Potser encara no us hi havíeu fixat mai, però veient la façana lateral de la catedral de Barcelona al carrer dels Comtes, visible des de la plaça de Sant Iu, hi ha, ben amunt, una porta totalment descontextualitzada. Des de fora no s’hi pot accedir per la seva alçada i si l'obrissis des de l’interior i en sortissis confiadament, la patacada seria molt probablement mortal.
Si ens ho mirem bé, a la base de la porta es poden veure les restes d’una antiga construcció. Són els vestigis d’un pont, que si mirem a l’altra banda, no té lloc on anar a parar perquè no hi ha cap porta ni restes que n’hagi hagut, a l’altra banda. Amb aquesta informació, de moment, ara ja no tenim una porta descontextualitzada sinó les restes d’un pont descontextualitzat. Fantàstic!
Bé, anem al gra. Tota la zona de l’actualment anomenat Barri Gòtic, té una gran concentració d’edificis històrics, però alhora, pel fet de ser un dels espais més importants de la ciutat, també ha estat protagonista de diversos canvis urbanístics.
Els porxos de l’actual plaça de Sant Iu on hi ha la bancada de pedra són fruit de la unificació d’estil contemporània i, per tant, la façana del Palau Reial major que donava al carrer dels Comtes no tenia aquest aspecte.
Efectivament, sí que va existir-hi un pont i aquest el va manar construir el Rei Martí l’Humà (1396-1410) per anar de la seva residència, el Palau Reial Major, fins una Reial Tribuna que es trobava sobre la capella dels Sants Innocents, coneguda actualment com la de les Ànimes al Purgatori.
Diverses fonts citen l’enderroc del pont l’any 1823, entre elles el volum 2 de l’anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, Secció Historicoarqueològica de 1908. L’obra “Guia Historicodescriptiva de la Santa Iglesia Catedral Basílica de Barcelona” escrita per Eduardo Támaro el 1882 ja parla dels vestigis d’un pont de comunicació des de la que va ser Reial Tribuna al Reial Palau Major.
Però sembla que aquest no va ser l’únic pont que hi havia hagut connectat a aquesta façana de la Catedral, sinó que n’havia existit un d’anterior. Martí Vergés i Teresa Vinyoles, parlen al seu article “El Portal de Sant Iu de la catedral de Barcelona” d’una antiga casa amb un pont connectat a la Catedral situada molt probablement a l’actual plaça de Sant Iu. Fou adquirida el 1316 per Jaume II, el qual va fer-lo enderrocar l’any següent a l’adquisició.
I si heu arribat fins aquí, sentint-ho molt, vaticino que si seieu al banc de pedra de la Plaça Sant Iu, ja no podreu reposar amb tranquil·litat. Sigui perquè us estareu fixant en aquest vestigi, o en les làpides del cementiri jueu que teniu a la vostra esquerra, o en les restes dels articles de la Constitució de 1912 escrits a paret que teniu davant o també… Bé, per avui deixem-ho aquí perquè de la Catedral i el seu entorn o simplement d’aquesta plaça es podria ben bé fer una obra monogràfica...