[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Aquest dimarts escrivia que el PSC treu el capet, que la seva posició en la negociació dels pressupostos serà, malgrat les proclames d'Oriol Junqueras, central i que si Pere Aragonès i Esquerra volen tenir comptes aprovats hauran de comptar-hi. Ahir, als estudis de Catalunya Ràdio, Jordi Turull s'espolsava la pressió de la negativa de Junts a negociar-los de veres i afirmava que la pròrroga portaria més feina al Govern, però que no faria que els diners es perdessin. Posava la bena abans de la ferida que a la imatge de Junts li pot suposar apartar-se encara una mica més del carril central en un context social i econòmic que no serà senzill.

El trencament de la coalició i de les confiances entre els independentistes és evident que encareix encara més el marge de maniobra al president i, a més, premia el PSC, que sense fer grans mèrits puja a les enquestes. El sondeig del Centre d'Estudis d'Opinió, l'ens demoscòpic del Govern, que ahir es va fer públic ho fa evident. Tenint en compte que l'enquesta amb una mostra de 2.000 persones es va començar a fer uns dies abans de la consulta interna de Junts i va acabar uns dies després, els resultats no poden sorprendre a ningú. El PSC puja, el partit de Laura Borràs i Jordi Turull s'ensorra i ERC s'estanca i continua sense treure cap rèdit electoral de la presidència de la Generalitat.

Els independentistes, que ara tenen 74 escons al Parlament, se situarien en una franja que va dels 57 als 72. A la baixa i segurament sense la majoria absoluta, fet que facilitaria molt a Salvador Illa, en tant que previsible guanyador, convertir-se en nou president. La guerra entre ERC i Junts, que fa gairebé deu anys que dura, des que Artur Mas no va aconseguir en aquelles "plebiscitàries" post-Diada de 2012 la majoria absoluta desitjada i va recular i veure's sorprès pel fort creixement d'Oriol Junqueras, i que s'ha accentuat els darrers anys, els allunya de la suma. No provoca que els electors canviïn de bloc, però sí que, en el marc de la recuperació de la participació passada la pandèmia, els unionistes recuperin més votants que els independentistes. De fet, el suport a la independència puja lleugerament en aquest sondeig malgrat que segueix sense ser majoritari, mentre la incapacitat d'atreure abstencionistes de Junts llastra l'independentisme en projecció d'escons. 

A Palau tenen clar que, davant aquesta situació, toca governar i per això intenten projectar gestió i estabilitat malgrat el context parlamentari. Per això busquen acords a la taula de diàleg -està a punt de caure el de la reforma o derogació de delicte de sedició al codi penal, clau en la situació dels processats per l'1-O- i que això permeti aprovar pressupostos a Madrid, Barcelona i Catalunya. Del CEO es queden amb el detall de la valoració dels seus líders i que ERC és segona opció de vot per als votants del PSC, de Junts i de la CUP i el potencial que això representa.

Junts, lògicament, està en una altra posició. Fora del Govern i sense poder treure suc del que es fa o del que ells van deixar a punt en l'àmbit sectorial (com ara la recuperació de la concessió de l'Eix Transversal) la conjuntura i la seva situació interna no els permet fer altra cosa que oposició a ERC encara que això, per més que exciti la parròquia de Borràs a les xarxes, acabi sent fins i tot negatiu. És més difícil d'explicar un acord que fer oposició.

En aquesta línia, avui presenten una moció al Parlament que es limita a constatar la debilitat parlamentària del Govern. És asèptica i prosperarà perquè la votarà segurament el conjunt de l'oposició. Té un element de constatació, però no d'alternativa (l'anàlisi que Roger Tugas fa del CEO certifica que el seu missatge no va més enllà dels fidels) i no farà que el president convoqui eleccions ni que uns i altres acostin posicions. I si Aragonès és, per ara i mentre no arribin acords a la taula de diàleg i en els pressupostos, lluny de bastir una majoria de govern o de traslladar la buscada imatge d'estabilitat, Junts és encara més lluny de representar aquesta alternativa. No ho oblideu quan analitzeu les dades del CEO. Les entendreu millor.
 

