Aquesta és una de les principals novetats aportades per un estudi del nou Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) -una refundació de La Hidra Cooperativa- que comptarà amb una anàlisi més complexa al juliol. De moment, amb els resultats preliminars, s'ha exposat aquest tarannà diferenciat entre l'existència o no d'una immobiliària com a part implicada en el mercat de l'habitatge. "És evident que hi ha un incentiu pervers", ja que "l'agència o l'administrador de finques sap que si puja el preu tindrà més comissió", ha mencionat Jaime Palomera com a coautor de l'estudi que va entrevistar 1.023 llogaters entre octubre i desembre de l'any passat. Unes dades que s'han donat a conèixer el mateix dia que el Banc d'Espanya ha advertit que el 48,9% dels llogaters de l'Estat estan en risc de pobresa o exclusió social, i que això és per l'augment del preu del lloguer en relació amb uns salaris baixos.
[noticiadiari]2/253590[/noticiadiari]
Igualment, també hi ha una diferència pel que fa a la pujada dels preus al voltant de quin és el tipus de propietari. Així, és més habitual que s'exigeixin increments de la renda quan l'amo del pis és un gran tenidor que té tota la finca en propietat (49,6%) que quan la titularitat de l'habitatge (34,1%) no forma part de tot un bloc amb un únic propietari.
Llogaters no tan joves
"Hem aconseguit aixecar dades que fins ara no existien", advertia el mateix Palomera en la presentació de l'informe. Entre aquestes noves realitats detectades també s'ha abordat un dels tòpics sobre les persones que viuen de lloguer de Barcelona, que és el jovent com a segment poblacional principal entre els que viuen com a inquilins. Segons el portaveu de l'institut d'investigació, això s'ha demostrat que no és cert. L'edat mitjana dels llogaters és de 40 anys, concreta l'estudi. I, de fet, el grup més gran entre els llogaters de Barcelona són els que tenen entre 35 i 50 anys. Per darrere estan els que tenen entre 16 i 34 anys (35%) i els que tenen 51 anys o més (24%). Un altre dels debats que floten entre les persones que viuen de lloguer és la idea que, en alguns casos, ho fan com a impàs mentre no poden accedir a un habitatge propietat que eventualment arribarà per herència. La realitat, però, queda ben lluny d'aquesta perspectiva, segons l'estudi. Set de cada deu llogaters no tenen cap perspectiva d'heretar cap immoble en el futur que els alleugereixi la situació habitacional. A més, entre els que sí que compten amb una possible arribada d'una herència, en un 84% dels casos la transmissió de patrimoni haurà de ser compartida amb altres persones.
"Qui viu de lloguer té un nombre significatiu de problemes", ha reblat Jaime Palomera també en la presentació de l'informe. Feia referència al dia a dia expressat pels llogaters, ja que gairebé el 60% dels enquestats asseguren patir fins tres o més problemes d'habitabilitat allà on viuen. El més present és el mal aïllament tèrmic, que pot portar situacions de fred o calor excessiva, però també és habitual que hi hagi humitats pel pis (28%) o fins i tot presència de plagues de corcs o paneroles (17%).
Mudances a la força
Entre les tendències generals que preocupen hi ha també la de les "mudances forçoses", que anomena l'estudi. En l'únic informe previ sobre la matèria, elaborat pels mateixos investigadors l'any 2021, es contemplava que hi havia una alta mobilitat en l'habitatge de lloguer. Així, el 65% dels enquestats havien canviat de casa almenys alguna vegada els cinc anys previs. I en un 46% dels casos això havia constituït alguna mena de desnonament invisible, que és com s'etiqueta aquestes expulsions que es donen quan el propietari no vol renovar el lloguer o planteja un augment de la renda inassumible. Ara, aquestes dades s'han actualitzat i encara ha pujat més l'índex de persones que han canviat de pis els cinc anys anteriors: fins a un 70,5% dels llogaters ho han fet almenys una vegada, i un 21% ho ha fet tres vegades o més. Així, les mudances que es consideren forçoses en aquesta ocasió es queden en un 38%. Palomera, també implicat en el Sindicat de Llogateres, ha apuntat que aquest canvi també pot tenir a veure amb els efectes d'una regulació de lloguers catalana que va estar present durant 18 mesos i va posar fre a les expulsions per augment dels lloguers.En aquest pla, els investigadors de l'IDRA plantegen que la nova llei estatal no evita aquests desnonaments invisibles, en gran mesura. Especialment, perquè la majoria de les mudances forçoses es donen perquè el propietari expressa que no vol renovar el contracte de lloguer, sense matisos. Això, en el nou text legal no es colla de cap manera. En canvi, Jaime Palomera ha mencionat casos com el de França o Alemanya en què els llogaters tenen més estabilitat i si un propietari no vol renovar el contracte de lloguer als inquilins, ha d'aportar una justificació clara, com la necessitat de l'immoble per a un familiar o la decisió de vendre l'habitatge.
