[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

Francesc de Dalmases va portar fa uns dies al FAQS de TV3 massa lluny el seu zel per defensar la presidenta del Parlament, Laura Borràs. Ho va fer fins al punt d'intimidar, queixós de les preguntes en una entrevista, una periodista creant una situació rebutjable i un context de violència que ha provocat un notable rebombori professional i també polític. Els comitès professionals de la CCMA, la mateixa Corporació, la productora del programa, el Col·legi de Periodistes o el Grup Barnils han denunciat la situació. En els darrers dies hem conegut més casos de periodistes que s'han sentit pressionats més enllà dels límits que, amb més o menys gràcia i empatia en el context de les relacions entre els polítics i la premsa, poden ser acceptables per part del vicepresident de Junts. Més encara tenint en compte que el diputat pressionava treballadors de mitjans públics recordant-los la seva posició com a portaveu a la comissió de control de la CCMA al Parlament.

Primer, de Dalmases va treure ferro als abusos de poder, l'endemà, en un to desmenjat, va disculpar-se amb qui s'hagués sentit ofès, i ahir, davant l'evident incomoditat del seu partit, que no s'ha escarrassat a defensar-lo públicament, va demanar que se li instruís un expedient intern per aclarir els fets i que se l'apartés de la funció de portaveu de la CCMA. La comissió es reuneix divendres que ve amb la presència dels directius de l'ens i mantenir-lo hauria engrandit la polèmica. ERC, la CUP, els comuns o Ciutadans han proposat declaracions de condemna de la cambra, compareixences, que se l'amonesti per incomplir el codi de bona conducta i també la seva dimissió.

Dalmases no té, com deia, massa companys que el defensin públicament, i més d'un i de dos diputats del seu grup no estan gens sorpresos del que s'ha anat sabent. Ell és vehement i les tensions que, per la imminència de l'obertura del judici oral, envolten Borràs i el seu entorn han provocat que tot s'acabi desbordant. Ahir al vespre us vam explicar en exclusiva, i després de contrastar-ho amb diverses fonts, que la presidenta de la cambra sí que es va implicar personalment pressionant el dimarts la periodista del FAQS perquè tragués ferro a la situació i protegir així el vicepresident del partit que lidera.

Borràs ha intentat donar un perfil alt a la presidència del Parlament amb la seva agenda, que té una orientació política clara, les seves intervencions des de la tribuna o amb actes institucionals de marcada intenció. És discutible, però també és legítim fer-ho. Tothom coneixia el seu perfil quan va accedir al càrrec. Durant el seu mandat, també ha intentat resoldre situacions de desproporció com les dels permisos d'edat i, per ara, ha estat més hàbil i coherent a l'hora de gestionar la persecució judicial contra Lluís Puig que la que va patir Pau Juvillà.

Però la presidenta del Parlament no ho és només al faristol i quan fa actes públics. També ho és quan interactua a les xarxes, quan contacta una periodista per pressionar-la en favor de la seva mà dreta o quan es nega a que, en el cas de fragmentació de contractes que l'afecta, se li apliqui el reglament de la cambra que presideix per suspendre-la de funcions. Un reglament que tal vegada és excessiu, però que, amb l'objectiu de treure ombres de dubtes sobre els diputats, el seu partit va votar: el president del grup de Junts pel Sí era Jordi Turull, ara secretari general de Junts. En política, i en el fragor de la tensió i quan, de forma injusta o no, algú es veu contra les cordes, es cometen més errors. Però després cal estar a l'altura. I això és disculpar-se de forma sincera, assumir les responsabilitats que toqui i evitar comprometre institucions que són patrimoni de tots, més quan són tan representatives com la presidència del Parlament.   

» I ho deixarem aquí aquest curs. Aquest és l'últim Despertador que rebreu. En Joan Serra Carné, que us envia els divendres la Brúixola, i jo ens acomiadem fins al setembre. Ha estat un curs difícil: de no acabar de fer net de la pandèmia, de bloqueig polític, de neguit per les conseqüències econòmiques i humanitàries de la guerra d'Ucraïna, i d'incertesa per als que fem NacióDigital. A finals de maig, però, es va fer efectiu el canvi de propietat del diari. En les pròximes setmanes tindrem canvis que el faran més competitiu per reforçar-ne el lideratge, més agradable de llegir i amb una agenda de temes que serà encara més variada. Reforçarem la redacció i el projecte per continuar-vos oferint una informació de qualitat i proximitat i fer que NacióDigital continuï sent el diari dels que, abans de creure, volen saber. Si fóssim complaents, expliquéssim el país de forma parcial, focalitzéssim només allò que intuïm que voleu llegir, o estiguéssim al costat de qui fa patir i no de qui pateix, ni seríem útils ni ens agradaria tant fer la nostra feina.

» Si teniu peticions, idees, propostes de millora d'aquest butlletí o de qualsevol altre aspecte del diari envieu-me-les a eldespertador@naciodigital.cat i en parlem. Moltes gràcies per ser-hi i per llegir-nos.

» Per acomiadar-me, us deixo amb aquesta cançó d'Els Pets, senzilla i propera, que tan bé retrata les setmanes que venen. "Que arribi l'agost / feixuc i mandrós / que ens fa recordar / la bellesa del temps que passa a poc a poc", canten. Ens retrobem al setembre. Passeu bones vacances!

