10
de maig
de
2023, 13:06
Actualitzat:
13:06h
Gairebé el 50% de les persones que viuen de lloguer a preu de mercat a l'Estat està en risc de pobresa o exclusió per les "rendes disparades" i els "baixos salaris", segons l'estimació proporcionada aquest dimecres en l'informe del 2022 del Banc d'Espanya. Aquesta dada situa el territori espanyol com a líder de la precarietat habitacional a la Unió Europea (UE), molt per sobre de França o Alemanya, on aquesta mena de dificultats afecta menys del 30% de la ciutadania. A més a més, tal com es desprèn de les xifres de l'organisme estatal, el 40,9% dels llogaters a Espanya dedica més del 40% de la seva renda a l'habitatge, enfront del 21% de mitjana a Europa.
Per al Banc d'Espanya la informació que s'extreu de l'informe és alarmant, sobretot per als joves, un col·lectiu que, segons la institució, és qui més pateix aquest problema, però també perquè les dades ens diuen que existeix un elevat risc de creixement de la desigualtat, ja que el percentatge de les persones que poden comprar una casa o un pis ha caigut.
"L'acusada reducció en el percentatge de llars propietàries d'habitatge que s'ha observat a l'Estat des de l'any 2014, particularment entre els joves, hauria contribuït a un augment de la desigualtat de la riquesa al nostre país durant els últims anys", ha argumentat el director general d'Economia i Estadística de l'entitat, Ángel Gavilán. Els increments de preu han estat de mitjana del 20%, amb alces del 40% en algunes zones, ha precisat.
En aquesta línia, el tant per cent de persones d'entre 30 i 44 anys que viuen en un habitatge que no és propietat seva s'ha incrementat d'un 27,2% el 2011 fins al 42% 10 anys després. A més a més, entre el 2011 i el 2021, al voltant de 800.000 llars i dos milions de persones s'han incorporat al mercat de lloguer, la qual cosa ha fet elevar en més de quatre punts el percentatge de cases espanyoles que tenen com a residència habitual un habitatge que no és de propietat, una xifra que se situa ara en el 24,2%. Així, la ràtio continua per sota de la mitjana europea, del 30,1%.
Sobre els avals del'ICO sobre el 20% per a la compra d'un primer habitatge, Gavilán ha defensat que és "una concessió prudent", tot i que ha alertat que "cal distingir efectes transitoris d'estructurals" i que la mesura pot "distorsionar la percepció del risc". Segons aquest expert, l'organisme estatal veu amb bons ulls l'impuls a l'oferta pública de lloguer, "però no per si sola, cal desplegar més mesurades" perquè "el problema de l'habitatge és seriós i estructural, i ha d'abordar-se en múltiples dimensions". El Banc d'Espanya ha fet dues últimes precisions al president Pedro Sánchez. D'una banda, que l'augment de la població en lloguer respon en bona part al "dinamisme de la demanda dels joves en les àrees urbanes" i, de l'altra, que el moderat grau de desigualtat que presenta el territori espanyol es deu al fet que hi ha més propietaris d'habitatge.
Per al Banc d'Espanya la informació que s'extreu de l'informe és alarmant, sobretot per als joves, un col·lectiu que, segons la institució, és qui més pateix aquest problema, però també perquè les dades ens diuen que existeix un elevat risc de creixement de la desigualtat, ja que el percentatge de les persones que poden comprar una casa o un pis ha caigut.
"L'acusada reducció en el percentatge de llars propietàries d'habitatge que s'ha observat a l'Estat des de l'any 2014, particularment entre els joves, hauria contribuït a un augment de la desigualtat de la riquesa al nostre país durant els últims anys", ha argumentat el director general d'Economia i Estadística de l'entitat, Ángel Gavilán. Els increments de preu han estat de mitjana del 20%, amb alces del 40% en algunes zones, ha precisat.
En aquesta línia, el tant per cent de persones d'entre 30 i 44 anys que viuen en un habitatge que no és propietat seva s'ha incrementat d'un 27,2% el 2011 fins al 42% 10 anys després. A més a més, entre el 2011 i el 2021, al voltant de 800.000 llars i dos milions de persones s'han incorporat al mercat de lloguer, la qual cosa ha fet elevar en més de quatre punts el percentatge de cases espanyoles que tenen com a residència habitual un habitatge que no és de propietat, una xifra que se situa ara en el 24,2%. Així, la ràtio continua per sota de la mitjana europea, del 30,1%.
El Banc d'Espanya opina sobre les polítiques de Sánchez
Amb aquestes xifres a la mà, el Banc d'Espanya ha dit la seva sobre les polítiques impulsades per l'executiu estatal. Per exemple, sobre la nova llei d'habitatge, ha afirmat que les mesures de control de rendes "podrien generar efectes indesitjats a curt termini", perquè podrien reduir la quantitat d'habitatges en oferta o provocar una segmentació del mercat. "Hauria de complementar-se amb més suport a l'oferta privada de lloguer", ha apuntat Gavilán.Sobre els avals del'ICO sobre el 20% per a la compra d'un primer habitatge, Gavilán ha defensat que és "una concessió prudent", tot i que ha alertat que "cal distingir efectes transitoris d'estructurals" i que la mesura pot "distorsionar la percepció del risc". Segons aquest expert, l'organisme estatal veu amb bons ulls l'impuls a l'oferta pública de lloguer, "però no per si sola, cal desplegar més mesurades" perquè "el problema de l'habitatge és seriós i estructural, i ha d'abordar-se en múltiples dimensions". El Banc d'Espanya ha fet dues últimes precisions al president Pedro Sánchez. D'una banda, que l'augment de la població en lloguer respon en bona part al "dinamisme de la demanda dels joves en les àrees urbanes" i, de l'altra, que el moderat grau de desigualtat que presenta el territori espanyol es deu al fet que hi ha més propietaris d'habitatge.