13
de novembre
de
2020, 12:27
Actualitzat:
20:44h
"El 2017 tots ho podríem haver fet millor, jo el primer". Aquest ha estat el primer missatge de Josep Lluís Trapero un cop restituït com a responsable del cos de Mossos d'Esquadra des del complex central d'Egara. El major ha agraït la feina a les tres persones que han comandat el cos des de 2017, Ferran López, Miquel Esquius i Eduard Sallent. "Els Mossos els estan eternament agraïts, perquè han estat moments de gran dificultat", ha dit el major, que ha destacat que s'ha pogut anar una "normalitat institucional" després que les institucions i part de la societat els perdés la confiança. Trapero ha ressaltat que el cos ha recuperat la confiança institucional, i ha assegurat que la seva feina serà aprofundir en aquesta confiança. "Parteixo de la premissa que el 2017 ho podria haver fet millor. No em costa rectificar", ha apuntat.
És per això que s'ha posat en contacte amb el general de la Guàrdia Civil i amb el comissari en cap de la policia espanyola a Catalunya i els ha expressat la voluntat d'anar-los a veure i ha posat el cos a la seva disposició. "He trobat la millor de la respostes", ha afirmat. El major ha dit que la sentència de l'Audiència Nacional ajuda a definir "la dependència governativa" a l'hora de definir polítiques, "l'autonomia del cos" en l'àmbit tècnic i la dependència del cos de jutges i fiscal en el marc de la policia judicial. Trapero també ha admès que la defensa dels Mossos que va fer el 2017 "no va ser ben entesa" i va provocar que algunes "relacions personals es compliquessin", i ha dit que treballarpa perquè no es repeteixi.
El major ha dit que s'estan vivint mesos de "tensió socials", amb una crisi sanitària que continua sense tenir una "solució immediata". "Hi ha persones que ho estan passant molt malament, que s'estan quedant sense feina, i això necessàriament ha de ser una prioritat per un cos de policia en la mesura que puguem ser útils per aquestes persones", ha dit Trapero. En aquesta línia, ha fet una crida a ser "útils" per a la gent que més pateix la pandèmia i ser "una eina" per a qui ho necessiti. "Tenim una avantatge que és la nostra implantació territorial, i ho hem d'aprofitar", ha dit el nou cap dels Mossos.
Trapero ha fet referència al judici dels atemptats de Barcelona i Cambrils de 2017 i ha enviat "suport" a les víctimes i ha traslladat que els Mossos "ajudaran" en la mesura del que puguin "sense data de caducitat". "El cos estarà sempre al seu costat", ha dit el major. També ha volgut posar de relleu que en la vista hi ha molts agents explicant què va passar aquells dies i demostrant "la professionalitat" del cos aquell dia. En aquesta línia, també ha agrait la feina que s'està fen ara per part dels Mossos en la prevenció d'atemptats terroristes a Catalunya.
Una nova etapa de "complicitats"
En la reunió d'aquest divendres, amb Trapero al capdavant, ha servit per abordar les qüestions cabdal del moment actual que viu el país, especialment arran de la pandèmia. "Les manifestacions poden ajuntar grups tan heterogenis com l'extrema dreta i l'extrema esquerra, l'anarquisme o estructures derivades del món del futbol", ha detallat Sàmper, que ha diferenciat les manifestacions pacífiques d'aquelles conductes que no ho són. També ha fet referència als desnonaments, agreujats per la situació de la pandèmia. "Hem de ser empàtics amb aquestes situacions", ha dit el conseller. En la trobada, s'ha plantejat la necessitat d'anar "un pas més enllà" i utilitzar la "percepció directa dels Mossos" i oferir-la a qui ho necessiti, ja sigui el Govern o altres institucions.
