Les Terres de l'Ebre lluiten pel tren del retorn

La història de la mobilitat entre les Terres de l'Ebre i Barcelona és com un viatge a principis del segle XIX, un blanc i negre entelat per la màquina de vapor que des de la llunyania es va apropant. També té quelcom típic d'un amor-odi en constant estira-i-arronsa, un anhel de millora que mai arriba i, una vida amunt i avall  per anar a estudiar o a treballar a la capital de Catalunya, amb hores perdudes esperant el tren, tirats a l'estació de Tortosa o Sants pendents dels rellotges amb mirades i esbufegades plenes de complicitat entre els companys de vagó a cada retard, incidència, cada cop que per falta de previsió (quan arriba la calor) s'ha de compartir terra amb els turistes per manca de butaques, desitjant seure un cop passat Cambrils o Port Aventura.

Després de molts anys, els més espavilats tornaran a l'Ebre des de l'estació de França, assegurant-se així un seient al tren abans d'arribar a Sants i els seus túnels, deixar de tenir cobertura fins a Sant Vicenç de Calders i tornar de nou a la civilització.

El Carrilet de la Cava, els orígens del Ferrocarril a l'Ebre
Lo Carrilet de la Cava va ser un ferrocarril que va unir Tortosa i les poblacions del delta de l'Ebre entre els anys 1926 i 1967. Va ser creat per la companyia Ferrocarrils econòmics SA, per unir Tortosa amb l'Aldea per transportar l'arròs conreat al delta a la capital de l'Ebre; la línia que anava per Soldevila, Campredó i cap a Amposta.  La primera aturada del Carrilet va ser a l'estació de Campredó i després va seguir pel costat del riu cap a Amposta.

L'èxit va ser total, en poc més de quinze dies van utilitzar la línia un total de 7.258 persones. Cap als anys trenta la línia estava en ple rendiment, hi havia 11 estacions des de Tortosa fins a la Cava passant per Campredó, Font de Quinto, Amposta, Jesús i Maria, Sant Jaume i altres fins a arribar al destí, es van comprar màquines noves per poder satisfer tota la demanda de viatgers (i de mercaderies) que pretenien pujar a Tortosa o anar al delta de l'Ebre a traginar amb l'arròs.

Cap als anys cinquanta comença el declivi del Carrilet; el transport per carretera és una competència que no es pot solucionar, però encara pot subsistir gràcies a les subvencions per part de l'Estat. El 31 de desembre de 1957 el Carrilet va fer el seu darrer trajecte de la Cava fins a Tortosa.

Va ser el final d'una època que va portar a la gent d'aquestes terres molts d'avantatges, moltes il·lusions i encara molta gent el recorda amb molt d'afecte i amor. Fins i tot artistes com Els Quicos el recorden i li canten amb nostàlgia, com un tren que no passava de llarg de cap poble, enfocat a les necessitats dels habitants del territori.L'estació de Tortosa pertanyia a l'antiga línia València-Tarragona situada al nucli urbà de la capital del Baix Ebre. El tren va arribar a Tortosa l'any 1868 amb la posada en servei del tram de línia des d'Ulldecona i des de l'Aldea, que a més suposava travessar el riu Ebre per la ciutat i completar la línia Tarragona-València.

El 1941 es posava en servei la línia de Tortosa a Prat de Compte, que posteriorment arribaria a Alcanyís i La Puebla de Híjar, a l'Aragó. El traçat formava part d'una línia que havia d'unir Aragó amb la Ràpita, si bé mai va arribar a aquesta darrera localitat. El 1973 es tancava aquesta línia al servei de viatgers.

El pont roig, antic pont d'ús ferroviari, sobre el riu Ebre a Tortosa. Foto: Arxiu

Però el principal canvi per a l'estació de Tortosa vindria l'any 1996 en el que es va posar en servei la variant de l'Ebre, amb l’excusa d’evitar la volta per Tortosa dels trens Barcelona-València i així l'estació es convertia en una estació final de trajecte i si es desitja arribar fins al final de trajecte real del R-16, València Estació del Nord o bé cal fer transbord a l'Aldea i pujar a un altre tren o arribar a Tortosa i anar marxa enrere de nou a l'estació de l'Aldea i encarar la màquina cap al sud.


