L'adolescència és una etapa complicada per tothom. Pels fills, és un període on les hormones estan pels aires, fan front al seu desenvolupament corporal i sexual i intenten trobar-se entre la gentada. Pels pares també és complicat: cada cop els costa més connectar amb la mainada i el desacord i la rebel·lió sembla ser l'estat habitual entre les dues parts.

La Universitat de Stanford ha estudiat aquest comportament amb l'objectiu de donar una resposta científica a la sobtada tendència a la independència personal del col·lectiu adolescent. I l'han trobat: segons apunta la investigació, al cap de 13 anys els fills deixen de trobar confort en la veu materna i connecten amb més facilitat amb la de desconeguts. Això suposa que el cervell del jove no té la mateixa afinitat que durant la infància amb els progenitors.

És a la conclusió que ha arribat el grup de científics liderat pel doctor en psiquiatria Vinod Menon després d'analitzar durant diversos anys el cervell de persones de tota mena d'edats. En concret, van realitzar ressonàncies magnètiques funcionals als participants mentre sentien parlar a un grapat de dones, entre les quals es trobava la seva mare.

Els resultats apunten que, mentre la canalla mostra una resposta cerebral molt intensa en sentir la veu materna, a partir dels 13 anys la ment no emet la mateixa resposta. Aquest fet explicaria per què l'adolescència i la falta d'atenció als pares són gairebé sinònims.

[plantillavirals]