Els maldecaps de l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, no només estan causats per les presumptes irregularitats al Consell Esportiu de l'Hospitalet. Marín ha vist com aquest novembre dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) anul·laven el Pla Director Urbanístic (PDU) de la Gran Via, que qüestionen el model de ciutat del segon municipi de Catalunya.

El PDU va ser aprovat al juliol de manera definitiva per la Generalitat i ara el TSJC l'ha anul·lat perquè considera que la planificació urbanística és competència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. També assenyala que el pla no compleix els requisits mínims per preservar les zones verdes. 

El PDU afecta el 8% del terme municipal de la ciutat i planteja la cobertura d'un tram de la Gran Via, a més de crear un pol biomèdic que connecti l'Hospital de Bellvitge, l'Institut Català d'Oncologia i l'institut d'Investigació Biomèdica. Tot plegat construint fins a 640.000 metres quadrats de sostre, un 60% dedicats a l'activitat econòmica i un 40% per a hotels i comerç. La zona podria acollir fins a 26 gratacels.

El pla, a més, també afecta l'entorn de Cal Trabal, l'últim reducte agrícola que queda a l'Hospitalet. L'Ajuntament del municipi defensa el pla i recorrerà les dues sentències i ha anunciat que ho farà conjuntament amb la Generalitat. El govern de Marín sosté que l'interès del pla va més enllà de l'àrea metropolitana i reivindica que el pol biomèdic que es generaria seria el més important del sud d'Europa.

Densitat i especulació, l'altra cara de la moneda

Des de l'Ajuntament es defensa que tot i que els promotors privats obtindran beneficis, el PDU generaria beneficis per a les arques públiques. No pensen el mateix els partits i col·lectius que van portar el pla als tribunals (En Comú-Podem, ERC, CUP i les entitats ecologistes Depana i Lliga per la protecció del patrimoni natural). Tampoc entitats i col·lectius que s'han oposat al pla des de l'inici, com No Més Blocs i la Federació d'Associacions de Veïns de l'Hospitalet de Llobregat. 

Des de No Més Blocs, Juan Carlos Jiménez, expressa "alegria i sorpresa" després de les sentències del TSJC. "L'aturada encara és parcial i hem de preservar aquesta zona perquè és molt llaminera", avisa. Explica també que l'oposició del col·lectiu es basa en dos motius principals: la necessitat de tenir zones verdes i la d'evitar l'expulsió de veïns. 

L'Hospitalet té algunes de les zones amb més densitat de població d'Europa. "Necessitem esponjar la ciutat, no fer-hi més edificis. La part de la ciutat que toca al Llobregat està oblidada", defensa Jiménez. Des de Depana, Francesc Espinal defensa que la zona afectada pel PDU és un "connector" de la ciutat amb el riu. A més recorda que la transformació afectaria la fauna de la zona i deixaria els veïns sense possibilitat d'ampliar les zones verdes de la ciutat. 

Calen zones verdes i equipaments

El president de la Federació d'Associacions de Veïns, Manuel Piñar, s'expressa en termes similars. "La conservació de Cal Trabal és gairebé sagrada", assegura. "Necessitem zones verdes però també equipaments, des de residències fins a llars d'infants", demana. Piñar també qüestiona l'afany constructor de l'Hospitalet, que amb el PSC al capdavant ha impulsat projectes de reforma urbanística a la plaça Europa o la urbanització de Cosme Toda al barri de Sant Josep. "Necessitem un model més sostenible. Per desgràcia no podem crear la ciutat de nou però hem de buscar un equilibri amb el que ja tenim", diu Piñar.

A l'hora de la veritat, aquestes transformacions urbanístiques han comportat perjudicis als veïns i molts d'ells han vist com els preus de l'habitatge es disparaven. "Al barri de Santa Eulàlia són molts els veïns que han hagut de marxar.", recorda Jiménez. Uns projectes que exemplifiquen l'aspiració de l'Ajuntament en el Brookyln català, com va defensar Marín a Nova York el 2016, en la reunió de la Xarxa Global de Districtes Culturals. L'Ajuntament i la Generalitat ara han rebut dos revessos que deixen en suspens el model de ciutat.