07
de juny
de
2016, 07:25
Actualitzat:
7:33h
Un tractament amb extracte de te verd concentrat en càpsules, pres de forma rigorosa durant un any, ha millorat la funció cognitiva, la memòria, l’autocontrol i l’autonomia de fins a 84 persones de 16 a 34 anys amb síndrome de Down, que han participat en un estudi clínic coordinat des de l’Institut d’Investigacions Mèdiques (IMIM) adscrit a l’Hospital del Mar, de Barcelona, segons explica avui El Periódico. És la primera vegada al món que una teràpia aconsegueix modificar positivament la discapacitat intel·lectual i cognitiva que caracteritza les persones que neixen amb aquesta síndrome, una disfunció que fins ara s’havia ha considerat intractable.
L’estudi ha estat publicat per la prestigiosa revista científica The Lancet Neurology. Els resultats, a més de demostrar les millores cognitives dels participants, han produït canvis fisiològics en la connectivitat funcional de les neurones del cervell. Així, es millora la memòria a curt termini, el control d’impulsos i la capacitat de desenvolupar-se en la vida diària.
L’estudi aïlla i analitza els canvis en el gen DYRK1A de les persones afectades amb síndrome de Down. Utilitza gal·lat d’epigalocatequina, una substància obtinguda del te verd.
Per continuar la investigació, encara en procés experimental, i poder aplicar aquest descobriment a la vida real, es necessiten 6 milions d’euros. De moment, encara no s’ha trobat ningú disposat a finançar aquesta quantitat.
L’estudi ha estat publicat per la prestigiosa revista científica The Lancet Neurology. Els resultats, a més de demostrar les millores cognitives dels participants, han produït canvis fisiològics en la connectivitat funcional de les neurones del cervell. Així, es millora la memòria a curt termini, el control d’impulsos i la capacitat de desenvolupar-se en la vida diària.
L’estudi aïlla i analitza els canvis en el gen DYRK1A de les persones afectades amb síndrome de Down. Utilitza gal·lat d’epigalocatequina, una substància obtinguda del te verd.
Per continuar la investigació, encara en procés experimental, i poder aplicar aquest descobriment a la vida real, es necessiten 6 milions d’euros. De moment, encara no s’ha trobat ningú disposat a finançar aquesta quantitat.