La bola de les traves per catalanitzar-se el nom i cognoms continua fent-se gran i l'efecte dominó ha tret a la llum els últims dies diversos casos a Catalunya i al País Valencià que han estat denunciats per Plataforma per la Llengua, com va avançar Nació. Un d'aquests casos es remunta l'abril de 2025, quan una família de Barcelona va inscriure el seu nounat amb el cognom del progenitor, “Garcia“ (amb l’escriptura catalana, sense accent), i el Registre Civil el va castellanitzar: "García".
La família va reclamar els fets al Registre Civil i, després d'haver esgotat els recursos administratius, ara recorreran a la justícia acompanyats per Plataforma per la Llengua, segons informa l'entitat en un comunicat. En un primer moment, l’òrgan registral no va reconèixer cap error i va al·legar que l’ús de l’accent seguia les normes gramaticals de la Reial Acadèmia Espanyola.
“No ha lugar a acceder a lo interesado, toda vez que de un examen de la prueba paracticada no se desprende la realidad de error alguna, pues debe cumplirse íntegramente la utilización de tilde cuando la palabra en cuestión vaya accentuada siguiendo las normas gramaticales de la Real Academia Española, en virtud de la Instrucción de la Dirección General de Seguridad Pública y Fe Pública de fecha 9 de abril de 20213”, van contestar a la família. Després de rebre aquesta resolució, la família va posar el cas en coneixement del Servei de defensa dels drets lingüístics de Plataforma per la Llengua.
El cas arriba als jutjats
Després de veure com la institució no ha reconegut l’error en un acte ple de catalanofòbia i haver esgotat totes les vies administratives al seu abast per a obtenir la rectificació, Plataforma per la Llengua assessorarà la família per recórrer judicialment la castellanització del cognom del seu fill al Registre Civil de Barcelona. En una primera exploració de la resolució, l’entitat va corroborar que l’argument exposat és fals, ja que no existeix cap resolució de la Direcció General de Seguretat Pública i Fe Pública Registral del mes d’abril de 2025 en la resolució impugnada que faci referència a l’ús de l’accent.
Per aquest motiu, l’entitat va assistir legalment la família per interposar un recurs davant la Direcció General de Seguretat Pública i Fe Pública Registral del Ministeri de Justícia espanyol. Aquest també va ser denegat amb la mateixa justificació falsa de la primera resolució. L’òrgan va exposar en aquesta segona resolució, a més, que no existia error registral i que els cognoms són mencions d’identitat no cobertes per la fe pública registral, de manera que no era procedent la rectificació per via administrativa segons l’article 91 de la Llei del Registre Civil.
Segons l’article 49 de la Llei 20/2011 del Registre Civil i l’article 109 del Codi Civil, la filiació és l’únic criteri legal que determina els cognoms del nascut. Per tant, la normativa ortogràfica no té aplicació en aquest cas: si el cognom del progenitor consta oficialment com “Garcia” sense accent, l’Administració no pot legalment invocar normes gramaticals per denegar-ne la rectificació.
Més de vint casos denunciats
Aquesta vulneració no és un fet aïllat. Des de 2021, l'entitat acumula una vintena de casos reportats per ciutadans que s’han trobat en situacions similars a Catalunya i el País Valencià. En total, Plataforma per la Llengua ha estat coneixedora 47 queixes relatives als registres civils de Catalunya, 19 de les quals per vulneració de drets lingüístics en la catalanització de noms i cognoms. Per la seva part, del País Valencià n’ha rebut 5 (3 per vulneracions en la catalanització dels noms i cognoms). A banda, n’ha conegut 4 provinents de les Illes Balears, per bé que relacionades amb altres supòsits.
La resposta del Govern: passar-se la pilota
Davant l'esclat de la polèmica, el Govern ha assegurat a aquest diari que "no té constància" d'aquesta tendència a l'alça de queixes, mentre que la delegació del govern espanyol a Catalunya afirma no haver-ne rebut cap, i el ministeri de Justícia no aporta cap solució. Tot i les comunicacions d'aquest diari amb les administracions públiques durant els darrers dos dies, no han pogut explicar com pensen posar remei a les queixes dels usuaris recollides per Plataforma i de les que s'han fet ressò mitjans com Rac1.
Mentre la Generalitat assegura que els funcionaris apliquen la legislació de l'estat, la delegació del govern espanyola defensa que Catalunya té un dret civil propi, i que és el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya que gestiona el Registre Civil i l'ha de fer complir. Amb la legislació vigent a la mà, i segons l'Estatut, amb el Registre Civil passa com amb els jutjats: l'administració catalana hi posa els recursos i el personal administratiu, però qui el comanda i dicta la legislació d'aplicació és l'administració estatal.
Per això, Plataforma per la Llengua reclama a les administracions competents que facin pressió sobre la impunitat dels funcionaris a l’hora de prendre aquestes decisions arbitràries absolutament injustificades. A més, encoratgen els ciutadans que es trobin en situacions similars a fer arribar aquestes vulneracions al Servei de defensa dels drets lingüístics de l’entitat.
