El vicepresident del Col·legi d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya, Antoni Gómez, ha explicat a RAC1 que es tracta d'un trastorn en la funció de la musculatura mastegadora i, sovint, té un origen genètic. "L'hauríem de fer servir quan mengem i quan parlem. Tot el que no sigui això és considerat una parafunció", ha dit.
El Canal Salut detalla que els casos lleus no requereixen tractament, però sí que cal aturar el bruxisme si l'hàbit persisteix i és intens, ja que pot tenir conseqüències greus. De fet, el mateix portal explica que serrar o relliscar les dents pot danyar l'estructura de les peces dentals -fins a un desgast exagerat de les dents-, alhora que pressiona els músculs i els teixits de la mandíbula.
I, encara més, pot crear trastorns de la masticació i provocar contractures dels músculs de la cara, mal de cap, dolor d'oïda i insomni. I és que si es pateix bruxisme avançat es poden tenir problemes de l'articulació de l'os temporal de la mandíbula que poden causar dolors i bloqueig de moviment concret. Fins i tot es pot acabar amb una artritis o una artrosi de l'articulació.
[despiece]
[h3]Quins tipus de bruxisme existeixen?[/h3]
- L'infantil. És un fenomen molt freqüent i es considera normal que passi amb les dents de llet. El doctor Gómez, però, alerta que cal parar-hi atenció "si ho segueixen fent de grans".
- El nocturn. És possible que es facin moviments rítmics de la musculatura mentre es dorm: "Estan associats a microdespertars", diu Gómez. Pot ser de dues maneres: el cèntric -pressionant les dents mentre s'encaixen- i l'excèntric -en què es xerriquen les dents mentre es desplaça lateralment la mandíbula.
- El diürn. Aquests moviments també es poden fer durant el dia, quan s'està concentrat o enfadat.
