Davant el pols dels barons autonòmics del PP, més diners sobre la taula. Aquesta és la recepta de Pedro Sánchez per mirar de desactivar les amenaces de boicot dels conservadors, que ja han aconseguit introduir tots els seus temes a l'ordre del dia -començant pel finançament de Catalunya- i promouen una conferència de presidents d'alta tensió. La resposta de la Moncloa, traslladada per carta aquest dimecres als presidents autonòmics, proposa triplicar el finançament estatal en habitatge i blindar l'habitatge públic per sempre. Durant la reunió de divendres, Sánchez vol que en surti un acord en aquest sentit, i aprofitar així per posar en contradicció el PP, que hauria de dir que no a més recursos si no vol la fotografia d'un acord amb el govern espanyol.

Sánchez planteja arribar a un nou acord estatal per l'habitatge, un escenari d'unitat que xocaria amb el desafiament del PP els últims dies. Aquest acord tindria tres compromisos recíprocs. El primer, més finançament. El president del govern espanyol planteja multiplicar per tres la inversió públics en habitatge, passant dels 2.300 milions del pla 2022-2025 fins als 7.000 milions per al període 2026-2030. D'aquests diners, més de la meitat els aportaria el govern espanyol, uns 4.000 milions, sempre que les comunitats autònomes es comprometin a posar-hi, com a mínim, 2.700 milions. Això casa bé amb la política d'habitatge de Salvador Illa, que preveu destinar fins a 4.400 milions d'euros entre 2024 i 2028 per fer front a l'emergència habitacional.

El segon compromís que reclama Sánchez és el de protegir l'habitatge públic, per evitar que pisos que s'han construït amb diners públics acabin, al cap d'uns anys, tornant al mercat privat. "Hem de posar fi a aquesta sagnia i que els pisos que es financin amb diners públics mantinguin de manera permanent de qualificació d'habitatge protegit", demana el president del govern espanyol. És, també, una de les prioritats de la política d'habitatge d'Illa. El tercer punt de l'acord fa referència a la transparència, per tal que les administracions autonòmiques posin a disposició les dades sobre el preu dels pisos, per poder dissenyar polítiques públiques més precises i no dependre de les dades dels portals immobiliaris. "No podem continuar a cegues en aquest àmbit", insisteix Sánchez.

A la carta, el president espanyol recorda que l'habitatge és una competència compartida i que les comunitats autònomes "no han rebut mai tants recursos de l'Estat com ara". Entre 2019 i 2025 n'han rebut un 47% més que entre els anys 2012 i 2018. "És essencial que part d'aquests recursos es destinin a construir i rehabilitar més habitatge públic, en règim de propietat i lloguer", apunta Sánchez. Ara com ara, però, sembla poc viable assolir un acord amb les comunitats del PP en l'àmbit de l'habitatge. De fet, territoris com Madrid es neguen a desplegar la llei estatal per regular els preus dels lloguers, com sí que ha fet Catalunya.

En tot cas, amb aquest moviment, Sánchez mira d'emmarcar quina serà la prioritat d'una conferència de presidents que el PP mira d'enfangar. Alhora, mostra la voluntat del govern espanyol de posar més diners sobre la taula en una de les principals preocupacions de la ciutadania, per desactivar així el pols dels barons conservadors. Davant el risc que la reunió sigui un camp de batalla, el president espanyol ha demanat un debat "serè i constructiu", i sense "soroll partidista".