Fer un petó és un gest totalment normalitzat a la nostra societat. En fem a la nostra parella i també quan saludem de manera més formal a una persona que potser fa temps que no veiem. I com qualsevol pràctica social establerta, la ciència constantment ha intentat demostrar quin és el seu origen. Ara, un nou estudi ha aportat noves pistes sobre per què les persones ens fem petons.

La investigació ha estat publicada recentment a la revista Evolutionary Anthropology i apunta que els petons com a mostra d'afecte van sorgir per un motiu d'higiene. Això fa referència a les sessions de neteja mútua que fan moltes espècies, com poden ser els primats. I és que més enllà de la neteja, es tractaria d'un factor de socialització amb la resta del grup. Així doncs, l'origen dels petons entre humans tindria a veure amb la neteja i el món animal.

Però, com es transforma una pràctica d'higiene en un senyal d'afecte? Doncs l'autor de l'estudi apunta que el moment clau és la pèrdua evolutiva de pèl dels humans. En aquell punt, la funció de neteja ja no existia, però els primats van continuar apropant els llavis com a símbol.

"Probablement és la forma més antiga de besar" apuntava l'autor de l'estudi en referència a la neteja entre primats. Ara bé, l'estudi també apunta que els petons a la boca entre simis és poc freqüent: només es produeix quan es volen fer les paus després d'un moment de tensió. Però en cap situació és un senyal d'afecte, una simbologia que probablement sí que es troba en mans dels humans i de la societat.