Les platges de l'àrea metropolitana de Barcelona actuen com a reserva natural de papallones, segons els resultats del tercer informe de l'Observatori Metropolità de Papallones (mBMS). L'estudi, a més, detalla que la vegetació dunar és clau per a la proliferació de determinades espècies que no han trobat en els parcs els seu hàbitat més propici.

L'estudi enumera 2.205 papallones de 40 espècies diferents en un total de 21 espais. En concret, a les quatre platges analitzades (Castelldefels, Gavà, Viladecans i el Prat de Llobregat) s'han identificat disset espècies de papallones. Les més abundants són la blaveta comuna, la migradora dels cards i la safranera de l'alfals. Les dues darreres són més dominants a les platges que als parcs.

El coordinador científic de l'estudi, Jordi Pino, assegura que l'impacte dels paisatges dunars en la població de papallones ha estat una descoberta "inesperada", ja que les platges són espais amb condicions "extremes", on hi creix un tipus de vegetació que no és propens al desenvolupament de comunitats d'insectes.

[noticia]226473[/noticia]
"Són espais que ara complementen la xarxa de parcs en la conservació de la biodiversitat", es felicita Pino. En aquest sentit, la tècnica de promoció i conservació d'espai públic de l'AMB, Núria Machuca, defensa la importància d'aquests espais en un entorn "altament poblat i urbanitzat".

Pel que fa als parcs, se n'han analitzat disset i les tres espècies de papallones més abundants són la blanqueta de la col, la blaveta comuna i la barrinadora del gerani, que és una espècie invasora que ha arribat fa relativament poc. Els tres parcs amb més diversitat són el dels Pinetons, a Ripollet, el parc del Canal de la Infanta de Cornellà i el parc del Calamot de Gavà.

L'estudi detalla que la vegetació de platges i dunes converteixen el litoral metropolità en una zona d'alta concentració de biodiversitat, com ho són els parcs amb menys intervenció humana, sotmesos a poques segues, sense reg i lliures d'herbicides i fitosanitaris. En aquest sentit, des de l'AMB s'aposta pels prats naturals en benefici dels ecosistemes que hi viuen.

Aquestes dades corresponen a l'observació de 2021 i per al 2022 l'estudi s'amplia amb la incorporació de cinc nous espais, tots ells parcs. L'mBMS està impulsat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i el centre de recerca en ecologia CREAF.