27 d’abril del 2004. Una família acudeix al Registre Civil per inscriure la seva filla. El funcionari, però, decideix unilateralment canviar el cognom de l’infant i espanyolitzar-lo: de Bertran a Bertrán. “El cognom del meu pare i de la meva família és en català, per què el meu ha de ser en castellà?”, es pregunta la jove, que ha explicat el seu cas a Nació arran de les informacions que ha avançat aquest diari els darrers dies.
La família explica que en adonar-se de l’espanyolització del cognom, ja era massa tard: “Ens van dir que per revertir-ho havíem d’iniciar uns tràmits burocràtics que s’allargarien molt”, recordant la resposta desincentivadora que van rebre els seus pares. La jove afegeix que, quan ella va demanar el canvi al·legant que es tractava d’un error del Registre Civil, també li van dir que “aquestes coses no són ni fàcils ni ràpides”.
“Quin dret té un funcionari per decidir com s’escriu el meu cognom?”, es pregunta la jove, que alhora explica que ella mai escriu 'Bertran' en la forma castellana: “No m’agrada, no és el meu cognom”. Després de les últimes informacions, la jove ha decidit posar-se també en contacte amb Plataforma per la Llengua, que està estudiant el cas.
- Imatge del DNI del pare, amb el cognom `Bertran` en la forma catalana
- Cedida
- Imatge del DNI de la jove, amb el cognom `Bertran` en la forma castellana
- Cedida
El cas 'Garcia', un paral·lelisme
El cas que denuncia la jove, que va succeir l'any 2004, és un més dels que s'han donat al llarg dels anys des de l'aplicació de la legislació vigent, que data del 1998. El repartiment competencial entre l'administració espanyola i la catalana i la manca de claredat de la legislació estatal deixa en mans dels funcionaris una interpretació més oberta o restrictiva i l'aplicació dels informes de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
Tal com va avançar Nació, Plataforma per la Llengua ha notat un augment de queixes en relació amb les traves per catalanitzar el nom al Registre Civil o per l'espanyolització del cognom, però aquest cas ens demostra que la problemàtica no és nova. La plataforma de defensa dels catalanoparlants ha registrat, en concret, 16 queixes relacionades amb els registres civils els darrers mesos, una de les quals es portarà als tribunals aquest any.
El cas 'Bertran' ens permet traçar un clar paral·lelisme amb el de la família 'Garcia', que està en mans dels tribunals. Aquest fa referència a una família que va acudir al Registre Civil de Barcelona per inscriure el seu fill amb el cognom 'Garcia', però que va acabar sent inscrit com a 'García'. Plataforma per la Llengua, que empara judicialment la família afectada, defensa que l'administració va castellanitzar el cognom per "pura catalanofòbia", i que van al·legar que l'ús de l'accent "complia amb les normes de la Reial Acadèmia Espanyola".
Com puc catalanitzar-me el nom o el cognom?
Les informacions publicades aquests dies i les queixes dels usuaris plantegen seriosos dubtes sobre el marc legislatiu actual del Registre Civil i la seva aplicació. Ara bé, què s'ha de fer per catalanitzar-se el nom o el cognom? Els passos, tal com expliquen des de Plataforma per la Llengua, són els següents:
- Abans d'anar al Registre Civil, cal tenir preparat el certificat de l'IEC sobre el nom o el cognom que acrediti la fórmula catalana del nom o del cognom
- Documentació necessària per anar al registre: sol·licitud emplenada i signada, original i còpia del DNI, certificat literal de naixement de la persona i el certificat de l'IEC, que és el responsable que acredita la forma normativa de noms i cognoms en català
- El procés hauria de ser "relativament automàtic", però la persona es pot trobar amb el requeriment de més documentació per part de l'administració
- En cas que la sol·licitud es denegui, es pot interposar un recurs davant la direcció general de Seguretat Jurídica i Fe Pública, que depèn del Ministeri de Justícia. Aquest recurs s'ha de presentar en castellà
- En cas que aquesta direcció general no resolgui favorablement a la catalanització del nom o del cognom, es pot anar per la via judicial
Què diuen les administracions públiques?
En aquest context, el Ministeri de Justícia, tal com va avançar aquest diari, assegura que "no té constància" de cap queixa vinculada a la catalanització de noms o l'espanyolització de cognoms al Registre Civil. Tot i això, fonts de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública del departament que dirigeix Félix Bolaños no neguen els casos que consten a la Plataforma per la Llengua i asseguren que es posaran en contacte amb la Generalitat i la Síndica de Greuges per esbrinar què ha passat i, arribat el cas, buscar solucions.
Al mateix temps, l'Estat i el Govern continuen enredant-se per les traves a catalanitzar-se el nom al Registre Civil. La Generalitat manté que "no li consta" aquesta tendència a l'alça de queixes, mentre que la delegació del govern espanyol a Catalunya afirma no haver-ne rebut cap. Per altra banda, ERC i Junts han mogut fitxa i han demanat explicacions al govern de Pedro Sánchez i al Govern, respectivament.
