14
de desembre
del
2023
Actualitzat
a les
20:52h
En moments de forta crispació social, la immigració sol ser el tema preferit dels demagogs. El novembre passat, el Partit de la Llibertat de Geert Wilders aconseguia una victòria inesperada als Països Baixos brandant la bandera de l'antiimmigració. Al Regne Unit, el govern conservador ha aprovat una llei que facilitarà la deportació d'immigrants il·legals a Rwanda. Als EUA, el moviment trumpià ha fet dels problemes de la frontera un dels seus camps de batalla. Però la immigració és un dels reptes a entomar per les societats democràtiques occidentals.
El Cercle d'Economia, molt inquiet per l'ascens del populisme, va engegar el cicle La immigració als països avançats: problema o solució? I aquest dimecres ha aplegat Carles Campuzano, conseller de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya i Albert Esteve, director del Centre d'Estudis Demogràfics (CED), per parlar-ne. Rita Almela, membre de la junta del Cercle, ha moderat l'acte, sota el títol Som 8 milions... i ara què?
Esteve, que dirigeix un CED que du a terme una tasca poc coneguda però molt estratègica, ha explicat que Catalunya va arribar als 6 milions d'una manera més previsible, perquè va néixer més gent de la que moria. En canvi, ara la situació és diferent: el pes de la immigració entre la gent jove és major que mai. Aquest any el país ha rebut uns 140.000 habitants més, un de cada quatre que han arribat a l'estat espanyol.
Albert Esteve ha assenyalat els principals orígens dels immigrants: 400.000 provinents de països llatinoamericans en els darrers vint anys, mentre que ha baixat la franja d'origen africà. "No hi ha senyal que aquesta tendència canviï", ha dit, explicant que es preveu l'arribada aproximada d'unes 500.000 persones l'any a l'estat espanyol, dels quals un 20-25% arribarien a Catalunya. El que situa en un horitzó de 9 milions per a un temps no molt superior als 10 anys.
El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha explicat els quatre principals reptes del seu departament, però també com a Govern i com a país, estarien en l'àmbit de la demografia: l'envelliment; una pobresa que no acabem d'eradicar; els problemes d'emancipació dels joves i les baixes taxes de fecunditat, i la necessitat d'uns serveis socials que responguin a les transformacions socials.
Campuzano ha recordat que és a Catalunya on viu la persona més vella del món, Maria Branyas, de 116 anys, amb una filla de 90 i netes de més de 60. Com a exemple del fet que es viurà més anys i això implica un esforç enorme per part dels poders públics. Campuzano ha donat elements d'optimisme, recordant que l'any 1964, la meitat de la població de Catalunya havia nascut fora del país. L'actitud de la societat catalana va ser la de "l'acollida i la integració".
Carles Campuzano ha parlat del repte de "viure junts", que implica també un esforç d'integració per part dels nouvinguts. Però alhora s'ha referit al fet que la Generalitat no disposa de tots els estris propis d'una política immigratòria. Ha informat aquí que un 13% de la gent que aconsegueix el permís de residència ho fa a través de programes de coneixement de la llengua.
Esteve s'ha mostrat "escèptic" amb les polítiques de foment de la fecunditat. Ha assegurat que un dels punts clau és la dificultat dels joves d'emancipar-se. Si els joves se'n van de casa molt tard, passats els 30 anys, es redueix la fecunditat, ha assenyalat. Abans, Campuzano s'havia referit al fet que Espanya és l'únic país de la UE que no disposa d'una ajuda per criança de fills.
Per Campuzano, els baixos índexs de fecunditat mostren un "malestar" perquè les enquestes també assenyalen que la gent sí que voldria tenir fills i acaba tenint-ne menys dels que voldria. Ha advertit contra el que s'ha repetit tantes vegades que els fills viuran pitjor que els seus pares, que és el pitjor missatge que es pot enviar als joves.
Campuzano ha esmentat la rellevància de polítiques de prevenció davant d'un escenari que deixa superada la mirada existent fins ara, centrada en les persones de més de 65 anys. S'haurà de pensar en una potent franja de població superior als 85 anys. Ha explicat que les noves residències públiques que es faran, gràcies als fons europeus, poden ser de les últimes ja que s'anirà cap a habitatges petits, que seran preferibles, amb la necessitat de mesures de prevenció i més recursos públics.
Miguel Trias, soci i membre de la junta del Cercle, ha plantejat el perill que suposa la plataforma ultra de l'alcaldessa de Ripoll, que vol furgar en el tema de la immigració. Campuzano, després de destacar el fet positiu que fins fa pocs anys no ha existit un partit xenòfob, espanyolista o catalanista, ha considerat que la situació a Ripoll no respon tant a la immigració en si com a causes en les que hi ha la mala gestió dels atemptats del 17-A. Ha apel·lat a evitar la sensació de descontrol, a construir consensos de país i tenir cura dels barris que s'estan despenjant.
L'expresident Jordi Pujol, present a l'acte, ha intervingut per destacar la transcendència del tema immigratori, que ha qualificat de "tema de vida o mort". "Aquest és el problema més important de Catalunya", ha proclamat de forma emfàtica. "Anem malament", ha afirmat, recordant que en una conversa amb membres del govern del PP dels anys d'Aznar, li van dir que amb l'allau immigratori que rebria Catalunya, en uns anys el "problema" del català quedaria mort. S'ha mostrat satisfet pel fet que el país mai ha adoptat actituds de tancament envers els qui venen de fora, però ha reclamat que la catalanització ha de formar part de la integració dels nouvinguts.
Campuzano ha respost a Pujol que caldrà rellegir els textos escrits per figures com Pujol, Josep Benet, Joan Reventós i Francesc Candel sobre aquest tema.
