La irrupció dels anglicismes en el nostre dia a dia és un fet palpable. Paraules prou utilitzades en el llenguatge diari fa uns anys, avui s'han vist substituïdes per la seva variant anglesa com si amb això es tractés d'un concepte nou. El que tota la vida havia estat Mestratge o Entrenament, avui en diem coaching, els socis han passat a dir-se partners i ja no es fan ressenyes, sinó reviews. La introducció d'alguns anglicismes obliga a vegades a canviar les estructures de les frases; ja no diem "No m'esguerris la pel·lícula!", sinó "No em facis un spoiler!”.

Certament spoiler és un anglicisme assumit que no reemplaça una paraula, sinó una acció i potser per això ha tingut més fàcil la seva fulgurant aparició en la nostra comunicació diària. Una paraula que la seva menció s'ha convertit en una mena de senyal d'alarma, d'advertència o de prevenció per mantenir-nos verges respecte les sorpreses argumentals d'un pel·lícula o una sèrie. Així, doncs, no ésestrany que algú trobés la manera de fer divertit jugar a fer spoilers...
 
Què fareu?
 
Un de vosaltres prendrà el paper de jugador spoiler, us desvetllarà alguna dada inversemblant sobre el cinema i us oferirà 3 possibles opcions. Per exemple una frase promocional i 3 possibles pel·lícules que tinguessin aquesta frase o un fragment de l'argument i 3 possibles continuacions.

No patiu pels vostres coneixements sobre el món del cinema, perquè totes les pel·lícules seran absolutament desconegudes, la majoria clars exemples de sèrie B. Com que el jugador spoiler sap la resposta correcta, us indicarà quina és.

Us semblarà estúpid que la persona que us presenta les opcions us indiqui quina és la correcte, però resulta que guanyareu punts si endevineu l'opció correcta i el jugador spoiler en guanyarà si falleu. Per tant, què haurà fet el jugador spoiler? Haurà intentat enganyar-vos? O us haurà indicat l'opció correcte esperant que no us el creieu?
 
On està la gràcia?
 
Spoilers no és el clàssic joc sobre pel·lícules, on demostrar els vostres coneixements responent preguntes o identificant mímiques. Aquí el cinema és l'excusa per jugar a l'engany, intentar que els altres jugadors escullin les vostres opcions errònies i vosaltres intentar destriar les correctes. Serà la vostra habilitat en la perspicàcia i la xerrameca el que us farà guanyar.

L'altre encant especial que té Spoilers és l'ampli recull de pel·lícules dolentes que apareixen i de dades curioses i absurdes que fan que totes les preguntes vagin acompanyades de diversió. Les opcions acostumen a ser tan rocambolesques que a priori us semblarà que cap d'elles pot ser possible, tot i saber que, increïblement, una és verídica.

Tal com passava amb Black Stories, Spoilers és un joc que quan hàgiu fet prou partides per veure totes les targetes que porta, poques opcions tindreu de tornar-hi a jugar. Però no patiu, perquè en Manu Palau, l'autor, segueix documentant-se amb el pitjor cinema mai gravat perquè tingueu més diversió amb Spoilers: The Beginning.
 
Nom del joc: Spoilers. The Game
Autor: Manu Palau
Editorial: Zacatrus / Brain Picnic
Número de jugadors: 3-6
Temps de joc: 30 minuts
Edat: a partir de 12 anys
 
Toni Serradesanferm
Autor de jocs de taula i membre del grup d'assessorament de jocs de taula Santa Clara.