La sentència de l'Audiència Nacional, que absol Trapero i l'excúpula d'Interior s'ha "d'aprofitar". "Hem de mirar endavant en una nova època en què la policia ha de fer de policia i hem de teixir complicitats internes i externes amb totes les institucions amb què treballem", ha dit. Sàmper ha remarcat que ha quedat acreditat que els Mossos sempre han fet la feina que havien de fer de forma "modèlica". "Comencem d'un punt zero per una policia de futur i capaç de fer la lectura de com s'ha d'actuar en ada moment", ha dit el conseller, que ha fet una crida als Mossos a ajudar la societat. Sobre l'absolució, Sàmper ha demanat "mirar endavant" i ha agrait la tasca feta pels Mossos al llarg dels últims anys.
Agraïment als tres últims comissaris dels Mossos
La compareixença ha començat amb unes paraules del conseller d'Interior, Miquel Sàmper, que ha volgut fer un sincer agraïment al comissari Ferran López, que va liderar el cos durant l'aplicació de l'article 155. "No va ser gens fàcil assumir el cos dels Mossos en un moment de tensió política i social, la més elevada de la història de la democràcia recent", ha dit el conseller. El mateix ha dit per Miquel Esquius, també comissari en cap. Sàmper ha volgut destacar la dificultat de l'època en què els comissaris van fer "el que van poder". Per últim, també ha volgut agrair la feina al comissari en cap Eduard Sallent, amb qui han compartit dos mesos i mig. "Queden curtes les típiques frases d'agraïment. No hi ha cap destitució, hi ha una restitució", ha insistit.
Tres anys de silenci
Trapero porta reflexionant aquest pas des del 20 d'octubre, quan va saber que l'Audiència Nacional l'havia absolt. En una primera conversa amb Sàmper, li va demanar temps per decidir si tornava o no al capdavant del cos. El major ha mantingut un perfil baix, també com a part de la seva estratègia de defensa, des dels fets de la tardor de 2017. Només va parlar al Tribunal Suprem, on va declarar com a testimoni en el judici de l'1-O, i a l'Audiència Nacional, on era el principal acusat i s'enfrontava a penes de fins a 12 anys de presó.
Cada cop que ha parlat, Trapero s'ha desmarcat del Govern. Els Mossos no estaven alineats amb les tesis independentistes de l'executiu que presidia Carles Puigdemont, volien complir les resolucions judicials per impedir el referèndum i no feien costat a la declaració d'independència. De fet, Trapero va detallar un pla per detenir Puigdemont si així ho ordenava el jutge. Amb la destitució del Govern, també va caure ell com a major, que va ser apartat de la direcció del cos i assenyalat com un dels col·laboradors necessaris per tirar endavant l'1-O. Tres anys després, i amb "l'honor professional" també restituït, tornarà a a ser el cap dels Mossos.
És per això que s'ha posat en contacte amb el general de la Guàrdia Civil i amb el comissari en cap de la policia espanyola a Catalunya i els ha expressat la voluntat d'anar-los a veure i ha posat el cos a la seva disposició. "He trobat la millor de la respostes", ha afirmat. El major ha dit que la sentència de l'Audiència Nacional ajuda a definir "la dependència governativa" a l'hora de definir polítiques, "l'autonomia del cos" en l'àmbit tècnic i la dependència del cos de jutges i fiscal en el marc de la policia judicial. Trapero també ha admès que la defensa dels Mossos que va fer el 2017 "no va ser ben entesa" i va provocar que algunes "relacions personals es compliquessin", i ha dit que treballarpa perquè no es repeteixi.
El major ha dit que s'estan vivint mesos de "tensió socials", amb una crisi sanitària que continua sense tenir una "solució immediata". "Hi ha persones que ho estan passant molt malament, que s'estan quedant sense feina, i això necessàriament ha de ser una prioritat per un cos de policia en la mesura que puguem ser útils per aquestes persones", ha dit Trapero. En aquesta línia, ha fet una crida a ser "útils" per a la gent que més pateix la pandèmia i ser "una eina" per a qui ho necessiti. "Tenim una avantatge que és la nostra implantació territorial, i ho hem d'aprofitar", ha dit el nou cap dels Mossos.