Actualment, a Tortosa només hi arriben trens regionals. La nit del 9 d'agost de 1996 el Talgo Montpeller-Castelló-València es va convertir en l'últim tren de llarg recorregut que va passar per Tortosa. El 2012 es va retirar l'antic pont sobre l'avinguda de la Generalitat i el 2013 es convertia l'antic pont ferroviari sobre l'Ebre a passarel·la de vianants que forma part de la Via Verda del Baix Ebre."Hem perdut lo Tren", la campanya de la Diàspora Ebrenca
La campanya "Hem perdut lo Tren" neix de la iniciativa del col·lectiu Diàspora Ebrenca i la suma de forces a la campanya d'uns veterans per la lluita ferroviària al territori, Trens Dignes Ebre. Ambdues entitats demanen a la Generalitat de Catalunya i a Renfe la necessitat urgent de restablir el servei de tren ràpid que connecti Tortosa i l'Aldea amb Barcelona. I ho demanem perquè este servei ja existia després de les demandes del territori durant anys per no haver de fer un recorregut de gairebé tres hores amb un tren de Rodalies mitja distància per arribar de les Terres de l'Ebre a Barcelona. Parada a parada, poble a poble. Sovint entre els ebrencs hi ha la sensació que amb aquest temps haurien arribat ja a Londres o qualsevol capital europea ja faria bona estona.

Quan per fi s'havia aconseguit que un tren Avant parés a l'estació de l'Aldea ( Baix Ebre) arriba el 2020 i la pandèmia i amb la resta de restriccions aquest servei se'n surt de la catenària i deixa d'existir. En un primer moment per la baixada de la demanda amb l'estat d'alerta i control de la mobilitat. A 2022, encara no s'ha recuperat.

La Diàspora Ebrenca és una associació formada per persones de les Terres de l'Ebre o vinculades a ella que s'ha quedat a viure a Barcelona per motius laborals. Diàspora Ebrenca parteix de la idea d'associació i connexió entre les persones i les Terres de l'Ebre. "Som la línia que t'uneix al territori", diuen entre les seues premisses.

És un espai de trobada i de connexió entre persones professionals i expertes de diferents àmbits que viuen fora del territori amb les necessitats que hi ha a les Terres de l'Ebre, mitjançant projectes de col·laboració amb els agents locals. Reivindiquen la tornada del tren Avant, el que arriba a Barcelona amb menys de dues hores. Al seu torn, este tren garantiria el reequilibri territorial i les oportunitats de teletreball que han experimentat ells i elles mateixes durant aquest temps de pandèmia. Una reivindicació històrica.

El 3 de febrer del 2020 es va posar en funcionament el servei Avant que connectava Tortosa i l'Aldea amb Barcelona passant per l'estació del Camp de Tarragona. Este servei es va suspendre poques setmanes més tard a causa de la pandèmia i no s'ha restablert.

Gràcies a l'experiència del teletreball, moltes persones han passat de viure a Barcelona a tornar a viure a les Terres de l'Ebre mantenint la feina a Barcelona. En poden ser encara moltes més. El servei deficient actual fa poc atractiu establir-se més enllà de la segona corona metropolitana malgrat les oportunitats del nou context. "Per això, cal aprofitar la línia d'alta velocitat existent entre Camp de Tarragona i Barcelona per poder connectar Tortosa amb Barcelona en un màxim d'una hora i quaranta minuts, afirmen en les bases de la campanya".

El tren Avant de l'Ebre a Barcelona no només permetia arribar més ràpidament a la capital del país, sinó que també connectava amb l'estació Camp de Tarragona i des d'allà amb l’AVE a la resta d'estacions de l'estat espanyol i Europa. "A més a més, aquests trens permeten aprofitar el temps treballant mentre es viatja en disposar de taules i endolls, uns elements que no existeixen als serveis convencionals de Renfe cap al sud de Catalunya segons", segons expliquen els membres de la Diàspora Ebrenca. 

L'Aldea, una veritable estació intermodal?
Perquè el servei pugui repercutir de forma beneficiosa al conjunt del territori, l'estació de l'Aldea ha de ser una veritable estació intermodal, on arribi un servei d'autobusos des de diferents municipis del voltant coincidint amb les arribades i sortides de cada tren. Sovint per a la gent que no baixi a Tortosa, l'Aldea es queda suspesa enmig del no-res entre pobles del Baix Ebre i el Montsià. Si no es té coneixement del territori o un bon amic o familiar amb cotxe, arribar a qualsevol dels municipis del Montsià pot ser una veritable odissea.

