La darrera edició de la Fira Jugar x Jugar de Granollers va convidar dos autors nacionals que simbolitzen el Yin i el Yang de la creació de jocs de taula. Si José Antonio Abascal (el Yin) representa la mecànica, la força racional del joc , Servando Carballar (Madrid, 1962) és el Yang, és la temàtica, és la lluminositat que emana del joc i que envolta al jugador quan juga.

“Mecanisbugo” (2008, Gen-X Games), el seu primer joc, ens situava en mig de les corporatives guerres d’un món cyberpunk. El 2009 va publicar “Luna Llena”, on un dels jugadors és secretament un home llop intentant acabar amb els altres. I al 2011 “Air Show”, on ens endinsem en el món del vol acrobàtic amb aparells històrics. 3 jocs que ha seguit alimentant amb 5 expansions.

Arrels nòmades

Però per sota d’aquest aparentment senzill currículum hi ha un dels casos més extraordinaris de passió creativa. Fill de pares que tenien un teatre de titelles itinerant, ja hi participava des dels 9 anys, acompanyant-los a les gires per Europa i EEUU. Fou així com “vaig descobrir a França o als EEUU altres jocs de taula més estranys que em fascinaven molt”. En una època en que era el francès el que s’estudiava a l’escola, el fet que la majoria d’aquests jocs estiguessin en anglès el va obligar a traduir-se els reglaments a cop de diccionari i “ha estat en base a això que he acabat parlant i escrivint l’anglès més o menys correctament”.

En plena Movida madrilenya, un grup d’amics que sortint de l’institut anaven a jugar a bàsquet i a jocs de taula, van decidir crear un grup de música: Aviador Dro, el grup pioner del pop electrònic nacional, i el seu propi segell discogràfic (DRO). Servando Carballar n’era el teclista i l’únic que hi ha estat des dels inicis fins avui en dia. Les inquietuds del grup els porta a somniar amb crear una editorial de jocs de taula, però l’esclat dels videojocs els va fer canviar els plans i va nèixer Dro-Soft: “juntament amb Erbe érem les companyies de videojocs nacionals pioneres en el temps de l’Spectrum i el Commodore. Vam començar amb producte propi (El Cid, Mortadelo y Filemon,...) però també vam distribuir jocs estrangers. Hi ha molts jocs d’aquella època que tenen música d’Aviador Dro, incorporada en format de 8 bits”.

Un lloc on jugar

Paral·lelament a la carrera musical, no han parat de complir projectes en el món dels jocs. Cap a l’any 1994, a la vegada que apareixia el fenomen Magic: The Gathering, obren una botiga de còmics i jocs de taula, essent de les primeres que van incorporar-hi una zona de joc: “volíem que fos un punt de trobada per tothom que tenia els mateixos interessos, que la gent no només vingués a comprar, sinó a conèixer jocs, a participar en activitats, fer-hi demostracions, firmes d’autors,...” Aquesta botiga, Generación X, va ser la primera d’una franquícia que compta ara amb 20 establiments i una vintena d’empleats. L’any 2008 funda Gen-X Games, una editorial de jocs de taula, que tal com havia passat amb Dro-Soft posava el focus en crear jocs propis i d’autoria nacional; a la qual cal afegir-hi Gen-X Studios que dóna suport en tasques de preproducció a altres editorials de jocs de taula i Crazy Pawn, presentada aquest mes de juny; una nova editorial de jocs de taula que es centrarà en produir jocs de reconegudes llicències, essent el primer joc anunciat el corresponent a la exitosa sèrie de televisió “El Ministerio del Tiempo”.

És amb Gen-X Games que Servando Carballar publica els seus jocs. “Conec tal història i desitjo jugar-la. Per exemple, m’encanta La Ilíada, doncs vull descobrir com podríem jugar per sentir que l’estem vivint. O en el món de “2001, una odissea de l’espacial”, com podria fer-hi un joc?” Podríem dir que Servando Carballar comença la casa per la finestra, perquè té molt clar a on vol arribar i després, recorrent als seus coneixements de jocs de taula “vaig prenent mecàniques conegudes intentant transformar-les i adaptar-les al tema que m’agrada”, fins aconseguir que els jugadors revisquin la història que a ell l’ha fascinat. “No em preocupa tant l'originalitat de la temàtica sinó l’experiència cinemàtica de la narració; la narrativa que sorgeix mentre s’està jugant”. Ara està treballant en dos projectes perquè vegin la llum en el futur: “Solarian” és un joc sobre els inicis de l’expansió galàctica de la humanitat en el sistema solar i “Troya”, un joc que abastarà la visió llegendària de La Ilíada, els déus, els homes i les seves guerres.

Passió i productivitat

55 anys i no para de crear i treballar en allò que li agrada. Ha convertit tot el que ha estat una passió per ell en la seva professió sense cremar-se, “tinc la immensa sort de saber focalitzar, si ets un creatiu i realment vols triomfar en el que sigui, has de dedicar-t’hi en cos i ànima 3 o 5 anys. No és un problema de creativitat ni de ser tocat per les muses, és un problema de decisió. Molts haurien pogut fer grans coses, però s’han quedat pel camí perquè no hi han posat determinació. El punt és dir “és el que vull fer i vaig a intentar-ho””.

Parlar amb Servando Carballar és com passejar per un passadís ple de portes; descobrint una història fascinant darrera de cada una i quan arribes al final del passadís, veus que gira per començar-ne un altre d’igual o més llarg. Carballar no dubta a abordar els seus somnis, lluitar per ells i donar-ho tot, perquè com Vincent a Gattaca, “no es guarda res per la tornada”.
 
Toni Serradesanferm
Autor de jocs de taula i membre del grup d’assessorament de jocs de taula Santa Clara.