10
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
21:43h
Cinc mesos abans que se celebrin les eleccions municipals del maig, el candidat d’ERC a l’alcaldia de Barcelona, Ernest Maragall, ha presentat la seva declaració d’intencions en un acte al Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. L’exconseller d’Acció Exterior ha plantejat nou grans eixos per explicar el seu model de ciutat, molts d’ells pensats des d’un punt de vista metropolità. Una àrea metropolitana que Maragall ha qualificat de la "ciutat real" que Barcelona hauria de liderar.
“No ens trobareu al club dels demagogs; ni en el dels lideratges taumatúrgics que arriben amb la vareta màgica del poder econòmic o, encara pitjor, usant i abusant de les legítimes inquietuds de la ciutadania”. Amb aquest missatge ha iniciat Maragall el seu discurs, sense dir noms però posant etiquetes als seus contrincants a les municipals. Tampoc ha posat noms als seus companys de llista i, de fet, l'acte s'ha centrat en la seva figura. Començant pel lema, "Ernest Barcelona".
Un acord sobiranista
Tot i que Maragall ha centrat la seva intervenció en el model de ciutat, també hi ha hagut temps per reivindicar Barcelona com a capital d'una República "feminista, jove, transversal i oberta".
Per aconseguir-ho, el candidat ha avançat que plantejarà un acord "ferm i consistent" a totes les forces sobiranistes per "avançar cap a la República". En aquest sentit, els termes per buscar un acord són la llibertat dels presos polítics i el diàleg "obert" per un referèndum vinculant. En canvi, ha tancat la porta a l'extrema dreta, a aquells que vulguin comptar amb el suport dels ultres, al "bloc del 155" i a aquells partits que prenen decisions per mantenir els líders independentistes a la presó o a l'exili. Un avís per al PSC.
Habitatge, urbanisme i transport metropolità
La voluntat d'exercir un lideratge metropolità no és nova. De fet va ser un dels cavalls de batalla del seu germà durant la seva etapa com a alcalde i també ho ha estat per Colau, que igual que l'alcalde dels Jocs Olímpics, també va plantejar l'elecció directa d'un alcalde metropolità. Fa pocs dies, l'alcaldessa, però, demanava deixar en segon terme el debat sobre la governança metropolitana. Aquest dilluns, però, Maragall ha insistit i ha fet una crida a disposar de les eines de decisió i governació "més adequades".
Aquest dilluns el candidat ha reivindicat la necessitat d’un pla “en majúscules” per a tota l’àrea metropolitana en l’àmbit de l’habitatge, en què Barcelona ha de ser “generosa”. El republicà ha abordat així l’accés a l’habitatge, la principal preocupació dels barcelonins segons la darrera enquesta de Serveis Municipals.
El candidat ha parlat de noves regulacions i acords amb agents econòmics i socials i ha defensat que és possible augmentar en 20.000 els habitatges públics, que actualment només representen l’1,6 del parc immobiliari. En aquest sentit, l’horitzó que ha dibuixat Maragall, és d’un 15%, per la qual cosa caldria comptar amb 100.000 habitatges més.
En el seu discurs també ha dotat d’un punt de vista metropolità el seu model d’urbanisme. “L’acció urbanística més significativa ha de venir de la mà d’una nova visió del conjunt de l’àrea metropolitana”, ha dit. Com a elements principals, frenar el “desbordament urbanístic" a les Rambles o a l’entorn de la Sagrada Família, revitalitzar el barri de la Marina i la “posada al dia” del 22@.
D’altra banda, Maragall també ha reclamat una millor connectivitat en transport públic entre els municipis de l’àrea metropolitana. Cap menció a la unió del tramvia per la Diagonal, motiu d'un dels enfrontaments més durs durant l'actual mandat entre Barcelona en Comú i ERC, després que els republicans es neguessin a avalar la proposta de Colau.