Per tot això, les Terres de l'Ebre, i en concret la Diàspora Ebrenca amb la campanya que anuncia que hem perdut el tren, demanen el retorn d'aquest servei perdut durant la pandèmia. És necessari tornar a connectar les Terres de l'Ebre amb Barcelona en un tren ràpid, aturar el dèficit ferroviari d'aquestes comarques i fer les inversions necessàries perquè el nou context de teletreball que s'obre també sigui una oportunitat per al territori.
 Unió de forces
La Diàspora Ebrenca i Trens Dignes Ebre han unit les seues forces en esta campanya i criden a la ciutadania, ajuntaments i resta d'agents socials a adherir-se al manifest. Per aquest efecte, s'ha habilitat un formulari al web, des d'on es recolliran les adhesions individuals i d'organitzacions.

"És molt important el pas que hem fet des de Diàspora Ebrenca i Trens Dignes, unint forces per recuperar aquest tren. Els pròxims mesos hem de sumar tots els agents socials, econòmics, acadèmics i polítics del territori en una qüestió tan rellevant", expressa Cinta Galiana, de Trens Dignes.

Durant anys Trens Dignes Ebre han estat els precursors de les denúncies del mal servei ferroviari al territori, arribant a fer actes com el "no vull pagar" pujant de Tortosa a Barcelona gratis o aconseguir una preciosa foto finish amb tots els polítics ebrencs tallant la via a l'Aldea, sense por a ser envestit per cap tren d'alta velocitat. Uns anys després, la mateixa lluita continua i sembla que tornem a l'estació de sortida i a pensar que potser el Carrilet mai ens deixaria tant penjats com ho fa actualment Adif.
 
Des que es va iniciar la campanya, fa quatre mesos, les dues associacions s'han reunit amb diverses organitzacions del territori que han mostrat interès per la iniciativa i algunes ja han formalitzat la seva adhesió al manifest. En este sentit, els representants de la campanya s'han reunit amb la Cambra de Comerç, l'Associació de Dones Empresàries, Directives i Emprenedores de les Terres de l'Ebre i la Intercol·legial de Col·legis Professionals de les Terres de l'Ebre, en l'àmbit empresarial i professional.

En l'àmbit sindical, Trens Dignes i Diàspora Ebrenca també han mantingut trobades amb CCOO, UGT, USOC, CGT, USTEC, CATAC i IAC; mentre que en l'àmbit social s'han reunit amb la Plataforma per la Defensa del Transport Públic (PTP), la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Vaga Feminista, Òmnium Cultural o LGBTebre. A escala acadèmica, la iniciativa també s'ha treballat amb la Càtedra d'Economia Local i Regional de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

"El tren Avant Tortosa-L'Aldea-Barcelona va ser el darrer tren de qualitat que cobria en menys de dues hores el trajecte entre el sud de Catalunya i Barcelona. Es va retirar menys de dos mesos després de la seva posada en funcionament, sense haver pogut establir una avaluació seriosa del seu impacte. Ens cal que torni ara més que abans a causa del nou context social que origina la introducció del teletreball amb la sortida de molta població de l'àmbit metropolità", assenyala Jordi Arrufat, membre de la Diàspora Ebrenca.

Al seu torn, Cinta Galiana, membre de Trens Dignes, destaca la necessitat que retorne el tren i també el fet de tenir una estació realment intermodal a l'Aldea. "Contràriament, acabarem perdent aquesta estació. Correm el perill que s'acabe convertint en un baixador".

Les setmanes que venen s'iniciarà la segona fase de la campanya per reclamar el servei de tren ràpid i membres de les dues entitats es reuniran amb els consells comarcals de les quatre comarques ebrenques i els principals ajuntaments del territori. Paral·lelament, s'ha començat a treballar una compareixença al Parlament, que compta amb el suport inicial dels parlamentaris de les Terres de l'Ebre.

El formulari web per adherir-se al manifest es manté actiu a 
diasporaebrenca.org/hemperdutlotren.

Habitatge, connectivitat i transport, clau per retenir i retornar talent
Una enquesta de Diàspora Ebrenca va identificar més de 200 persones que teletreballaven a l'Ebre des de la pandèmia. Una bona oferta d'habitatge (sobretot de lloguer), connectivitat a tots els pobles i una xarxa de transport públic són les eines que poden convertir el teletreball en una oportunitat per retenir i retornar talent a les Terres de l'Ebre.

