“Possiblement, la història més important de l’any, si no de la dècada”. D’aquesta manera es va referir l’escriptora J.K. Rowling al cas Facebook/Cambridge Analytica en una piulada de Twitter. I aquesta és només una entre milers de reaccions que ha recollit Internet en els darrers dies, després de saber-se que Facebook havia permès que es col·lectessin les dades personals de 50 milions d’usuaris. La informació va servir per donar suport a Donald Trump en les eleccions presidencials nord-americanes del 2016, així com en la campanya proBrexit.  
 

Surely the story of the year, if not the decade. https://t.co/HA8Ew4TSwx

— J.K. Rowling (@jk_rowling) 18 de març de 2018

 

Els fets es van donar a conèixer a finals de març i han despertat recels de com Facebook protegeix les dades personals dels seus usuaris, qui pot tenir accés a elles, qui té dret a comprar-les, i sobre com és possible vulnerar les pròpies normes de privacitat que explicita la companyia. 

El debat de la protecció de dades, entre d'altres El fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, va sortir a donar explicacions una setmana més tard que esclatés l'escàndol, fet que va provocar protestes durant dies, creant l'etiqueta#DeleteFacebook, una campanya a Twitter expandida mundialment que animava a eliminar el perfil de la popular xarxa social. 
 
The New York Times o Bloomberg van ser alguns dels mitjans nord-americans que donaven instruccions per esborrar definitivament el compte, a més de plantejar alternatives més segures i respectuoses amb la privacitat de les que avui ofereix WhatsApp, Messenger o Instagram, xarxes lligades també a Zuckerberg.    

És curiós com el temps provoca canvis en la filosofia de les multinacionals i dels seus fundadors. En el 2009, la BBC va entrevistar al creador de la plataforma i li va preguntar a qui pertanyia la informació personal que emmagatzemava. Un jove Zuckerberg no va dubtar en respondre que "pertanyia als usuaris, per descomptat!". "I no la voldrà vendre?", va preguntar-li la periodista. "No, per descomptat que no!", va afegir-hi. 

"This is their information. They own it"
"And you won’t sell it?"
"No! Of course not."
Facebook CEO, Mark Zuckerberg, talking to the BBC in 2009. pic.twitter.com/mVrhp0TpIS

— BBC Business (@BBCBusiness) 20 de marzo de 2018

La història ha donat la volta a aquestes declaracions (que avui es recullen en una piulada) i, 9 anys després, es descobreix que va vendre dades de milions d'usuaris a la consultora tecnològica Cambridge Analytica. La confiança és un dels valors principals d'Internet i, Facebook, amb aquest nou error acaba de dinamitar-la. 

El debat de la protecció de les dades s'ha reobert arran del cas. Però, per ara, la preocupació rau especialment als Estats Units. Per dos motius: primer, perquè les dades dels milions d’usuaris eren pràcticament totes de nord-americans. I, segon, perquè les lleis de protecció de dades són menys restrictives que a Europa. 

[blockquote]S'ha creat l'etiqueta#DeleteFacebook a Twitter per eliminar el perfil de la popular xarxa social[/blockquote] Cal recordar que ara fa un any, el Congrés dels Estats Units va signar una resolució que té per objectiu derogar la llei que Obama havia d’aplicar de protecció a la intimitat a Internet. D'altra banda, el nou Reglament Europeu de Protecció de Dades, que posa especial èmfasi en la privacitat, serà d’obligat compliment el maig del 2018 per a tots els països de la UE.
 

Are you ready for the data protection rules #GDPR? See what the new rules mean for businesses, organisations and citizens → https://t.co/E8MqO8FFl7 #DataProtection pic.twitter.com/RRW3ddCV9Z

— European Commission