"Em sembla bé, han estat onze dies, que és temps més que suficient" admet el Joan, que creu que ja ha passat un temps "raonable" i ara s'ha de pensar en tornar a la normalitat. Li agrada que el consistori hagi documentat totes les mostres de suport per exhibir-les més tard. L'Hugo pensava que havia d'emportar-se el seu dibuix cap a casa de nou, però aleshores han sabut que encara hi havia un punt habilitat per continuar fent ofrenes, al començament de la Rambla, i l'ha deixat allà.
El Joan i l'Hugo han vingut amb un dibuix per col·locar al memorial Foto: S. Santiago
L'ofrena més gran es trobava davant del Liceu, al mosaic de Joan Miró, on la furgoneta es va aturar. Avui ja no hi ha rastre de flors. Encara són molts els que voregen el mosaic sense atrevir-se a creuar-lo, com si fos un espai sagrat. Els nens amb monopatí el trepitgen com si res, alguns turistes hi caminen aliens a cap misticisme i els guies turístics s'aturen als voltants del mosaic per fer la seva explicació, com si fos un punt turístic més.
Brigades de neteja a la Rambla de Barcelona Foto: S. Santiago
Els floristes viuen la retirada de les ofrenes amb un sentiment agredolç
La Bàrbara Cabello té 22 anys, és una de les floristes que va encapçalar la manifestació del "No tinc por" i la professió li ve de família. Ha viscut la retirada de les ofrenes amb un sentiment agredolç. D'una banda, creu que "calia perquè hi havia comerciants que els afectava molt" veure cada dia els memorials i necessitaven tornar a la normalitat. D'altra banda, ho ha viscut amb certa tristor perquè tanca uns dies molt especials. "Ha estat molt maca aquesta resposta de la ciutadania. Va ser emocionant veure com tornava a la Rambla gent que no baixava des de feia anys", apunta.
A Cabello li agradaria tornar a veure els barcelonins ramblejant de nou, però sap que és difícil perquè "tot aquí està pensat pel turista". En qualsevol cas, "aquest és un altre debat" que s'ha de separar dels atemptats, diu. Altres floristes apunten que els dies posteriors dels atemptats van vendre "moltíssim", sobretot roses, gràcies a les ofrenes que van anar creixent de forma desmesurada. Des d'avui, tornen "a no vendre res", assenyala la Maria, que treballa a una floristeria a tocar del mosaic de Joan Miró.
La Wilma viu a Holanda, però estiueja sempre a Barcelona. El 17 d'agost, el dia de l'atemptat, la seva família i ella eren a França de vacances. Havien de venir a Barcelona, però van posposar el viatge uns dies pel neguit que els va causar els atacs. Al final, han arribat a la capital catalana i han passejat per la Rambla cada dia. "Hem vingut perquè no deixarem que guanyi la por. I l'estiu que ve, tornarem", destaca. Li sembla bé que s'hagin retirat els memorials, no només per tornar a la normalitat, sinó perquè "les flors i els objectes es fan malbé", i creu que el nou punt habilitat per les ofrenes s'hauria de buidar "cada dia".
L'únic punt on encara es poden fer ofrenes, a tocar de plaça Catalunya Foto: S. Santiago
La Wilma viu a Holanda, però estiueja sempre a Barcelona. El 17 d'agost, el dia de l'atemptat, la seva família i ella eren a França de vacances. Havien de venir a Barcelona, però van posposar el viatge uns dies pel neguit que els va causar els atacs. Al final, han arribat a la capital catalana i han passejat per la Rambla cada dia. "Hem vingut perquè no deixarem que guanyi la por. I l'estiu que ve, tornarem", destaca. Li sembla bé que s'hagin retirat els memorials, no només per tornar a la normalitat, sinó perquè "les flors i els objectes es fan malbé", i creu que el nou punt habilitat per les ofrenes s'hauria de buidar "cada dia".
