[intext1]
Situació crítica al nord de Barcelona
El litoral metropolità té dues cares molt diferenciades: les platges del Barcelonès i el sud del Maresme, per una banda, i les del delta del Llobregat, per una altra. Al litoral metropolità nord la situació és “crítica”. Ho assegura Daniel Palacios, cap del servei de Platges de l'AMB, que assenyala que ja han desaparegut per complet algunes platges tant a Montgat com a Badalona. “Calen actuacions urgents i també estructurals a mitjà i llarg termini”, explica a NacióDigital.Calen actuacions urgents i també estructurals a mitjà i llarg termini.
Un dels elements que ho expliquen és el port del Masnou. Tots els sediments que aportaven tradicionalment el riu Tordera i les ries del Maresme hi queden retinguts. La sorra s'acumula al nord del port, mentre que les platges del sud van retrocedint. Com solucionar-ho? Aquestes són les mesures que proposa l'AMB.
[nointext]
Construcció d'espigons i esculleres. Es considera que sense les aportacions naturals de sediments aquestes platges només poden ser estables si estan contingudes.
Instal·lació de dics submergits en forma de geotub: material tèxtil ple de sorra. A diferència d'esculleres submarines, són reversibles, tenen menor impacte ambiental i són elements d'atracció de la biodiversitat.
Aportacions puntuals de sorra. Es calcula que a Montgat en calen mínim 200.000 metres cúbics i 60.000 metres cúbics més a la platja de la Barca Maria de Badalona. Cal tenir en compte que dècades enrere se n'aportaven milions pràcticament cada any.
[intext2]
[h3]Les platges del delta del Llobregat retrocedeixen un metre anual[/h3]
Si les platges del Barcelonès i del sud del Maresme són relativament petites i discontínues, la situació és totalment oposada al delta del Llobregat. A la pràctica és una sola platja que comença a la desembocadura i que arriba fins al port Ginesta, ja al terme de Sitges. Els sistemes dunars que s'han mantingut o recuperen intenten frenar de manera natural la regressió i, a més, es va descobrir recentment un sistema de barres de sorra submergides d'uns 20 quilòmetres de longitud que protegeix les platges.
[intext3]
Tot i una situació de partida més favorable, el seu futur a mitjà i llarg termini no és gens clar. L'estudi de l'AMB xifra en 160.000 metres cúbics de sorra els que es perden cada any. El port de Barcelona, com a part de la declaració d'impacte ambiental (DIA) de les obres del port, n'aporta 100.000. D'aquesta manera, i sense tenir en compte que la granulometria no és l'adequada segons l'administració metropolitana, el dèficit de sorra i l'efecte dels temporals provoquen que cada any la platja pugui retrocedir fins a un metre.
[noticia]242295[/noticia]
En aquest cas el gran responsable és el dic de la desembocadura del riu Llobregat. Aquesta infraestructura, que té 8 metres de profunditat, actua com a trampa de sediments, que baixen fins a aquesta fondària i després s’hi queden atrapats. D'aquesta manera, segons explica Daniel Palacios, la conca sedimentària del riu Llobregat s’ha desconnectat del delta, fet que trenca la dinàmica natural d’aportació i transport de sediments.
Un pla de resiliència?
Una vegada realitzada la diagnosi, caldria posar-se treballar tant a curt com a mitjà termini. En aquest sentit, l'AMB reclama a la Generalitat i al govern espanyol –com a administració amb la competència de costes- l'elaboració conjunta d'un pla resiliència del litoral metropolità. El document hauria d'incloure tant les aportacions urgents de sorra com, sobretot, les actuacions estructurals que permetin recuperar i conservar les platges metropolitanes.[patrociniImpacte]
