L'arquebisbe Omella decep els sectors progressistes de l'Església

Els nomenaments de nous rectors de línia conservadora en parròquies de la diòcesi de Barcelona ha agitat les aigües fins ara bastant serenes de l’arquebisbat. L’arribada anunciada de sacerdots de l’Hermandad de Hijos de Nuestra Señora del Sagrado Corazón, propera a l’integrisme, per dirigir les parròquies de Sant Antoni (Esplugues de Llobregat), Santa Gemma i Sant Enric d’Ossó (l’Hospitalet de Llobregat) ha desfermat la protesta de la majoria de feligresos i ha posat l’arquebisbe Juan José Omella sota els focus.

Com més se sap de l’esmentada germandat, més s’indignen els cristians progressistes de l’Hospitalet i Esplugues de Llobregat. L’Hermandad manté un lligam estret amb Schola Cordis Iesu, una associació catòlica reaccionària fundada el 1925 per un jesuïta de Barcelona, Ramon Orlandis, per venerar el sagrat cor de Jesús. Té la seva seu a la Fundació Balmesiana de Barcelona, que continua sent un dels aixoplucs del catolicisme integrista a Catalunya.

Schola Cordis Iesu i l’Hermandad de Hijos de Nuestra Señora del Sagrado Corazón són dues entitats diferenciades jurídicament, però que treballen conjuntament. Un element clau a Schola Cordis Iesu és el filòsof Enrique Martínez, el pont entre la Balmesiana i la Universitat Abat Oliva (UAO), d’on és professor.

Fonts de l’arquebisbat de Barcelona no han volgut concretar quan es faran públics els nomenaments, que són imminents. Però els que afecten les parròquies de l’Hospitalet i Esplugues no seran els únics, sinó que s’anunciaran dins d’un llistat llarg de nous rectors. Emili Roure, de l’Opus Dei, serà amb tota probabilitat el nou rector de Santa Maria de Gràcia, com va anunciar NacióDigital. D’altres designacions seran de signe diferent. Salvador Bacardit, moderat i conciliador, anirà a Sant Vicenç de Sarrià.    

Església Plural: “Temor a un tarannà autoritari”

Josep Torrens, portaveu d’Església Plural, entitat representativa del catolicisme més avançat, ha explicat a NacióDigital que “aquests nomenaments, si finalment es confirmen, donen la raó a la incertesa que vam manifestar en el moment de l’arribada de l’arquebisbe Omella. Es confirma el temor a un tarannà autoritari i mancat de diàleg”. Per Torrens, la inquietud és màxima entre els sectors més progressistes i catalanistes de l’Església de Barcelona.

Des dels sectors conservadors de la diòcesi s'assegura que aquestes parròquies vivien una situació de pèrdua d'activitat i que cal dinamitzar-les. Torrens respon que “entenem que es nomenin rectors de la línia que sigui, però pensant bé on es destinen. Hi ha parròquies on seria un error enviar sacerdots de la teologia de l’alliberament. Però designar membres d’aquesta germandat a Pubilla Cases o a Can Vidalet és un error. S’han de respectar les línies de cada comunitat”.  

Santi Vilchez, del consell parroquial de Sant Antoni i un dels portaveus dels cristians crítics amb els nous nomenaments, una de les tres esglésies afectades, expressa "un sentiment de tristor i decepció" per uns nomenaments que ja veu coll avall. Creu que "si els nous rectors imposen un missatge reaccionari, molts feligresos marxaran".

Ni una referència a la Diada

Omella no va fer cap referencia a la Diada en la seva carta dominical del diumenge passat, Onze de Setembre. Una cosa un xic sorprenent si es té en compte el moment que travessa el país i el fet que era la primera Diada del seu mandat. En la carta dominical que apareixerà diumenge vinent, es refereix a la festivitat de la Mercè i, adreçant-se a la mare de Déu, confessa que va arribar a Barcelona "amb temor i tremolor" però que ha estat ben acollit. Ara comprova que les decisions adoptades poden comportar també un cost si no es té en compte l'opinió del poble cristià.