El president de la Generalitat, Pere Aragonès, no inaugurarà aquest any les Jornades, que es tornaran a celebrar a l'Hotel W de Barcelona. Hi serà el dimarts ja que dilluns, l'agenda política del president ho feia impossible. Com és tradicional, la trobada econòmica serà clausurada pel president espanyol, Pedro Sánchez. Aquest cop, però, es vol que tots els responsables polítics que intervenen se sotmetin a les preguntes dels assistents.
Presència política més selectiva
Els darrers anys, alguns socis s'havien queixat de l'excessiva presència de ministres, que feien la seva intervenció i marxaven tot seguit. Aquest cop, només parlaran cinc dirigents. A banda dels esmentats Aragonès i Sánchez, hi seran el líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo; el ministre de Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, i la consellera d'Economia, Natàlia Mas. [noticia]255273[/noticia]
Hi ha la voluntat de situar els debats del Cercle més enllà de la conjuntura política immediata. Es vol que els missatges del Cercle d'Economia tinguin més incidència, el que ha decidit l'entitat econòmica a apostar per focalitzar les activitats en uns grans blocs. La geopolítica i l'economia seran els dos grans àmbits de debat. Precisament el primer gran debat serà sobre Els reptes de la geopolítica per a Europa, amb la presència com a keynote speaker d'Ivan Kraslev, president del Centre Liberal Strategies. Dins d'aquest tema, intervindran també Josep Borrell, alt representant de la UE d'Afers Exteriors i Segurtat, i Carmen Romero, vicesecretària general d'afers diplomàtics de l'OTAN.
Dimarts 30, es farà l'altre debat central, sobre Recuperació econòmica i incertesa: perspectives a curt i mitjà termini a Europa i a nivell global. Mario Centeno, actual governador del Banc de Portugal, exministre d'Economia i considerat l'artífex del miracle ecoòmic portuguès dels darrers anys, serà l'orador principal. També hi intervindran Robin Brooks, economista en cap de l'Institut de Finances Internacionals, Alicia García Herrero, cap d'economia per a l'Àsia i el Pacífic de Natixis, i Ángel Gavilán, director general
d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya.
Hi haurà també diverses taules rodones temàtiques, que aprofundiran sobre com Barcelona es pot consolidar com a hub tecnològic (amb Laia Bonet i Miquel Martí); intel·ligència artificial; talent; sostenibilitat i economia circular. Es farà una taula rodona sobre autonomia estratègica, Next Generation i nova política industrial, que servirà també per posar els focus sobre com s'estan executant els fons europeus, amb presència de Gonzalo García Andrés, secretari d'Estat d'Economia, i Begoña Cristeto, responsable d'Automoció, Indústria i Química de KPMG a Espanya.
Premi a l'alcalde Varsòvia en presència de Felip VI
Dimarts al migdia es lliurarà el Premi a la Construcció Europea, en un acte que presidirà Felip VI i que aquest any ha estat concedit a l'alcalde de Varsòvia, Rafal Trzaskowski, per l'actitud solidària de les ciutats europees als refugiats ucraïnesos. Varsòvia és la ciutat que ha acollit més refugiats. La població ha crescut un 20% des de l'inici de la guerra, el febrer del 2022. L'alcalde Varsòvia és, a més, una figura que depassa el càrrec que exerceix, ja que ha estat candidat a la presidència i encarna la visió més europeista del seu país. Jaume Guardiola, president del Cercle, ha explicat que després d'uns guardonats com Mario Draghi i Ursula von der Leyen, autèntiques estrelles de la política europea, es podria considerar que es pretén premiar grans figures, quan l'objectiu és guardonar grans apostes i valors. De fet, els premis a Draghi i Von der Leyen van respondre al paper jugat per ells en moments dramàtics per al projecte europeu.
En el mateix acte, el Cercle d'Economia també farà un homenatge a dues personalitats de la casa que han mort recentment, l'exministre Josep Piqué i l'exconseller d'Indústria Vicenç Oller. Dues figures que van presidir el Cercle i que van ser molt influents en el món de la burgesia catalana, encarnant dos moments rellevants, com van ser el pacte del Majestic entre el primer govern Aznar i CiU, en el cas de Piqué, i els anys del primer pujolisme en el cas d'Oller.
