Aquest nou pas busca ampliar la ciutadania amb accés real al Document de Voluntats Anticipades, especialment després que a altres comunitats autònomes com Navarra, el País Basc o la Rioja superin Catalunya en la taxa d'habitants amb les últimes voluntats enllestides. De fet, les darreres dades disponibles fixen que al territori català hi ha un 1,6% de la població que ja ha formalitzat el document, mentre que a Navarra el percentatge és del 2,6% i al País Basc d'un 2,1%.
"Catalunya va ser capdavantera en el seu moment en el full de voluntats anticipades i ara ja no", adverteix Cristina Vallès, la presidenta de l'entitat Dret a Morir Dignament. A l'hora d'abordar els perquès d'aquesta nova realitat, la representant de l'associació assenyala que hi ha dos motius principals: les campanyes informatives que altres territoris han fet els darrers anys -Navarra va llançar el lema "Jo decideixo escollir"- i la possibilitat que siguin els treballadors socials -i no només els sanitaris- els que segellin la decisió personal.
Aquest últim punt és una de les estranyeses que es volen resoldre pròximament. Segons Vallès, "les treballadores socials adscrites als CAPs sovint són les que acompanyen la ciutadania i els parlen del document". En canvi, amb l'actual text aprovat aquest gener al Parlament de Catalunya els professionals de treball social queden fora dels supòsits que poden validar el document. Això, amb una atenció primària moltes vegades superada per la càrrega de feina, suposa un entrebanc, argumenten des de l'entitat social. A altres zones, com Navarra i Astúries, els treballadors socials sí que tenen la capacitat d'oficialitzar el document.
Malgrat això, els catalans són els que numèricament més voluntats anticipades han tramitat. L'embranzida pionera va fer que l'any 2023 ja hi hagués més de 127.000 persones que l'havien oficialitzat. A molta distància hi ha els gairebé 51.000 casos registrats a Andalusia i els més de 48.000 de Madrid. Altres comunitats amb menys població, però, tenen unes taxes relatives més grans.
Els següents passos
Ara Catalunya vol seguir sumant ciutadania que formalitzi on document on es poden expressar peticions com no patir dolor important físic ni psíquic, no allargar la vida quan la situació és irreversible o passar els últims dies de la vida a casa. També s'inclou l'opció d'expressar "voluntat d'eutanàsia" en els casos contemplats per la llei catalana.La idea és que el procés sigui més àgil, que després s'acabi respectant més el que el pacient voldria i fins i tot reduir costos per a la sanitat pública. Ara bé, Cristina Vallès reclama que la sanitat privada també faci un pas endavant a l'hora d'informar la ciutadania i posar-l'hi fàcil a l'hora de comunicar l'existència del formulari als seus pacients. D'entrada, tant l'Associació pel Dret a Morir Dignament com el Departament de Salut han desenvolupat un document vàlid. El següent pas que es projecta al territori és que el tràmit arribi a més persones joves, ja que actualment es concentra sobretot en persones de més de 65 anys.