La coordinació intermunicipal no acaba aquí i Maragall també ha plantejat una actuació conjunta en matèria de seguretat amb municipis com Sant Adrià, Santa Coloma o L’Hospitalet de Llobregat.
Un govern municipal "desbordat"
Precisament l’àrea de seguretat ha estat un dels pocs moments en què Maragall ha criticat obertament l’obra de govern d’Ada Colau. "El govern municipal s'ha vist desbordat", ha assegurat. També ha assenyalat una altra causa de la percepció d'inseguretat a la ciutat, la insuficient coordinació entre els cossos policials que actuen a Barcelona, on hi té responsabilitats el Govern del qual formava part fins fa unes setmanes.
De tota manera, per Maragall les solucions a la inseguretat no passen només per posar més policia als carrers. Un plantejament que s'assembla al defensat per Colau i el seu executiu, si més no a nivell discursiu. El candidat d'ERC també reclama més investigació, una justícia "eficaç", "capacitat dissuasiva" i un abordatge "integral". "Això implica combinar conceptes com policia, habitatge, educació i civisme", ha afirmat, a banda de plantejar una resposta laboral i educativa.
Un nou model econòmic
En aquest sentit, l'alcaldable d'ERC s'ha compromès a lluitar contra la competència deslleial dels actors econòmics establint un salari mínim "adequat" a la realitat econòmica de Barcelona, que ha quantificat en 1.100 euros mensuals.
En relació a l'accés al mercat laboral el candidat ha proposat un programa de beques salari per evitar que els joves sense capacitat econòmica abandonin els seus estudis.
Què fer amb el turisme?
"La qüestió avui és decidir com socialitzar l'èxit del turisme". Aquest és l'objectiu de Maragall a l'hora d'abordar la segona preocupació principal dels barcelonins. Evitar que l'oferta superi la demanda i aplicar una taxa "ben mesurada" que permeti repercutir els beneficis a tota la ciutat són dos dels elements que ha assenyalat.
Maragall ha acomiadat l'acte qualificant el seu discurs de "tast" del que ERC proposa als barcelonins. Per començar, aquest dilluns el candidat ha fet la seva primera declaració d'intencions per rivalitzar amb Colau, contraposar-se a Valls i marcar les línies vermelles al PSC.
“No ens trobareu al club dels demagogs; ni en el dels lideratges taumatúrgics que arriben amb la vareta màgica del poder econòmic o, encara pitjor, usant i abusant de les legítimes inquietuds de la ciutadania”. Amb aquest missatge ha iniciat Maragall el seu discurs, sense dir noms però posant etiquetes als seus contrincants a les municipals. Tampoc ha posat noms als seus companys de llista i, de fet, l'acte s'ha centrat en la seva figura. Començant pel lema, "Ernest Barcelona".
Un acord sobiranista
Tot i que Maragall ha centrat la seva intervenció en el model de ciutat, també hi ha hagut temps per reivindicar Barcelona com a capital d'una República "feminista, jove, transversal i oberta".
Per aconseguir-ho, el candidat ha avançat que plantejarà un acord "ferm i consistent" a totes les forces sobiranistes per "avançar cap a la República". En aquest sentit, els termes per buscar un acord són la llibertat dels presos polítics i el diàleg "obert" per un referèndum vinculant. En canvi, ha tancat la porta a l'extrema dreta, a aquells que vulguin comptar amb el suport dels ultres, al "bloc del 155" i a aquells partits que prenen decisions per mantenir els líders independentistes a la presó o a l'exili. Un avís per al PSC.
Habitatge, urbanisme i transport metropolità
La voluntat d'exercir un lideratge metropolità no és nova. De fet va ser un dels cavalls de batalla del seu germà durant la seva etapa com a alcalde i també ho ha estat per Colau, que igual que l'alcalde dels Jocs Olímpics, també va plantejar l'elecció directa d'un alcalde metropolità. Fa pocs dies, l'alcaldessa, però, demanava deixar en segon terme el debat sobre la governança metropolitana. Aquest dilluns, però, Maragall ha insistit i ha fet una crida a disposar de les eines de decisió i governació "més adequades".
