16
de setembre
de
2022, 05:48
Actualitzat:
20:11h
L'any 2008 es va posar en marxa l'escola Ponent, la tercera al barri de Campclar, a Tarragona. L'institut-escola Mediterrani, al carrer Riu Ter, i l'escola Campclar, al carrer Riu Foix, s'havien quedat petites per atendre la demanda existent d'una zona amb més de 9.000 veïns que, a més, amb el pas dels anys experimentaria remodelacions importants: la Rambla de Ponent, la nova comissaria dels Mossos d'Esquadra i el casal cívic en són alguns exemples.
Amb totes aquestes transformacions, sempre hi ha hagut una assignatura pendent: la construcció d'un edifici per a l'escola Ponent, que des dels seus inicis funciona amb barracons. El 2023 complirà el seu 15è aniversari i, per ara, la Generalitat no té en marxa cap projecte de manera immediata.
Segons reconeix el regidor d'Educació de l'Ajuntament de Tarragona, Manel Castaño, la futura ampliació del barri, amb gairebé 3.000 veïns més -1.200 habitatges-, amb el Pla Parcial 10 a l'entorn de l'Anella Mediterrània, serà un al·licient per al Govern per reprendre el projecte. Ara per ara a les famílies només els queda esperar.
A l'altra punta de la ciutat, finalment l'escola Arrabassada ha estrenat aquest mes de setembre el seu propi edifici després d'anys de reivindicacions i promeses incomplertes. Ara bé, els de l'escola Ponent no són els únics barracons existents a la ciutat: els estudiants de secundària provinents de l'Arrabassada hauran de continuar-hi fins a la construcció, algun dia, de l'institut-escola, un edifici annex que per ara no té termini fixat.
Rafael López, president de l'AMPA de l'escola Ponent, explica que recentment els han tret un mòdul, un fet que associa més aviat a l'objectiu de rebaixar les estadístiques de la Generalitat que no pas a que no se li trobés un ús. "Deien que hi havia menys nens, però al final sí que se li trobava ús, encara que fos de magatzem", lamenta.
A curt termini té clar que la situació no canviarà, però s'encomana a la futura construcció del centre comercial de Ten Brinke i la zona residencial annexa. "Si creix la població, potser s'ho plantegen", comenta López, que es queixa de les mancances que tenen com a centre: sense gimnàs, sense sala d'actes, sense lloc on celebrar la festa de final de curs... "A l'hora del pati, si plou, no tenen lloc on anar si no és tornar a classe", explica.
En total són vora 250 els alumnes escolaritzats amb una sola línia fins a quart de primària -incloent P3 i P4- i amb dues línies a 5è i 6è. De fet, la mateixa situació, de pèrdua d'alumnes, es repeteix en la resta d'escoles públiques de la zona de Ponent. Segons el president de l'AMPA, tenen allò "bàsic", venen de Campclar, de Torreforta i de la Granja, i les principals queixes a banda de l'absència d'equipaments se centren en l'accessibilitat.
I és que l'escola Ponent es troba aïllada, envoltada de solars per urbanitzar i a tocar d'una carretera, l'avinguda Tarradellas, per la qual els vehicles de vegades hi circulen a gran velocitat. Per garantir una certa seguretat, l'Ajuntament ha instal·lat un pas de vianants i un parell d'esquenes d'ase. "Van posar una vorera, però és d'un metre i mig d'ample, si hi ha una família els altres han de baixar", explica el president de l'AMPA, que fins i tot assenyala que els nens de P3 i P4 han de fer cua a tocar de la carretera.
El regidor d'Urbanisme, Xavier Puig, apunta que, més enllà del "reforç" de les senyalitzacions horitzontals que es farà a totes les escoles, un dels reptes propers és omplir el "buit", que "s'ha de resoldre entre Campclar i Bonavista". Alguns dels solars són municipals -com ara el de l'escola Ponent- i altres són privats, però segons Puig el Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) -en aquests moments en ple debat després que al 2020 el Suprem tombés l'anterior document- no aclareix què s'hi pot fer. "El proper POUM ha de deixar una resposta molt clara", assegura. Mentrestant, els veïns i les mateixes famílies reclamen que com a mínim es netegin aquests solars, plens de vegetació i de vegades també de deixalles.
