Salvador Illa està compromès a desplegar els acords d'investidura, cap de més important que el nou model de finançament que s'ha de formalitzar abans de l'estiu, però també té clar que no es pot repetir l'experiència de l'Estatut amb impugnacions del PP als tribunals. Per això, la seva recepta és transitar per sota del radar i no generar un soroll excessiu en una carpeta que irrita els barons autonòmics populars, i també els del PSOE, algun dels quals ja demanen eleccions anticipades. La conferència de presidents posarà en escac aquesta estratègia de la discreció. Els equilibris de Pedro Sánchez per desactivar les amenaces del PP han convertit un fòrum multilateral que s'havia de centrar en l'habitatge en un terreny adobat per als populars per carregar contra els acords dels socialistes amb els independentistes.
Ni la Moncloa ni la Generalitat volien que el finançament -pactat amb ERC- o la immigració -pactat amb Junts- fossin a l'ordre del dia de la trobada. El PP ja va plantar la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en l'última reunió de la comissió d'afers econòmics, que havia de debatre sobre la condonació del deute autonòmic, també pactada amb els republicans per Catalunya i ampliable a la resta de territoris. Els barons autonòmics, sota el lideratge d'Isabel Díaz Ayuso i amb l'aval de Gènova, amenaçaven de fer saltar pels aires la trobada d'aquest divendres a Barcelona. Per evitar-ho, Sánchez ha hagut d'acceptar incloure al debat carpetes que els populars utilitzaran per desgastar-lo, i que se sumen a la llarga llista de fronts que té oberts el president espanyol. El més recent, el de Leire Díaz i les maniobres contra l'UCO.
I de retruc, això situarà Illa, que volia centrar la reunió de presidents en l'habitatge, en una posició incòmoda, perquè aquest divendres si alguna cosa hi haurà al Palau de Pedralbes serà soroll al voltant de la reforma del finançament. "No tinc cap inconvenient a discutir això en cap fòrum, perquè crec que tinc la raó en millorar el finançament de Catalunya", ha afirmat aquest dimecres el president. A la trobada de divendres no es mourà d'aquesta posició. Fonts consultades per Nació insisteixen que la reforma està pactada amb ERC i que s'ha de desplegar, no pas renegociar-la ara amb la resta d'autonomies. L'únic que demana el president és un debat "serè i constructiu", incompatible amb la posició que han defensat fins ara els dirigents del PP i amb la manifestació de diumenge a Madrid contra el govern espanyol.
El finançament, però, té un altre carril que no és pas el del fòrum multilateral. El Govern preveu exhaurir terminis, però a finals de juny hi haurà una comissió bilateral per formalitzar l'acord per la reforma amb el govern espanyol, tal com preveu el pacte amb ERC. A Palau admeten que no serà senzill complir el pacte, però insisteixen que l'any 2026 Catalunya ja recaptarà l'IRPF, encara que això impliqui buscar fórmules mentre van arribant els funcionaris encarregats de muscular la hisenda catalana perquè pugui fer front a l'assumpció progressiva de tots els impostos. De l'èxit en el compliment d'aquest acord en depèn bona part de la legislatura d'Illa, i les negociacions per als pressupostos que començaran després de l'estiu.
Habitatge contra el soroll
Davant l'amenaça que la conferència de presidents es converteixi en un camp de batalla, Sánchez ha respost al pols del PP amb una proposta en matèria d'habitatge, que sintonitza bé amb una de les principals preocupacions de la ciutadania i també casa amb les prioritats polítiques d'Illa a la Generalitat. El president del govern espanyol vol sortir de la reunió de Pedralbes amb un acord per augmentar els recursos per construir i rehabilitar pisos, i per impedir que l'habitatge públic passi al marcat privat. Són dues línies d'actuació que encaixen amb les que desplega el PSC a Catalunya, però que difícilment seran ben rebudes pels barons populars, que no volen cedir una victòria política a Sánchez.
El president espanyol planteja triplicar la inversió pública en habitatge fins a l'any 2030, dels 2.300 milions entre 2022-2025 fins als 7.000 en el període 2026-2030. D'aquests diners, més de la meitat els aportaria el govern espanyol, amb el compromís que les autonomies es comprometin a posar almenys 2.700 milions d'euros. La Generalitat, alumne avantatjat, ja va anunciar fa mesos un pla per l'habitatge que preveu la construcció de 50.000 pisos protegits i 4.400 milions d'euros en aquesta legislatura. De fet, Illa vol aprofitar la conferència de presidents per marcar perfil en aquest àmbit. "Per descomptat que ens centrarem en aquesta qüestió i continuarem sent la comunitat autònoma que desplega polítiques més ambicioses en aquest àmbit", ha dit aquest dimecres.
La proposta de Sánchez també mira de posar el PP en contradiccions. Els populars no volen arribar a cap mena de pacte amb el govern espanyol, cosa incompatible amb la condonació del deute del FLA -pactada per ERC però ampliada a la resta d'autonomies- o amb la injecció de recursos de l'Estat per fer polítiques d'habitatge. Si les autonomies volen rebre diners, hauran de protegir l'habitatge públic perquè no passi a mans privades, condició que allunya encara més una imatge d'unitat aquest divendres a Pedralbes. Si no hi ha sorpreses, la notícia serà el soroll al voltant del finançament, encara que això xoqui amb l'estratègia de la discreció d'Illa.
