La decisió del papa Francesc d’intervenir l’Institut del Verb Encarnat (IVE) i la seva branca femenina, les Servidores del Senyor i de la Verge de Matarà, amb seu a Manresa, i designar dos delegats pontificis per seguir l’evolució de l’organització, que té presència important a Manresa i Vic, l'explicava amb precisió Pere Fontanals. La decisió de Roma ha posat sota els focus l’actuació del bisbat de Vic. La diòcesi que regeix Romà Casanova va ser la primera a l’estat espanyol que va obrir les portes al molt conservador institut religiós.
L'informe d'una visitadora pontifícia va detectar "greus deficiències" dins de l'organització, sobretot vinculades a una formació molt insuficient i al fet que en la documentació de l'entitat es continua elogiant el seu fundador, el sacerdot argentí Carlos Miguel Buela. L’escàndol va esquitxar de ple l’IVE quan Buela va ser processat i condemnat per abusos sexuals, acusat per diverses víctimes, entre elles membres de l’institut. Finalment, Roma el va separar del sacerdoci i va morir el 2023. Francesc ha designat el bisbe de Terol, José Antonio Satué, i la religiosa Clara Echarte, per investigar l’entitat.
Les monges del Verb Encarnat tenen cura de la sagristia de la catedral de Vic. Són elles les que vetllen el somni etern d'un dels referents més emblemàtics del catalanisme -això sí, del més conservador- com el bisbe Josep Torras i Bages. El fet que siguin aquestes religioses les que facin la custòdia d'aquest espai sagrat és molt simbòlic del moment que viu l'Església catalana.
El bisbat de Vic no vol fer declaracions sobre el tema. Però fonts pròximes a la diòcesi expliquen a Nació que no es preveu cap modificació en la situació de les religioses a Vic, ja que "el fet que es produeixi una intervenció no vol dir que es retiri la confiança a l'institut", que els ordes religiosos tenen un marc jurídico-canònic propi al marge de les diòcesis, però que "el bisbe farà el que digui el Papa".
Vic, porta d’entrada al Verb Encarnat
L'arribada d'aquesta organització a Vic el 2007 és un exemple de com algunes diòcesis han afrontat la crisi de vocacions, acollint al seu territori sacerdots i religiosos de diversa procedència sense un criteri rigorós. Alguna situació similar s'ha produït amb uns sacerdots colombians a la diòcesi de la Seu. Amb l'agreujant per Romà Casanova que ja és la segona vegada que li passa. Membres del Seminari del Poble de Déu -aquests, catalans- que van trobar escalf a la diòcesi van protagonitzar un seguit d'escàndols (de "pseudomisticisme" a actituds sexuals "desordenades") i foren condemnats en judici canònic.
A més, en el cas de Vic hi ha una sintonia ideològica entre el bisbe i l'IVE. Són conegudes les posicions conservadores del prelat. Són més que reaccionàries les del Verb Encarnat i les monges que hi estan vinculades, que en les activitats de catequesi separen nois i noies (formats per religiosos i religioses, respectivament) i han protagonitzat actes controvertits, com pregàries perquè els homes "recuperin la masculinitat".
Un prelat crescut a l'ombra del cardenal Carles
Romà Casanova va ser designat bisbe de Vic el 2003. Va ser un nomenament molt controvertit, ja que era del tot desconegut a la diòcesi. Procedia del bisbat de Tortosa, on havia crescut a l'ombra de qui seria cardenal arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles. Considerat tan conservador com ell, la seva presa de possessió es va produir amb una manifestació contrària i silenciosa de cristians progressistes a les portes de la catedral.
Casanova és una persona "amb la mateixa psicologia que el cardenal Carles", segons expliquen fonts eclesiàstiques. Un home silenciós, d'una acusada timidesa, però que actua seguint una línia determinada. Quan era director espiritual del seminari de Tortosa, romania mut en les trobades de responsables de seminari, el que encara va fer que el nomenament sobtés més. Amb 69 anys, n'hi queden encara sis per presentar la renúncia al Papa.
La decisió de Roma de designar delegats pontificis per vigilar el Verb Encarnat presenta altres elements d'interès. D'una banda, la responsable de la decisió és la religiosa Simona Brambilla, la primera dona nomenada "ministra" pel Papa per dirigir un dicasteri, en aquest cas el de Vida Consagrada.
Un altre nom a tenir en compte és el de José Antonio Satué, bisbe de Terol, un dels dos delegats pontificis. Amb 57 anys, és considerat un prelat a l'alça i de la confiança del cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella. Forma part del dicasteri dels Bisbes, molt important al Vaticà. Les tasques d'investigació en congregacions de l'Església són delicades i, si es culminen amb èxit, poden suposar un ascens. Precisament, una de les raons de la designació en el seu moment de Joan Planellas com a arquebisbe de Tarragona, el 2019, es va atribuir al seu paper en la dissolució del Seminari del Poble de Déu.