Com pot, en plena calor estiuenca i amb menys mans del que és habitual a l'oficina, el treballador atén les persones que arriben desitjant que els resolguin els mals burocràtics que els travessen la vida. En Pedro entra i surt. Si és fora, per endinsar-se ha de tocar un codi en una caixa electrònica situada a tocar de la porta. Només ell decideix si pica els números adients i permet que les persones que arriben a l'establiment passin a l'interior i siguin atesos pels funcionaris amb ordinador. Aquesta no és la tasca habitual de l'home que vesteix camisa blanca. Ell també hauria d'estar a la seva taula, recorrent els racons interns de la Seguretat Social per solucionar la petició ciutadana de torn. Tanmateix, els impagaments als vigilants de la seva oficina ho han destarotat tot. Ja no venen a treballar. "Ara anem rotant per fer guàrdia a la porta i a l'accés de l'entrada, per repartir els torns als taulells. És a dir, que podem atendre menys cites i menys necessitats sobtades", exposa en Pedro.
La seva advertència personal fa unes setmanes que va molt més enllà de la seva oficina. "Les Oficines Integrades de la Seguretat Social (OISS) han decidit tancar seqüèncialment", advertia el sindicat UGT en un comunicat de finals de juliol. L'anunci sobrepassava la realitat, ja que finalment només es van clausurar algunes oficines d'atenció a la ciutadania i després es van reobrir formalment. Per fer-ho, els funcionaris han hagut d'assumir les funcions de vigilants, també.
Ara bé, que constin com a obertes no significa que estiguin operatives com caldria. "Les oficines de Tresoreria han oberta de manera molt limitada, sobretot fent derivacions als ciutadans perquè facin els tràmits a la pàgina web". La confessió, compartida per tres fonts diferents, té de nou a veure amb la manca de seguretat. Els treballadors no es volen enfrontar a possibles situacions de tensió que ja han viscut amb anterioritat. També és un toc d'alerta a l'administració a què solucioni el problema. Això afectava set punts OISS ubicats a Nou Barris i Drassanes, a Barcelona, a més de Granollers, Mollet del Vallès, Mataró, Cornellà de Llobregat i Vilafranca del Penedès. Són espais d'atenció ciutadana tant de l'INSS com de la Tresoreria General.
Una oficina de l'Institut Nacional de Seguretat Social, que gestiona ajudes i pensions. Foto: Hugo Fernández
Els usuaris que arriben a les oficines, però, exposen les seves necessitats sense conèixer l'embolic laboral que tenen al davant. "Portem tres hores aquí esperant i fent gestions i no hi ha manera de saber si hi podrem accedir. No ens deixen. Ens diuen que no hi ha cites", crida una dona que acaba de ser mare i requereix un canvi administratiu. Altres ciutadans es trobaran una resposta similar. "M'han dit que marxi a casa, que no em poden atendre i que provi de demanar cita demà. Ara, m'han aconsellat que estigui a les set del matí amb l'ordinador preparat. Si no, impossible aconseguir-la", explica Núria González, una dona que venia a gestionar la pensió de jubilació que necessita per l'octubre, quan farà 65 anys. La condició, a més, l'ha de de fer coincidir amb la discapacitat que té reconeguda. "No hi ha manera. Cap a casa", assumeix.
Una altra dona ve a fer un canvi de domicili per poder seguir cobrant l'Ingrés Mínim Vital. També li diuen que no la poden atendre. "Saps que ho pots fer per Internet?", li comenta amb tacte el Pedro. "Sí, però no sé fer-ho. A més, ara no tinc Internet", respon ella. La resposta la repeteixen diverses persones que es troben una proposta similar, evidenciant la bretxa digital. Al final la usuària té sort, passa a dins i li aconsegueixen una cita. Ara bé, no serà allà, a la seva oficina. No hi queden forats. Haurà de ser l'endemà i a una altre establiment de la Seguretat Social. "Intentem prioritzar les persones grans, o les discapacitades. Hi ha molta precarietat", reconeix l'home. Treballadors dels serveis socials de Barcelona detallen a Nació també com s'han trobat acompanyant usuaris que no han pogut tramitar situacions burocràtiques límit pel caos a la Seguretat Social. La manca de cites i atencions els ha afectat directament.
"Ara mateix hi ha menys cites prèvies perquè s'han limitat. I s'han limitat perquè el fet que hi hagi tècnics filtrant persones suposa tenir menys atenció al públic a taula. I sí que hi ha una atenció sense cita prèvia, però és molt puntual, molt limitada. Se't deriva a la pàgina web". Així resumeix la situació Carmen Grasa, delegada d'UGT, que també apunta que com a servei essencial no haurien de trobar-se en aquestes situacions de tensió entre escollir atendre a la ciutadania o defensar el seus drets laborals.
La negativa del ministeri
Consultades per aquest diari, fonts oficials del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions s'han tancat en banda. Asseguren que només va haver-hi problemes a les OISS de Mataró i Granollers. També exposen que cap espai d'atenció ciutadana va tancar, que es van prendre mesures perquè així fos, que no consten incidents i que hi ha regnat la "normalitat" a l'hora d'atendre els usuaris.Diverses fonts del territori, i amb diferents càrrecs i funcions, desmenteixen aquestes consideracions. Pel que fa a la seguretat, remarquen que els afectats per la manca de pagament són una trentena d'operaris de les set oficines de l'entorn de Barcelona. Igualment, tant els vigilants com els funcionaris concreten que sí que es van tancar diversos dies diferents espais, sobretot de la Tresoreria General. Alhora, remarquen que s'han produït incidents de tensions i agressivitat amb persones que volien ser ateses, i que els han comunicat oficialment. No entenen la negació de fets.
L'origen del punt crític: una fallida
A l'altra banda de la problemàtica hi ha l'empresa GFS Security, la companyia que havia guanyat el lot de les oficines integrades de la zona de Barcelona. Arribat l'abril, quan va finalitzar el contracte inicial, es va prorrogar el compromís entre la societat i la Seguretat Social. Ràpidament començarien els maldecaps. L'empresa no va assumir cap més nòmina per a la majoria de la plantilla, explica un dels treballadors. Ell mateix fa quatre mesos que no cobra. "Imagina el que significa això per una família que va al dia o va justa", exposa. De fet, en complir-se els quatre mesos, el temps d'import màxim que els fons públics el compensarien si s'arribés a un judici pels impagaments, va agafar la baixa. "Altres companys, també. I d'altres ho han deixat tot directament i se n'han anat a una altra feina. Patim pressió constant en el dia a dia, i sense cobrar durant quatre mesos, encara és pitjor", reflexiona.El cert és que l'empresa que els deu diners no es recuperaria i l'Estat ha hagut de moure fitxa. No era només el cas de Catalunya. A Galícia també s'havien donat impagaments amb una plantilla d'uns 300 operaris de seguretat repartits en diferents serveis. Després que entrés en fallida, han passat els mesos i no s'ha pogut recapitalitzar de cap manera. Així, almenys a Barcelona, s'ha acabat trobant una alternativa d'última hora: la companyia Sistach. Aquesta nova empresa comença el dilluns que ve a posar remei al desgavell català a la Seguretat Social. "Ja ens han demanat les talles per a la roba d'empresa", certifica un treballador. La normalitat podria tornar aviat a aquests punts d'assessorament burocràtic essencial. Si no s'hagués trobat aquesta solució, "haguessin tancats totes les oficines afectades: era un punt crític", assegura Carmen Grasa.
