Vaixells plens d'aigua procedents de Marsella i Tarragona, estaques en un prat de la Cerdanya per un transvasament fantasma del Segre al Llobregat, pregàries del bisbe i d'un conseller postcomunista per demanar pluja i una inversió d'urgència de 500 milions d'euros per evitar talls en el subministrament d'aigua de boca. Podria ser l'escenari postapocalíptic de la Catalunya de mitjans del segle XXI assotada per l'emergència climàtica, però van ser situacions reals viscudes fa pocs anys.

[noticia]265020[/noticia]
El país va viure la pitjor sequera de la història contemporània entre la tardor del 2006 i la primavera del 2008. Els embassaments es van situar al 20% i es van disparar les tensions polítiques i territorials. Podríem arribar aquest 2023 a la mateixa situació? 

Qualsevol predicció seria més pròpia d'un vident que d'un periodista. Tanmateix, hi ha alguns elements diferencials més enllà que els pantans de les conques internes estan al 31% (i baixant). La sequera de fa quinze anys va redoblar l'aposta per la dessalinització. Es va accelerar la planta del Prat de Llobregat i es va duplicar la capacitat de la de Blanes. Juntament amb l'aposta per la regeneració i la recuperació d'aqüífers han permès diversificar notablement les fonts d'abastament.

Ara bé, la realitat és que el 2022 es va tancar amb un dèficit hídric entorn del 40 %. Que des de l'estiu bona part del centre i del nord de Catalunya ja pateix les primeres restriccions i que al novembre s'hi va afegir l'àrea metropolitana de Barcelona. D'aquesta manera, ja són 26 comarques, 550 municipis i 6,7 milions de persones les afectades per l'alerta de sequera. Una situació que afecta bàsicament al sector agrícola –molt preocupat pel que pot passar a la primavera-, reg de jardins i usos recreatius, entre altres. 

Són, això sí, unes restriccions que la gran majoria de ciutadans no noten, però que contrasta amb la realitat de desenes de pobles que de manera puntual o prolongada s'han quedat sense aigua de boca fos per l'assecament de pous o dipòsits, per la presència de pesticides o per l'increment de concentració de contaminants naturals com l'arsènic.

[noticia]237176[/noticia]
Sense reserva de neu al Pirineu Oriental, potser caldria tornar a apel·lar a la Moreneta per tal que aquesta previsió esdevingui paper mullat gràcies a les pluges de la primavera. Així es va solucionar la sequera del 2006-2008.