Des de l'Associació de Veïns Campclar Zona Esportiva també reclamen una solució. El seu secretari, Marc Colilla, recorda que la construcció de l'Anella Mediterrània hauria d'haver anat acompanyada d'una millora urbanística a la zona i lamenta que "passen els anys" sense edifici per a l'escola Ponent. "Veiem amb bons ulls que l'Arrabassada finalment tingui nou edifici, però l'escola Ponent porta molts anys allà", comenta Colilla.
Nou centres educatius catalans han deixat enrere els mòduls prefabricats en tres cursos
Segons les estadístiques facilitades pel Departament d'Educació de la Generalitat, aquest curs 2022-2023 ha començat amb 84 centres arreu de Catalunya en les mateixes condicions que l'escola Ponent, o sigui, amb totes les aules en barracons. Són nou menys que al curs 2020-2021 i set menys que al curs passat.
Segons les mateixes dades, al país hi ha 411 escoles i instituts amb mòduls (de manera total o parcial), amb un total de 975 barracons. La diferència, en el global, és modesta: se n'han retallat 71 en els tres anys de pandèmia, quan n'hi havia 1.046. Tot i la petició expressa per aconseguir el llistat sencer de centres amb mòduls, el Departament d'Educació s'ha negat a facilitar-lo.
Aquest passat mes d'abril, el grup parlamentari del PSC va insistir en la demanda d'un nou edifici per a l'escola Ponent. El director dels Serveis Territorials, Joan Manel Audí, responia que davant la davallada de línies a les escoles de la zona de Ponent, la construcció "no és imprescindible a data d'avui". "El projecte de l'escola nova no està inclòs entre les actuacions immediates al Pla d'infraestructures educatives, ja que no es considera de caràcter urgent", argumentava. En el mateix sentit, destacava que un cop estigui desenvolupat el PP-10 "es determinarà l'abast del possible padró i necessitat d'escolarització de la zona".
Amb totes aquestes transformacions, sempre hi ha hagut una assignatura pendent: la construcció d'un edifici per a l'escola Ponent, que des dels seus inicis funciona amb barracons. El 2023 complirà el seu 15è aniversari i, per ara, la Generalitat no té en marxa cap projecte de manera immediata.
Segons reconeix el regidor d'Educació de l'Ajuntament de Tarragona, Manel Castaño, la futura ampliació del barri, amb gairebé 3.000 veïns més -1.200 habitatges-, amb el Pla Parcial 10 a l'entorn de l'Anella Mediterrània, serà un al·licient per al Govern per reprendre el projecte. Ara per ara a les famílies només els queda esperar.
A l'altra punta de la ciutat, finalment l'escola Arrabassada ha estrenat aquest mes de setembre el seu propi edifici després d'anys de reivindicacions i promeses incomplertes. Ara bé, els de l'escola Ponent no són els únics barracons existents a la ciutat: els estudiants de secundària provinents de l'Arrabassada hauran de continuar-hi fins a la construcció, algun dia, de l'institut-escola, un edifici annex que per ara no té termini fixat.
Rafael López, president de l'AMPA de l'escola Ponent, explica que recentment els han tret un mòdul, un fet que associa més aviat a l'objectiu de rebaixar les estadístiques de la Generalitat que no pas a que no se li trobés un ús. "Deien que hi havia menys nens, però al final sí que se li trobava ús, encara que fos de magatzem", lamenta.
A curt termini té clar que la situació no canviarà, però s'encomana a la futura construcció del centre comercial de Ten Brinke i la zona residencial annexa. "Si creix la població, potser s'ho plantegen", comenta López, que es queixa de les mancances que tenen com a centre: sense gimnàs, sense sala d'actes, sense lloc on celebrar la festa de final de curs... "A l'hora del pati, si plou, no tenen lloc on anar si no és tornar a classe", explica.