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=VfUZj7zCbzE[/youtube]
 

---

Avui no et perdis

» Exclusiva: Borràs va pressionar la periodista del «FAQS» perquè disculpés Dalmases en públic; per Joan Serra, Oriol March i Sara González.

» Aragonès descarta suprimir l'impost de successions com defensa Junts: «No està al pla de Govern»; per Sara González i Oriol March.

» ERC denuncia a Estrasburg els abusos de l'Estat per silenciar el moviment independentista; per Bernat Surroca.

» Opinió de record a Joan F. López Casasnovas: «Quan es perd un referent»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» De l'amic veneçolà a la indiferència de Feijóo: les claus de la ruptura entre Bou i el PP; per Pep Martí.

» Canvi històric per als autònoms: noves quotes mensuals i es cotitzarà en funció dels ingressos; per Víctor Rodrigo.

» Barcelona, seu permanent del Mobile World Congress; per Irene Montagut.

» Ciència en societat | Preservar la biodiversitat i el patrimoni natural de Catalunya; per Cristina Junyent.

» Com pots viure entre 12 i 14 anys més i amb bona salut? La doctora Cabezas ho explica; per Roger Tugas Vilardell.

» La UE proposa reduir un 15% el consum de gas davant els talls de Rússia.

» Per què Netflix no ha perdut tants subscriptors com esperava?; per Víctor Rodrigo.
 

---

 El passadís

Les arribades i les sortides del ple acostumen a indicar les complicitats entre diputats. En els grups grans, per exemple, és habitual que n'hi hagi que tenen més sintonia que amb d'altres. En el cas de Junts, ahir era un dia per estar atents a qui acompanyava el diputat Francesc de Dalmases, al centre de la polèmica per l'episodi al FAQS del 9 de juliol, revelat per NacióDigital. L'entrada a l’hemicicle la va fer amb Laura Borràs, escena que és bastant usual. La sortida de la jornada matinal la va fer, baixant les escales nobles, també amb Borràs, Aurora Madaula, Cristina Casol i Ester Vallès, tots els membres de la direcció de Junts i del nucli de confiança de la presidenta del Parlament. A poca distància, també hi havia Jaume Alonso-Cuevillas i Pep Elias, col·laborador de Borràs en múltiples etapes professionals. Un dia complex, amb els fotògrafs escrutant els gestos de Dalmases i de la líder de Junts. Un tràngol que, en companyia de confiança, potser passa un punt millor.

Vist i llegit

Fa uns dies va morir un escombriaire a Madrid per les altes temperatures. Això ha provocat un cert debat sobre a quina temperatura és recomanable treballar o no a l'aire lliure i ha posat damunt la taula la necessitat d'adaptar la legislació laboral al canvi climàtic. Ara per ara, no hi ha cap normativa que reguli la temperatura a la feina. Només les fàbriques tenen un màxim de 35 graus. La inspecció de treball o els responsables de prevenció de riscos haurien de vetllar a cada centre de treball perquè les condicions fossin les adequades, però si no hi ha norma, passa el que passa. Sobre tota aquesta casuística feia aquesta informació Leandre Ibar Penaba a l'Ara.

 L'efemèride

Avui l'Ajuntament de Barcelona fa l'acte institucional de celebració dels 30 anys dels Jocs de Barcelona i tal dia com avui de 1936 se suspenia l'Olimpíada Popular per l'esclat de la Guerra Civil. I també aquell dia, i pel mateix motiu, el president de la Generalitat, Lluís Companys, creava el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, que a la pràctica va governar el país, que estava en plena revolució, tot l'estiu. El Comitè organitzava la política de defensa i hi havia un predomini dels anarquistes, a més d'estar-hi representada ERC, la UGT, el POUM, el PSUC, els rabassaires i Acció Catalana. El Comitè va organitzar les columnes que van sortir cap al front d'Aragó i es va dissoldre a la tardor, unificant els comandaments sota l'exèrcit republicà i deixant el poder polític en mans de la Generalitat. L'ordre públic no es va poder mantenir i durant aquelles setmanes es van assassinar la majoria de religiosos i militants de dreta que van caure a la rereguarda. En aquest vídeo es poden veure els testimonis d'alguns dels membres del Comitè.

 L'aniversari

I seguint amb aquells anys convulsos, el 21 de juliol de l'any 1898 va néixer l'empresari Josep Suñol, que és conegut sobretot per la seva faceta com a president del Barça. De fet, quan n'era les tropes franquistes el van afusellar l'agost del 1936 a la serra del Guadarrama. A més del Barça, va presidir la Federació Catalana de Futbol i el Reial Automòbil Club de Catalunya i va fer d'editor de premsa. Era propietari del diari La Rambla, que va fer cèlebre el lema "Esport i ciutadania". El diari tenia la redacció a Canaletes i, en una pissarra de la seva façana, s'hi anotaven els resultats del Barça: allà va començar la tradició de celebrar-ne els èxits davant la popular font. Era un diari progressista i nacionalista, i aquestes eren també les idees de Suñol, que era un dels principals dirigents d'ERC i en va ser diputat al Congrés el 1931, el 1933 i el 1936. Va costar anys de reivindicació de molts socis que el Barça reconegués Suñol com cal. Fruit de la seva rehabilitació es va fer també aquest documental dedicat a una de les figures que va dur Catalunya a una modernitat que el franquisme va estroncar.

  ​ Fes clic aquí per rebre'l