Pinya davant l'emergència lingüística. Una trentena de personalitats d'arreu dels Països Catalans presenten aquest dijous la 'Declaració de Prada', una crida a la mobilització per la llengua i per frenar el retrocés de l'ús social, que s'ha reduït a tots els territoris del domini lingüístic en els últims anys. L'objectiu dels signants, que explicaran la declaració aquesta tarda en el marc de les activitats de la Universitat Catalana d'Estiu, que se celebra a Prada de Conflent, és que el català se situï al "centre del debat polític i social" de tots els territoris.
Un dels principals impulsors del manifest és l'exconseller Lluís Puig, que presentarà la iniciativa al costat de Xavier Antich, president d'Òmnium, i Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua. Entre els signants hi ha exconsellers de Cultura de la Generalitat com Joan Manuel Tresserras, Laura Borràs, Josep-Lluís Carod-Rovira o Clara Ponsatí.
Entre els exministres de Cultura Juli Minoves i Susanna Vela. De les Balears, les exconselleres Fanny Tur i Esperança Camps, i també el cantautor Biel Majoral. De Catalunya del Nord, l'exdiputat a l'Assemblea Nacional Francesa François Calvet. Del País Valencià, la diputada al Congrés de Compromís Àgueda Micó o l'expresident de la Generalitat, Josep Lluís Albinyana. Josep Antoni Chauvell, escriptor i president comarcal de la Llitera representa la Franja d'Aragó. Finalment de l'Alguer, Esteve Campus, president de la consulta cívica per les polítiques lingüístiques. Aquests només són algun dels noms que es recullen.
El text apunta que per superar la minorització de la llengua, a part de la tasca de les diferents administracions -avui amb les Illes Balears i el País Valencià sota el domini de la dreta i l'extrema dreta catalanòfobes- "són fonamentals els comportaments quotidians de tothom" per evitar una societat "fragmentada, segregada i amb desigualtat d'oportunitats". Davant d'això, proposen fins a nou recomanacions per actuar de forma urgent.
En primer lloc, "parlar en català amb tothom". També consumir i gaudir de cultura i entreteniment en català. Conscienciar al conjunt de la societat que tothom és un referent lingüístic i ser transmissors de consciència lingüística. Així mateix, reivindicar que les entitats de qualsevol mena han d'estar compromeses amb la llengua.
També ressalten la necessitat de col·laborar amb entitats de defensa de la llengua, a través de la participació activa o la col·laboració econòmica. En sisè lloc, "enfortir les xarxes veïnals" perquè incorporin el català. També exigir als representants dels estats espanyol, italià i francès la "reciprocitat total dels mitjans de comunicació" en català als territoris de parla catalana. L'exercici "amb plenitud" dels drets lingüístics i afavorir que les entitats dels territoris de parla catalana comparteixin experiències que permetin viure en català són les dues últimes actuacions.
"Els sotasignats apel·lem a la responsabilitat individual i col·lectiva de tota la ciutadania i del teixit associatiu per refermar el compromís amb la llengua, aturar el procés de desnaturalització cultural, i situar-ho tot al centre del debat polític i social de tots els territoris de parla catalana", afegeix el text.