En total són vora 250 els alumnes escolaritzats amb una sola línia fins a quart de primària -incloent P3 i P4- i amb dues línies a 5è i 6è. De fet, la mateixa situació, de pèrdua d'alumnes, es repeteix en la resta d'escoles públiques de la zona de Ponent. Segons el president de l'AMPA, tenen allò "bàsic", venen de Campclar, de Torreforta i de la Granja, i les principals queixes a banda de l'absència d'equipaments se centren en l'accessibilitat.
L'escola Ponent, a l'esquerra de la imatge, es troba aïllada urbanísticament, també de l'Anella Mediterrània, a la dreta de la fotografia. Foto: Josep M. Llauradó
I és que l'escola Ponent es troba aïllada, envoltada de solars per urbanitzar i a tocar d'una carretera, l'avinguda Tarradellas, per la qual els vehicles de vegades hi circulen a gran velocitat. Per garantir una certa seguretat, l'Ajuntament ha instal·lat un pas de vianants i un parell d'esquenes d'ase. "Van posar una vorera, però és d'un metre i mig d'ample, si hi ha una família els altres han de baixar", explica el president de l'AMPA, que fins i tot assenyala que els nens de P3 i P4 han de fer cua a tocar de la carretera.
El regidor d'Urbanisme, Xavier Puig, apunta que, més enllà del "reforç" de les senyalitzacions horitzontals que es farà a totes les escoles, un dels reptes propers és omplir el "buit", que "s'ha de resoldre entre Campclar i Bonavista". Alguns dels solars són municipals -com ara el de l'escola Ponent- i altres són privats, però segons Puig el Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) -en aquests moments en ple debat després que al 2020 el Suprem tombés l'anterior document- no aclareix què s'hi pot fer. "El proper POUM ha de deixar una resposta molt clara", assegura. Mentrestant, els veïns i les mateixes famílies reclamen que com a mínim es netegin aquests solars, plens de vegetació i de vegades també de deixalles.
Des de l'Associació de Veïns Campclar Zona Esportiva també reclamen una solució. El seu secretari, Marc Colilla, recorda que la construcció de l'Anella Mediterrània hauria d'haver anat acompanyada d'una millora urbanística a la zona i lamenta que "passen els anys" sense edifici per a l'escola Ponent. "Veiem amb bons ulls que l'Arrabassada finalment tingui nou edifici, però l'escola Ponent porta molts anys allà", comenta Colilla.
Nou centres educatius catalans han deixat enrere els mòduls prefabricats en tres cursos
Segons les estadístiques facilitades pel Departament d'Educació de la Generalitat, aquest curs 2022-2023 ha començat amb 84 centres arreu de Catalunya en les mateixes condicions que l'escola Ponent, o sigui, amb totes les aules en barracons. Són nou menys que al curs 2020-2021 i set menys que al curs passat.
Segons les mateixes dades, al país hi ha 411 escoles i instituts amb mòduls (de manera total o parcial), amb un total de 975 barracons. La diferència, en el global, és modesta: se n'han retallat 71 en els tres anys de pandèmia, quan n'hi havia 1.046. Tot i la petició expressa per aconseguir el llistat sencer de centres amb mòduls, el Departament d'Educació s'ha negat a facilitar-lo.
Aquest passat mes d'abril, el grup parlamentari del PSC va insistir en la demanda d'un nou edifici per a l'escola Ponent. El director dels Serveis Territorials, Joan Manel Audí, responia que davant la davallada de línies a les escoles de la zona de Ponent, la construcció "no és imprescindible a data d'avui". "El projecte de l'escola nova no està inclòs entre les actuacions immediates al Pla d'infraestructures educatives, ja que no es considera de caràcter urgent", argumentava. En el mateix sentit, destacava que un cop estigui desenvolupat el PP-10 "es determinarà l'abast del possible padró i necessitat d'escolarització de la zona".
L'escola Ponent de Campclar, a Tarragona. Foto: Josep M. Llauradó