​Les entitats socials reclamen al Govern que prioritzi el tercer sector en els contractes públics

La voluntat del govern d'Ada Colau de definir una nova gestió de l'atenció domiciliària ha atiat el debat sobre quin ha de ser el model de contractació pública, sobretot en aquells casos en què els serveis que s'ofereixen són per a l'atenció de les persones. Les entitats socials exigeixen al Govern que les prioritzi en els contractes públics, tal com preveu la darrera directiva europea del 2014, i es fomenti així la concertació social. "Catalunya ja hauria d'haver aprovat la nova normativa, perquè la Unió Europea donava un marge de dos anys i uns pocs mesos. Ara mateix no tenim un model definit de serveis d'atenció a les persones", alerta el president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa.

La Generalitat, però, recorda a les entitats que l'esborrany de la nova normativa ja està en tràmit i que esperen aprovar-la abans de l'estiu. Així mateix, expliquen des de la Direcció General de Contractació Pública, el text legislatiu preveurà la possibilitat de reservar alguns contractes a l'economia social, però no de forma obligatòria.

De fet, la directiva europea no obliga a prioritzar la proposta tècnica per sobre de l'oferta econòmica, però sí que aconsella fer-ho i, a més, permet blindar la gestió de determinats serveis per a les entitats socials. Fins ara, i per tal de complir amb la directiva europea, la Generalitat va aprovar amb urgència el decret llei 3/2016 que ja és vigent i que complementarà la futura normativa.

Les entitats socials, però, van una mica més enllà i reclamen que els contractes de serveis socials blindin completament el tercer sector i facin valdre la seva experiència i implicació dins del municipi abans d'afavorir les empreses privades, moltes d'elles multinacionals. "L'administració ha de tenir uns operadors que, en els serveis socials, siguin no lucratius, que tinguin com a objecte missional l'atenció a les persones i no el benefici i, posats a demanar, que tinguin implantació territorial", resumeix Illa.

Oriol Illa, president de la Taula del Tercer Sector. Foto: Taula del Tercer Sector

També ho reconeixen portaveus de la cooperativa Suara. "És la llei de contractació pública la que hauria de resoldre el problema entre les entitats socials i les empreses privades. Ara, l'actual llei ens fa a tots per igual", defensa la cooperativa. Així mateix, Illa recorda com el primer cas en què una empresa privada va guanyar un concurs públic en l'àmbit sociosanitari a Catalunya –l'empresa Eulen va obtenir el 2013 la gestió del centre d'atenció primària de l'Escala, a l'Empordà- va generar "malestar i va suposar un punt d'inflexió pel sector". "Una multinacional pot rebentar preus, però ho fa per obtenir beneficis i no per ajudar la ciutadania. Això a la llarga pot perjudicar el servei", opina.

El tercer sector posa en entredit les clàusules socials

Aquesta nova normativa, juntament amb les clàusules socials que alguns ajuntaments, com el de Barcelona, ja inclouen en els concursos públics –i que obliguen les empreses que es presenten a complir amb un seguit de requeriments, com ara que s'apugin els salaris per sobre del conveni col·lectiu-, hauria de millorar, en conseqüència i de mica en mica, les condicions laborals dels treballadors. També resta pendent la millora del conveni relacionat amb els serveis a la dependència, o crear-ne de nous en àmbits com la teleassistència.

Tanmateix, des de les entitats socials i les empreses posen en dubte aquestes clàusules, sempre que no vagin acompanyades d'un increment en els pressupostos de licitació. Així, per exemple, des de la cooperativa Suara, una de les entitats que tradicionalment ha gestionat l'atenció domiciliària a Barcelona, es reconeix que no poden pagar per sobre de conveni i alerta que "les clàusules socials en els contractes, òbviament, haurien d'anar acompanyades de més dotació en els concursos".

La gerent de l'entitat ABD, Àngels Guiteras. Foto: Eva Domínguez

Segons la gerent de l'associació ABD, Àngels Guiteras, que també havia estat presidenta de la Taula del Tercer Sector, el govern anterior de Xavier Trias i el d'Ada Colau "s'han posat moltes medalles amb el tema de clàusules socials". Ho exemplifica amb el fet que Trias va imposar una clàusula segons la qual el 10% de la plantilla havia de tenir com a mínim un 30% de discapacitat reconeguda, quan la llei estableix que ha de ser un mínim del 2,5% dels treballadors. "Són brindis al sol. Estan tots contents d'haver-ho fet", remarca. Per una banda, l'Ajuntament demana pagar uns sous més elevats que els que tocarien per conveni, però això no es trasllada després en els imports dels serveis quan s'adjudiquen.
 

Què passa amb els treballadors en cas de remunicipalització?

En el debat sobre quin és el model desitjable en la gestió dels serveis socials també s'hi afegeix el dubte sobre què caldria fer amb els treballadors en un cas de remunicipalització. Sembla evident que les plantilles haurien de ser "subrogades", és a dir, que l'administració s'hauria de quedar amb els treballadors que les entitats socials o les empreses tenien assignats al servei. Però, de quina forma cal fer la subrogació? Es mantindrien les condicions laborals? "Com s'ho farà un consistori com Barcelona sense les entitats socials? Si remunicipalitzes serveis, els treballadors han de passar a ser funcionaris. Això només es pot fer de dues maneres: bé convoques un munt de concursos públics, bé els contractes com a interins. Ara com ara, la primera opció l'Estat no la permet, i la segona opció tampoc no milloraria les condicions dels treballadors", argumenta el president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa. En l'àmbit social, l'Ajuntament ha fet dues municipalitzacions petites: d'algunes escoles bressol i del circuit d'atenció de violència masclista. Les treballadores han passat a ser-ho de l'Ajuntament, però no són funcionàries, i segueixen cobrant el mateix que en l'empresa privada. Fins que no es negociï un nou conveni, mantindran aquestes condicions, ha explicat el gerent municipal de Drets Socials, Ricard Fernández. A més, es dona la circumstància que "si l'administració decideix municipalitzar un servei, hi ha una llacuna amb el tema de la subrogació", adverteix la gerent de l'associació ABD, Àngels Guiteras. Destaca que, quan una empresa agafa el relleu d'una altra en la prestació d'un servei, ha d'assumir-ne també els treballadors, però enlloc està escrit què ha de passar amb una remunicipalització. Fernández reconeix que hi ha "un buit legal", i veuria bé que es regulés. Segons ell, amb la regulació s'hauria d'evitar un possible "efecte pervers", i és que algunes empreses anessin contractant treballadors amb la finalitat que després entressin directament dins la funció pública. Ningú es convertiria així tampoc en funcionari, ja que per fer-ho caldria presentar-se a oposicions com tothom.