Aquest dilluns el candidat ha reivindicat la necessitat d’un pla “en majúscules” per a tota l’àrea metropolitana en l’àmbit de l’habitatge, en què Barcelona ha de ser “generosa”. El republicà ha abordat així l’accés a l’habitatge, la principal preocupació dels barcelonins segons la darrera enquesta de Serveis Municipals.
El candidat ha parlat de noves regulacions i acords amb agents econòmics i socials i ha defensat que és possible augmentar en 20.000 els habitatges públics, que actualment només representen l’1,6 del parc immobiliari. En aquest sentit, l’horitzó que ha dibuixat Maragall, és d’un 15%, per la qual cosa caldria comptar amb 100.000 habitatges més.
En el seu discurs també ha dotat d’un punt de vista metropolità el seu model d’urbanisme. “L’acció urbanística més significativa ha de venir de la mà d’una nova visió del conjunt de l’àrea metropolitana”, ha dit. Com a elements principals, frenar el “desbordament urbanístic" a les Rambles o a l’entorn de la Sagrada Família, revitalitzar el barri de la Marina i la “posada al dia” del 22@.
D’altra banda, Maragall també ha reclamat una millor connectivitat en transport públic entre els municipis de l’àrea metropolitana. Cap menció a la unió del tramvia per la Diagonal, motiu d'un dels enfrontaments més durs durant l'actual mandat entre Barcelona en Comú i ERC, després que els republicans es neguessin a avalar la proposta de Colau.
La coordinació intermunicipal no acaba aquí i Maragall també ha plantejat una actuació conjunta en matèria de seguretat amb municipis com Sant Adrià, Santa Coloma o L’Hospitalet de Llobregat.
Un govern municipal "desbordat"
Precisament l’àrea de seguretat ha estat un dels pocs moments en què Maragall ha criticat obertament l’obra de govern d’Ada Colau. "El govern municipal s'ha vist desbordat", ha assegurat. També ha assenyalat una altra causa de la percepció d'inseguretat a la ciutat, la insuficient coordinació entre els cossos policials que actuen a Barcelona, on hi té responsabilitats el Govern del qual formava part fins fa unes setmanes.
De tota manera, per Maragall les solucions a la inseguretat no passen només per posar més policia als carrers. Un plantejament que s'assembla al defensat per Colau i el seu executiu, si més no a nivell discursiu. El candidat d'ERC també reclama més investigació, una justícia "eficaç", "capacitat dissuasiva" i un abordatge "integral". "Això implica combinar conceptes com policia, habitatge, educació i civisme", ha afirmat, a banda de plantejar una resposta laboral i educativa.
Un nou model econòmic
En aquest sentit, l'alcaldable d'ERC s'ha compromès a lluitar contra la competència deslleial dels actors econòmics establint un salari mínim "adequat" a la realitat econòmica de Barcelona, que ha quantificat en 1.100 euros mensuals.
En relació a l'accés al mercat laboral el candidat ha proposat un programa de beques salari per evitar que els joves sense capacitat econòmica abandonin els seus estudis.
Què fer amb el turisme?
"La qüestió avui és decidir com socialitzar l'èxit del turisme". Aquest és l'objectiu de Maragall a l'hora d'abordar la segona preocupació principal dels barcelonins. Evitar que l'oferta superi la demanda i aplicar una taxa "ben mesurada" que permeti repercutir els beneficis a tota la ciutat són dos dels elements que ha assenyalat.
Maragall ha acomiadat l'acte qualificant el seu discurs de "tast" del que ERC proposa als barcelonins. Per començar, aquest dilluns el candidat ha fet la seva primera declaració d'intencions per rivalitzar amb Colau, contraposar-se a Valls i marcar les línies vermelles al PSC.