El Cercle d'Economia, molt inquiet per l'ascens del populisme, va engegar el cicle La immigració als països avançats: problema o solució? I aquest dimecres ha aplegat Carles Campuzano, conseller de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya i Albert Esteve, director del Centre d'Estudis Demogràfics (CED), per parlar-ne. Rita Almela, membre de la junta del Cercle, ha moderat l'acte, sota el títol Som 8 milions... i ara què?
Esteve, que dirigeix un CED que du a terme una tasca poc coneguda però molt estratègica, ha explicat que Catalunya va arribar als 6 milions d'una manera més previsible, perquè va néixer més gent de la que moria. En canvi, ara la situació és diferent: el pes de la immigració entre la gent jove és major que mai. Aquest any el país ha rebut uns 140.000 habitants més, un de cada quatre que han arribat a l'estat espanyol.
Albert Esteve ha assenyalat els principals orígens dels immigrants: 400.000 provinents de països llatinoamericans en els darrers vint anys, mentre que ha baixat la franja d'origen africà. "No hi ha senyal que aquesta tendència canviï", ha dit, explicant que es preveu l'arribada aproximada d'unes 500.000 persones l'any a l'estat espanyol, dels quals un 20-25% arribarien a Catalunya. El que situa en un horitzó de 9 milions per a un temps no molt superior als 10 anys.
El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha explicat els quatre principals reptes del seu departament, però també com a Govern i com a país, estarien en l'àmbit de la demografia: l'envelliment; una pobresa que no acabem d'eradicar; els problemes d'emancipació dels joves i les baixes taxes de fecunditat, i la necessitat d'uns serveis socials que responguin a les transformacions socials.
Campuzano ha recordat que és a Catalunya on viu la persona més vella del món, Maria Branyas, de 116 anys, amb una filla de 90 i netes de més de 60. Com a exemple del fet que es viurà més anys i això implica un esforç enorme per part dels poders públics. Campuzano ha donat elements d'optimisme, recordant que l'any 1964, la meitat de la població de Catalunya havia nascut fora del país. L'actitud de la societat catalana va ser la de "l'acollida i la integració".
Carles Campuzano ha parlat del repte de "viure junts", que implica també un esforç d'integració per part dels nouvinguts. Però alhora s'ha referit al fet que la Generalitat no disposa de tots els estris propis d'una política immigratòria. Ha informat aquí que un 13% de la gent que aconsegueix el permís de residència ho fa a través de programes de coneixement de la llengua.
Gestionar el flux
"Caldran polítiques de gestió del flux migratori", ha afirmat Campuzano, que ha reclamat ser més estratègics de cara al futur. Ha citat el cas del Quebec com un país sense estat que ha elaborat una política pròpia de gestió de la immigració. Ha vinculat les exigències d'una política d'immigració amb la necessitat d'un millor finançament, com també tindrà impacte en el sistema educatiu, el mercat de treball o el funcionament del sistema sanitari.Esteve s'ha mostrat "escèptic" amb les polítiques de foment de la fecunditat. Ha assegurat que un dels punts clau és la dificultat dels joves d'emancipar-se. Si els joves se'n van de casa molt tard, passats els 30 anys, es redueix la fecunditat, ha assenyalat. Abans, Campuzano s'havia referit al fet que Espanya és l'únic país de la UE que no disposa d'una ajuda per criança de fills.
Per Campuzano, els baixos índexs de fecunditat mostren un "malestar" perquè les enquestes també assenyalen que la gent sí que voldria tenir fills i acaba tenint-ne menys dels que voldria. Ha advertit contra el que s'ha repetit tantes vegades que els fills viuran pitjor que els seus pares, que és el pitjor missatge que es pot enviar als joves.
Preparar-se per una vellesa més llarga
Campuzano ha esmentat la rellevància de polítiques de prevenció davant d'un escenari que deixa superada la mirada existent fins ara, centrada en les persones de més de 65 anys. S'haurà de pensar en una potent franja de població superior als 85 anys. Ha explicat que les noves residències públiques que es faran, gràcies als fons europeus, poden ser de les últimes ja que s'anirà cap a habitatges petits, que seran preferibles, amb la necessitat de mesures de prevenció i més recursos públics.
El símptoma de Ripoll
Miguel Trias, soci i membre de la junta del Cercle, ha plantejat el perill que suposa la plataforma ultra de l'alcaldessa de Ripoll, que vol furgar en el tema de la immigració. Campuzano, després de destacar el fet positiu que fins fa pocs anys no ha existit un partit xenòfob, espanyolista o catalanista, ha considerat que la situació a Ripoll no respon tant a la immigració en si com a causes en les que hi ha la mala gestió dels atemptats del 17-A. Ha apel·lat a evitar la sensació de descontrol, a construir consensos de país i tenir cura dels barris que s'estan despenjant.
Pujol: "És un tema de vida o mort"
L'expresident Jordi Pujol, present a l'acte, ha intervingut per destacar la transcendència del tema immigratori, que ha qualificat de "tema de vida o mort". "Aquest és el problema més important de Catalunya", ha proclamat de forma emfàtica. "Anem malament", ha afirmat, recordant que en una conversa amb membres del govern del PP dels anys d'Aznar, li van dir que amb l'allau immigratori que rebria Catalunya, en uns anys el "problema" del català quedaria mort. S'ha mostrat satisfet pel fet que el país mai ha adoptat actituds de tancament envers els qui venen de fora, però ha reclamat que la catalanització ha de formar part de la integració dels nouvinguts.Campuzano ha respost a Pujol que caldrà rellegir els textos escrits per figures com Pujol, Josep Benet, Joan Reventós i Francesc Candel sobre aquest tema.