---

Avui no et perdis

» Per què cau tant Junts al CEO? Set claus per entendre la davallada; per Roger Tugas Vilardell.

» Fil directe: «Convençuts en la derrota»; per Joan Serra Carné.

» El xoc pel diàleg allunya qualsevol acostament entre Aragonès i Junts; per Oriol March i Carme Rocamora.

» Opinió: «La desconnexió»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» Els antiavalots dels Mossos tornen als desnonaments tot i el protocol :«Ho fem a petició judicial»; per David Cobo.

» Òmnium es conjura per convertir 500.000 persones en activistes «sense complexos» per la llengua; per Bernat Surroca.

» Opinió: «L'Eurocambra disposada a posar fi al joc dels espies»; per Diana Riba, eurodiputada d'ERC.

» Viatge a la tanca de Melilla: en què ha mentit Marlaska?; per Carme Rocamora.

» L'Eix Transversal passa a dependre de la Generalitat; per Joan Serra Carné.

» Opinió: «Potser la nostàlgia és estimar»; per Elisenda Carod.

» Ciència en societat: Per què és important la COP27?; per Cristina Junyent.

» Amèrica para els peus a Trump: què ha passat als Estats Units?; per Pep Martí.

» Descobreixen les cèl·lules malignes que comencen la metàstasi en el càncer de còlon.

» Això és el que et trobaràs a «The Crown 5»: val la pena la nova temporada?; per Víctor Rodrigo.

» «Joc de Cartes» se'n va a Madrid; per Albert Vilanova.
 

---

 El passadís

Aquesta setmana el Tribunal de Comptes ha publicat el seu informe sobre la fiscalització dels comptes de les fundacions dels partits polítics amb representació parlamentària dels anys 2018 i 2019, que des de fa un temps es fa al marge de la dels partits. La publicació coincideix amb el judici del 3%, que afecta CDC i el PDECat i que suposadament cobraven comissions a través de les seves fundacions. L'informe no en diu res, però sí que parla de la fundació Sabino Arana, la del PNB. Ells també cobren de convenis de dubtosa utilitat. El Tribunal de Comptes lamenta que quatre acords entre la fundació del partit nacionalista i la fundació del BBK, la principal caixa basca, "per promoure la imatge corporativa del patrocinador" no han estat formalitzats amb document públic ni comunicats ni publicats a la seva web incomplint així la llei de finançament de partits. El mateix amb un conveni subscrit amb la fundació Vital Kutxa, de la caixa alabesa. Els convenis no formalitzats com calia per la fundació del partit d'Andoni Ortuzar amb la de la BBK tenien un valor de 175.000 euros i el de la Vital Kutxa de 6.000 euros. 

Vist i llegit

La periodista de Betevé Patrícia Álvarez ha rebut el premi Gasela 2020 de l'Associació Arca de Noé per un recull interactiu, endreçat per mesos i amb el detall de qui ho organitza i què s'hi fa, de les festes majors dels barris de Barcelona que publica el portal de la televisió local de la ciutat. Aquest mes hi ha la de la Verneda i Sant Martí de Provençals, el Clot–Camp de l'Arpa, la Sagrera i Sant Andreu. Podeu consultar el seu treball aquí.

 L'efemèride

Tal dia com avui es compleixen 31 anys de la mort de l'escriptora i periodista Montserrat Roig, una figura clau de la literatura catalana contemporània. En només 45 anys de vida que li va segar un càncer de pit va escriure una quarantena d'obres, algunes d'elles tan impactants com Els catalans als camps nazis. La seva figura (sempre inconformista i punyent) és plenament vigent i evoca el millor de les nostres lletres, també en el camp del periodisme. Així la recordaven al Tot es mou de TV3.

 L'aniversari

La nedadora Mireia Belmonte compleix avui 32 anys. Nascuda a Badalona, és la figura més important de la natació catalana. Ostenta tres rècords mundials i ha participat en tres jocs olímpics, els de Londres, Rio i Tòquio, obtenint dues medalles de plata i una d'or i bronze respectivament. Als darrers jocs va ser l'abanderada espanyola amb el palista lleidatà Saúl Craviotto. Women's Health va publicar-ne aquest perfil per saber més sobre ella.

  ​ Fes clic aquí per rebre'l