10
de febrer
del
2022
Actualitzat
a les
18:39h
El pròxim curs escolar arrencarà el 5 de setembre a infantil i primària i el 7 de setembre a ESO, Batxillerat i Formació Professional. Així ho ha anunciat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en una compareixença conjunta amb el conseller d’Educació, Josep González-Cambray. El canvi de calendari, que afecta tant als centres públics com concertats i privats, també implica que durant el mes de setembre es farà jornada compactada de 9 a 13 hores, tot i que en el cas dels instituts s'iniciaran les classes amb l'horari habitual.
El Govern ha volgut deixar clar que el canvi de calendari no implicarà que els docents hagin de treballar més hores, sinó que es "racionalitza" la resta del curs. Les vacances de Nadal tindran un festiu més, amb la qual cosa les classes s'interrompran el 21 de desembre, i els centres tindran un dia més de lliure disposició -quatre dies i no tres- que es recomana fer-lo durant el segon semestre. En el cas de la jornada compactada de setembre a infantil i primària, no es faran classes a la tarda, com al mes de juny, però estarà habilitat el servei de menjador fins a les 15.30 hores. Els docents hauran de ser presencialment a les escoles fins a les tres. A partir d'aquí, cada centre es reorganitzarà per oferir extraescolars i activitats de lleure.
Segons han explicat Aragonès i el conseller Cambray, el canvi té vocació de facilitar l’organització familiar i la "conciliació" després de les vacances d’estiu, que duraran una setmana menys. Fins ara, l’agenda lectiva vigent estableix que els centres educatius finalitzen el curs a mitjans de juny -el dia 22 en el cas d'infantil i primària i el 20 als instituts- i el reprenen a mitjans de setembre, un fet que suposa per als alumnes tres mesos sense escola.
"Hem d'acostar el calendari al dels països europeus", ha explicat el conseller d'Educació, que ha considerat "massa llarg" el període de vacances d'estiu amb l'"impacte negatiu" que això té sobre l'aprenentatge dels alumnes i els hàbits.
Més enllà de la conciliació, però, Aragonès ha subratllat que els alumnes que més es beneficiaran d'aquest canvi seran els que tenen una situació socioeconòmicament "vulnerable" i que no té recursos per anar a casals o fer activitats durant el període de vacances. "Avancem l'inici de curs escolar perquè és una mesura que contribueix a la conciliació familiar, tindrà un impacte positiu en l'aprenentatge de l'alumnat i també fomenta la igualtat d'oportunitats", ha defensat.
Cambray ha argumentat que aquest horari reduït de setembre facilitarà que el professorat tingui "més hores de coordinació", així com disposar de tota la plantilla estructural perquè els nomenaments es faran a finals de juny, un mes abans que fins ara. També ha destacat que s’afavoreix que la presència als centres estigui concentrada en "les hores de menys calor i més confort tèrmic".
Un anunci sense negociació prèvia amb els sindicats
El canvi de calendari lectiu ha estat comunicat aquest mateix dijous a les direccions dels centres just abans de la compareixença. No ha estat negociat abans amb els sindicats, com ara USTEC, amb qui a partir d'ara el Govern iniciarà converses. "Estem indignats", asseguren des del principal sindicat. El conseller ha explicat que prèviament a l'anunci s'havien fet "consultes informals" a equips directius, mestres i famílies.
L'anunci s'ha fet després d’un inici del segon trimestre complex als centres per l’impacte a les aules de la variant òmicron en el darrer mes, les dificultats logístiques per gestionar quarantenes i el caos en la substitució de docents de baixa. A hores d’ara, els contagis i els aïllaments van a la baixa. Amb tot, Educació ha comptabilitzat en les darreres hores 2.943 casos positius més.
Un batxillerat on l'alumne "pugui escollir més"
Cambray ha donat també detalls del nou currículum educatiu encaminat a organitzar-se per àmbits competencials a Batxillerat i no per assignatures o àrees. "No es perden especialistes, però part de les hores les hauran de fer al servei del projecte educatiu", ha explicat el conseller, que ha defensat que es tracta d'una "transformació" que permetrà un període de trànsit amb acompanyament des del departament. L'objectiu, ha dit, és que els alumnes tinguin una educació "més competencial" i menys "memorística", que sigui "flexible" i, per tant, amb més itineraris. El primer curs de Batxillerat, ha advertit, té "molt abandonament", per això es pretén que els alumnes "puguin escollir més" a un ensenyament que s'adapti a la seva demanda.