Trapero ha fet referència al judici dels atemptats de Barcelona i Cambrils de 2017 i ha enviat "suport" a les víctimes i ha traslladat que els Mossos "ajudaran" en la mesura del que puguin "sense data de caducitat". "El cos estarà sempre al seu costat", ha dit el major. També ha volgut posar de relleu que en la vista hi ha molts agents explicant què va passar aquells dies i demostrant "la professionalitat" del cos aquell dia. En aquesta línia, també ha agrait la feina que s'està fen ara per part dels Mossos en la prevenció d'atemptats terroristes a Catalunya.
Una nova etapa de "complicitats"
En la reunió d'aquest divendres, amb Trapero al capdavant, ha servit per abordar les qüestions cabdal del moment actual que viu el país, especialment arran de la pandèmia. "Les manifestacions poden ajuntar grups tan heterogenis com l'extrema dreta i l'extrema esquerra, l'anarquisme o estructures derivades del món del futbol", ha detallat Sàmper, que ha diferenciat les manifestacions pacífiques d'aquelles conductes que no ho són. També ha fet referència als desnonaments, agreujats per la situació de la pandèmia. "Hem de ser empàtics amb aquestes situacions", ha dit el conseller. En la trobada, s'ha plantejat la necessitat d'anar "un pas més enllà" i utilitzar la "percepció directa dels Mossos" i oferir-la a qui ho necessiti, ja sigui el Govern o altres institucions.
La sentència de l'Audiència Nacional, que absol Trapero i l'excúpula d'Interior s'ha "d'aprofitar". "Hem de mirar endavant en una nova època en què la policia ha de fer de policia i hem de teixir complicitats internes i externes amb totes les institucions amb què treballem", ha dit. Sàmper ha remarcat que ha quedat acreditat que els Mossos sempre han fet la feina que havien de fer de forma "modèlica". "Comencem d'un punt zero per una policia de futur i capaç de fer la lectura de com s'ha d'actuar en ada moment", ha dit el conseller, que ha fet una crida als Mossos a ajudar la societat. Sobre l'absolució, Sàmper ha demanat "mirar endavant" i ha agrait la tasca feta pels Mossos al llarg dels últims anys.
Agraïment als tres últims comissaris dels Mossos
La compareixença ha començat amb unes paraules del conseller d'Interior, Miquel Sàmper, que ha volgut fer un sincer agraïment al comissari Ferran López, que va liderar el cos durant l'aplicació de l'article 155. "No va ser gens fàcil assumir el cos dels Mossos en un moment de tensió política i social, la més elevada de la història de la democràcia recent", ha dit el conseller. El mateix ha dit per Miquel Esquius, també comissari en cap. Sàmper ha volgut destacar la dificultat de l'època en què els comissaris van fer "el que van poder". Per últim, també ha volgut agrair la feina al comissari en cap Eduard Sallent, amb qui han compartit dos mesos i mig. "Queden curtes les típiques frases d'agraïment. No hi ha cap destitució, hi ha una restitució", ha insistit.
Tres anys de silenci
Trapero porta reflexionant aquest pas des del 20 d'octubre, quan va saber que l'Audiència Nacional l'havia absolt. En una primera conversa amb Sàmper, li va demanar temps per decidir si tornava o no al capdavant del cos. El major ha mantingut un perfil baix, també com a part de la seva estratègia de defensa, des dels fets de la tardor de 2017. Només va parlar al Tribunal Suprem, on va declarar com a testimoni en el judici de l'1-O, i a l'Audiència Nacional, on era el principal acusat i s'enfrontava a penes de fins a 12 anys de presó.
Cada cop que ha parlat, Trapero s'ha desmarcat del Govern. Els Mossos no estaven alineats amb les tesis independentistes de l'executiu que presidia Carles Puigdemont, volien complir les resolucions judicials per impedir el referèndum i no feien costat a la declaració d'independència. De fet, Trapero va detallar un pla per detenir Puigdemont si així ho ordenava el jutge. Amb la destitució del Govern, també va caure ell com a major, que va ser apartat de la direcció del cos i assenyalat com un dels col·laboradors necessaris per tirar endavant l'1-O. Tres anys després, i amb "l'honor professional" també restituït, tornarà a a ser el cap dels Mossos.