Les xarxes socials, responsables del suïcidi d'una adolescent britànica

Un informe forense apunta que la jove va tenir accés a contingut relacionat amb la depressió i les autolesions durant sis mesos abans de llevar-se la vida

  • Imatge d'arxiu de xarxes socials. -
Publicat el 30 d’octubre de 2022 a les 14:01
Les xarxes socials van tenir una part de responsabilitat en el suïcidi de l'adolescent britànica Molly Russell, el 21 de setembre de 2017. Com explica el periodista Manuel G. Pascual a El País i han recollit altres mitjans de comunicació, Instagram i Pinterest han hagut de declarar en les sessions forenses de la mort de la jove per determinar com va poder accedir a diversos continguts relacionats amb la depressió i les autolesions durant els últims sis mesos de vida a través d'aquestes xarxes socials.

De fet, l'advocat i metge forense Andrew Walker va determinar que la mort, més que un suïcidi, havia estat causada per aquests continguts a Internet, responsabilitzant les dues xarxes socials de manera directa. La mateixa directora de salut de la companyia gestora d'Instagram, Elizabeth Lagone, reconeixia que la nena havia tingut accés a contingut que violaba les normes d'ús de la xarxa social.

Ara fa un any, una exempleada de Facebook va filtrar com, entre d'altres, els executius de la companyia oferien continguts tòxics a joves perquè eren més addictius i es monetitzaven millor, arribant a la conclusió que havien pogut causar pensaments suïcides a un 6% d'adolescents britàniques. I cada cop són més els pares preocupats perquè l'algoritme de les xarxes socials que fan servir els seus fills pugui tenir conseqüències negatives, fins al punt que al llarg d'aquest any 2022 s'han obert fins a 70 pleits contra Meta - matriu de Facebook i Instagram - Snap, la companyia propietària de Snapchat; ByteDance, responsable de TikTok i Google per haver provocat diversos transtorns en adolescents. En aquests processos, es demana a les empreses que es facin responsables dels efectes nocius dels seus productes.

Pel que fa a l'Estat espanyol, no es té constància que hagin augmentat les demandes contra els responsables de les xarxes socials, com explica Albert Gimeno, portaveu de l'associació Padres 2.0, que també assenyala que la responsabilitat ha de ser compartida pels mateixos pares, l'Administració, els centres educatius, els internautes i altres empreses tecnològiques i de la comunicació.