També ha subratllat que per primera vegada es regula el currículum de l'etapa de 0 a 3 anys i la incorporació de continguts transversals com l'educació i l'acompanyament emocional, àmbits que s'han evidenciat clau durant la pandèmia.
El Govern ha volgut deixar clar que el canvi de calendari no implicarà que els docents hagin de treballar més hores, sinó que es "racionalitza" la resta del curs. Les vacances de Nadal tindran un festiu més, amb la qual cosa les classes s'interrompran el 21 de desembre, i els centres tindran un dia més de lliure disposició -quatre dies i no tres- que es recomana fer-lo durant el segon semestre. En el cas de la jornada compactada de setembre a infantil i primària, no es faran classes a la tarda, com al mes de juny, però estarà habilitat el servei de menjador fins a les 15.30 hores. Els docents hauran de ser presencialment a les escoles fins a les tres. A partir d'aquí, cada centre es reorganitzarà per oferir extraescolars i activitats de lleure.
Segons han explicat Aragonès i el conseller Cambray, el canvi té vocació de facilitar l’organització familiar i la "conciliació" després de les vacances d’estiu, que duraran una setmana menys. Fins ara, l’agenda lectiva vigent estableix que els centres educatius finalitzen el curs a mitjans de juny -el dia 22 en el cas d'infantil i primària i el 20 als instituts- i el reprenen a mitjans de setembre, un fet que suposa per als alumnes tres mesos sense escola.
"Hem d'acostar el calendari al dels països europeus", ha explicat el conseller d'Educació, que ha considerat "massa llarg" el període de vacances d'estiu amb l'"impacte negatiu" que això té sobre l'aprenentatge dels alumnes i els hàbits.
Més enllà de la conciliació, però, Aragonès ha subratllat que els alumnes que més es beneficiaran d'aquest canvi seran els que tenen una situació socioeconòmicament "vulnerable" i que no té recursos per anar a casals o fer activitats durant el període de vacances. "Avancem l'inici de curs escolar perquè és una mesura que contribueix a la conciliació familiar, tindrà un impacte positiu en l'aprenentatge de l'alumnat i també fomenta la igualtat d'oportunitats", ha defensat.
Cambray ha argumentat que aquest horari reduït de setembre facilitarà que el professorat tingui "més hores de coordinació", així com disposar de tota la plantilla estructural perquè els nomenaments es faran a finals de juny, un mes abans que fins ara. També ha destacat que s’afavoreix que la presència als centres estigui concentrada en "les hores de menys calor i més confort tèrmic".
Un anunci sense negociació prèvia amb els sindicats
El canvi de calendari lectiu ha estat comunicat aquest mateix dijous a les direccions dels centres just abans de la compareixença. No ha estat negociat abans amb els sindicats, com ara USTEC, amb qui a partir d'ara el Govern iniciarà converses. "Estem indignats", asseguren des del principal sindicat. El conseller ha explicat que prèviament a l'anunci s'havien fet "consultes informals" a equips directius, mestres i famílies.
L'anunci s'ha fet després d’un inici del segon trimestre complex als centres per l’impacte a les aules de la variant òmicron en el darrer mes, les dificultats logístiques per gestionar quarantenes i el caos en la substitució de docents de baixa. A hores d’ara, els contagis i els aïllaments van a la baixa. Amb tot, Educació ha comptabilitzat en les darreres hores 2.943 casos positius més.
Un batxillerat on l'alumne "pugui escollir més"
Cambray ha donat també detalls del nou currículum educatiu encaminat a organitzar-se per àmbits competencials a Batxillerat i no per assignatures o àrees. "No es perden especialistes, però part de les hores les hauran de fer al servei del projecte educatiu", ha explicat el conseller, que ha defensat que es tracta d'una "transformació" que permetrà un període de trànsit amb acompanyament des del departament. L'objectiu, ha dit, és que els alumnes tinguin una educació "més competencial" i menys "memorística", que sigui "flexible" i, per tant, amb més itineraris. El primer curs de Batxillerat, ha advertit, té "molt abandonament", per això es pretén que els alumnes "puguin escollir més" a un ensenyament que s'adapti a la seva demanda.
També ha subratllat que per primera vegada es regula el currículum de l'etapa de 0 a 3 anys i la incorporació de continguts transversals com l'educació i l'acompanyament emocional, àmbits que s'han evidenciat clau durant la pandèmia.