Alejandro Jordge és un veí de 84 anys del carrer Estruc, al Barri Gòtic de Barcelona, que durant la segona quinzena de març podrà ser desnonat en qualsevol moment de casa seva. Així ho ordena el jutjat de primera instància 27 de Barcelona, que ha dictat un desallotjament amb data oberta durant aquest període i, a més, ha establert que el llançament es produeixi amb el suport dels antiavalots de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra a la comitiva judicial, segons reflecteix l'ordre judicial a la qual ha tingut accés NacióDigital.

Si res no canvia, el veí haurà de fer front al tercer intent de desnonament des que la propietat el va denunciar el 2017. Fins ara, la solidaritat veïnal -organitzada a través de Resistim al Gòtic- ha aconseguit aturar dos intents de llançament.

El cas es remunta fa quatre anys, quan l'Alejandro no va sol·licitar formalment la subrogació del lloguer de casa seva, que anava a nom de la seva dona. Aquesta havia mort poc abans, i el mateix any l'Alejandro va veure com els seus dos fills també morien. Tot plegat va coincidir amb el període en què havia de formalitzar la regulació. L'home, però, tenia aleshores una depressió que el va obligar fins i tot a ingressar a l'hospital i va descuidar-se de fer el tràmit.

El propietari de l'immoble és Josep Urpí, un particular que el col·lectiu assegura que té nou pisos a Barcelona. Resistim al Gòtic explica que fins ara la propietat s'ha negat a obrir qualsevol negociació per trobar una solució al cas. NacióDigital ha intentat contactar amb Urpí a través de la seva empresa Arch Cellers i fonts de la mateixa han assegurat que el propieari no vol fer declaracions.

L'última oferta que l'Alejandro i el col·lectiu han posat sobre la taula de la propietat és abonar 13.000 euros en concepte de deute acumulat -el propietari va deixar de cobrar el lloguer quan va presentar la denúncia- i pagar un lloguer mensual de 600 euros. 

En aquest escenari, Resistim al Gòtic ha optat per l'última via a la qual s'acostuma a recórrer en aquests casos i ha presentat un recurs al Comitè de Drets Culturals, Econòmics i Socials de l'ONU. Aquest òrgan demana aturar tots aquells desnonaments en què els afectats no tinguin una alternativa habitacional, com és el cas. Tot i que els seus dictàmens no siguin vinculants, han provocat l'aturada de més d'un desallotjament a Barcelona.