Òmnium Cultural ha presentat un recurs contra la interlocutòria que va enviar una cinquantena de policies espanyols a judici per les càrregues policials de l'1-O. L'entitat vol que s'imputin 12 agents més com a responsables d'intervencions violentes en centres de votació durant el referèndum. Entre les noves imputacions que demana Òmnium hi ha tres caps de nucli que van actuar a l'escola Estel, Ramon Llull i Pau Romeva, i quatre caps de grup que estaven destinats a l'escola Estel, Mediterrània i a l'Institut Jaume Fuster. "Gràcies a la societat civil arribarem fins al final perquè la violència de l'1-O no quedi impune", ha dit el president d'Òmnium, Xavier Antich.

Segons els advocats, aquests agents s'han d'incloure perquè tenien responsabilitat jeràrquica i participació directa en els fets. El recurs presentat al jutjat argumenta que la planificació de l'operatiu va desoir l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que demanava actuar amb "prudència i contenció" durant la jornada de l'1-O. El recurs d'apel·lació també assenyala que el marc legal de protecció de l'actuació policial va ser insuficient i no es van seguir els procediments establerts en la normativa policial. Per això demana imputar caps de grup i de nucli, que havien de garantir que l'actuació es feia seguint els protocols. "Més de cinc anys després, encara no hi ha cap policia condemnat", ha lamentat Antich.

En la interlocutòria, el jutge Francisco Miralles detalla actuacions desproporcionades o irregulars en tretze centres de votació de Barcelona, que justifiquen asseure al banc dels acusats 47 agents de la Policia Nacional. El relat és contundent, amb referències a la "violència gratuïta" o el "tracta denigrant" que van aplicar els policies als votants durant la jornada de votació. En la causa, ha estat determinant l'acusació exercida per Irídia i Òmnium, davant del desinterès i el bloqueig de la Fiscalia, que volia arxivar la causa, i del Cos Nacional de Policia, que tampoc ha col·laborat durant la instrucció, que pel camí ha deixat una vintena d'agents que, segons el jutge, no se'ls pot enviar a judici per manca d'indicis.

El jutge considera que hi ha indicis clars contra 47 policies que permeten enviar-los a judici per diverses actuacions que s'allunyen dels protocols de la policia, que es regeixen, almenys formalment, pels principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat. En la interlocutòria, l'instructor diu que els fets poden ser constitutius de delictes de lesions, però obre la porta a les acusacions perquè vagin més enllà en els seus escrits. Concretament, la violència policial podria suposar, també, un delicte de tortures i atemptat contra la integritat moral.