A partir d'una enquesta a més de 400 persones, l'associació Diàspora Ebrenca va elaborar un decàleg de propostes i iniciatives que, sense requerir grans inversions, incentivarien el teletreball. El decàleg es va  presentar als agents polítics i socioeconòmics del territori. "La nova normalitat ha d'incloure aquesta qüestió perquè els 200 teletreballadors identificats amb l'enquesta es multipliquin", va demanar Josep Sabaté, membre de la coordinadora de l'entitat. La pandèmia ha servit per demostrar que es pot teletreballar des de l'Ebre.

Dels més de 400 enquestat per Diàspora Ebrenca, menys del 20% teletreballaven abans de la Covid mentre que ara ho fan un 88%, un 67,8% des del territori. Els sectors majoritaris d'aquestes persones que han teletreballat han estat els mitjans de comunicació i màrqueting, ensenyament, internet, energia i I+D.

Són més de 200 els enquestats que han passat a teletreballar a les Terres de l'Ebre en els últims mesos, alguns de manera permanent o part de la setmana. "Hem trencat amb l'estigma d'ets dins o fora", va destacar Daniela Gil, membre de la coordinadora de Diàspora Ebrenca.

L'enquesta va identificar sis perfils diferenciats, persones que tenen la feina fora però resideix a les Terres de l'Ebre (18,5%), els que han retornat fa molt poc (5%), els que volen viure a cavall (26,83%), els indecisos (9,35%), els que volen tornar (19,51%) i els que no ho volen fer (19,92%). "És important perquè la gent jove no tinguin només al cap que s'han de quedar o marxar sinó que tenen un ventall ampli de possibilitats", va apuntar Gil. Les dades recollides volien ser "la llavor" per convertir el teletreball en una oportunitat per al territori.
 
"Llancem la proposta i unes dades que són valuoses i importants perquè el territori les aprofite com a punt de partida. Que generi il·lusió, que engresqui per plantejar una vida professional i vital de qualitat, en futur, innovadora i en perspectiva a les Terres de l'Ebre", va afegir Cristina José-Lorente, membre de la coordinadora. Els enquestats van destacar la qualitat de vida, la reducció de les despeses o la millora de la salut emocional entre els avantatges de teletreballar a l'Ebre, però també han assenyalat les mancances: habitatge, connectivitat, transport, i una oferta cultural de qualitat, peticions que s'inclouen al decàleg que ha elaborat Diàspora a partir de les necessitats detectades.

L'estudi es va centrar en 270 persones que tenen feina i/o residència fora del territori. El document proposa convertir el teletreball en una oportunitat vital i professional per a les Terres de l'Ebre; aprofitar el capital humà i professional de les persones que teletreballen des del territori; garantir la connectivitat 5G i una fibra òptica de qualitat; mesures que permetin abastar un habitatge digne, còmode i econòmicament possible d'assumir; una xarxa de transport públic de qualitat i afavorir iniciatives de mobilitat sostenible; garantir els drets i les bones condicions laborals per a totes les persones que teletreballen; una oferta lúdica i cultural competitiva i diversa per a tots els habitants de l'Ebre; tenir cura de la xarxa de talent ebrenc repartit pel món; situar el teletreball com una eina més dins l'estratègia de reequilibri territorial a Catalunya -amb exemple de descentralització de l'administració-; i finalment, elaborar un pla sobre el teletreball al territori a partir de la col·laboració de totes les administracions ebrenques per potenciar-hi el treball a distància.

"Ara és l'hora de fer això. Hem d'assegurar que la nova normalitat inclou aquesta qüestió perquè és una bona oportunitat per al territori. Si ens hi posem, és possible que aquestes 200 persones que hem identificat i que segur que són moltes més, es multipliquen els pròxims mesos i anys" va reclamar Josep Sabaté.

Opinen que les iniciatives que es proposen no requerixen grans inversions i són viables d'executar a curt termini, sempre que es faça de manera coordinada i estratègica. "Fem una crida als agents polítics, socials i econòmics de les Terres de l'Ebre per coordinar-se i per fer-ho realitat. La gent que treballa a distància ja té feina, en molts casos molt qualificada i, per tant, esta proposta de deu punts pot convertir el treball a distància en una palanca de canvi i de reactivació econòmica al nostre territori", ha afegit.

L'enquesta sobre el teletreball es va fer entre els mesos de novembre de 2020 i gener de 2021. Hi ha col·laborat el Departament de Joventut de les Terres de l'Ebre, i les Agències de Desenvolupament Local i el Centre Intercomarcal d'Iniciatives Socioeconòmiques (CIS) de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.