La crisi política a Bielorrússia s'agreuja. Davant l'onada de protestes i les pressions internacionals, el president Aleksandr Lukaixenko, ha endurit encara més la seva posició i ha ordenat aquest dimecres aturar les protestes, que ja tenen el caràcter d'una veritable revolta popular, i detenir els seus impulsors. 

[noticia]207416[/noticia]
El líder bielorrús ha cursat ordres ales forces de seguretat perquè es disposin a detenir els responsables de la protesta, així com a investigar les vies de finançament de l'oposició, una al·lusió a possibles ingerències estrangeres. Lukaixenko ha afirmat que "els disturbis s'han d'acabar, la gent vol pau i tranquil·litat". 

La Unió Europea ha reclamat aquest dimecres al líder bileorrús que opti per una sortida dialogada a la crisi, després d'una videoconferència mantinguda pels caps d'estat i de govern, conduïda pel president del Consell Europeu, Charles Michel. Els contactes entre diversos dirigents europeus i el president rus, Vladmiri Putin, aliat del règim de Lukaixenko, han estat constants les darreres hores.

De moment, no sembla que Lukaixenko estigui disposat a fer cap mena de concessions. De fet, des del primer moment ja va insinuar que recorreria a la força militar d'estendre's les manifestacions opositores. Ha ordenat a l'exèrcit que es posicioni en diversos enclavaments de l'oest del país, a prop de la frontera amb Polònia i Lituània, en resposta a les pressions estrangeres.

Les protestes van començar després de les eleccions presidencials del 9 d'agost, que segons el recompte oficial van donar guanyador al mandatari -porta al poder des del 1994- per un 80% dels vots. Tant el bloc opositor com la comunitat internacional han denunciat l'existència de frau.