Metges catalans demostren com multiplicar per quatre la recuperació dels pacients d'ictus

El doctor Dávalos creu que es tracta d'una "revolució" que obre una nova "etapa" en el tractament

Publicat el 17 d’abril de 2015 a les 11:30

L'Hospital Universitari de Bellvitge és un dels participants d'aquest assaig. Foto: N.D.


Els hospitals Vall d'Hebron, Clínic, Bellvitge i Germans Trias han culminat un assaig clínic que demostra l'eficàcia d'una tècnica per desobstruir els coàguls formats en artèries cerebrals mitjançant la introducció de microcatèters. Els pacients amb ictus més complexos sotmesos a aquesta intervenció multipliquen per quatre les seves possibilitats de tenir més autonomia en les activitats bàsiques diàries i compten amb un 70% més d'opcions de recuperar la seva capacitat funcional. Els resultats s'han publicat al "New England Journal of Medicine".

El director clínic de Neurociències de l'hospital Germans Trias, Antoni Dávalos, un dels autors de l'assaig clínic afirma que els resultats obtinguts obren "una nova etapa" en el tractament dels malalts amb ictus isquèmic. "Són una autèntica revolució" perquè el pronòstic dels malalts canviarà d'una manera "radical". Això exigirà "canvis" en la "manera de treballar" i en "l'estructura de sanitària" que Catalunya està preparada per assumir, ha remarcat el conseller de Salut, Boi Ruiz. 

La doctora De Miquel, responsable de Neuroradiologia Vascular Intervencionista de Bellvitge i, per tant, una de les especialistes que duu a terme aquesta intervenció diu que els resultats són tan espectaculars que fins i tot semblava "impossible que calgués l'estudi per demostrar-ho". Alguns pacients que havien arribar amb paràlisi i sense capacitat per comunicar-se "han recuperat la capacitat de parlar en la mateixa sala d'operacions", ha subratllat. 

De Miquel explica que en els casos d'ictus hi ha una part del cervell que deixa de rebre flux sanguini. Això provoca que les neurones del cervell es morin a un ritme de 2 milions cada minut. En molts casos, la demanda de sang pel cervell es atesa per altres artèries secundàries que mantenen el cervell viu un temps. Llavors, si s'aconsegueix desfer el coàgul i reobrir el rec, els danys poden ser mínims. Si, per contra, quan arriba el pacient, la part del cervell afectada ja s'ha mort, no es pot fer res. 

El protocol estableix que s'ha de fer un TAC per valorar l'estat del cervell en cas d'ictus. Si la part del cervell afectada per aquest infart encara presenta activitat, cal intervenir. Fins ara el tractament consistia en l'administració de medicaments que desfeien el coàgul. Però en segons quins casos no funcionen perquè el coàgul és massa dens o no poden administrar-se per contraindicacions. Llavors aquesta cirurgia, "altament complexa", resulta indicada. 

Entre el novembre de 2012 i el desembre de 2014, fins a 200 pacients catalans han participat en aquest treball d'investigació i la meitat que ha estat intervinguda amb microcatèters ha vist com es recuperava amb menys seqüeles. 

L'ictus, una malaltia amb un gran impacte social

A Catalunya és la primera causa de mortalitat entre les dones, la tercera entre els home i la primera causa de discapacitat. El 85% dels ictus són causats per l'obstrucció d'una artèria, el 15% restant per una hemorràgia cerebral. 

Catalunya compta amb una de les xarxes d'atenció als pacients amb ictus en fase aguda més avançades del món. El sistema Teleictus coordina 12 hospitals terciaris, comarcals i de referència, amb els professionals del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) per poder atendre les més de 13.000 persones que pateixen un ictus anualment. 

Els professionals sanitaris reiteren als ciutadans que cal que truquin al 112 de seguida que notin en el algun dels seus familiars símptomes compatibles amb un ictus. El millor que poden fer és deixar que una ambulància del SEM vingui a recollir-lo i el porti al centre mèdic pertinent en cada cas.