Però qui hi ha darrere aquests macroprojectes que sumen centenars de llits de cop? La resposta és clara: majoritàriament grans grups empresarials, amb presència repartida internacionalment, de capital estranger i, en alguns casos, amb forma de socimi. Són empreses interessades en el que el mercat immobiliari considera "actius alternatius" que tenen una alta rendibilitat i unes característiques diferenciades de l'habitatge permanent o les oficines.
Els grups que desembarquen a Barcelona
L'última obertura de residència a Barcelona exposa la tendència que està vivint el sector a la ciutat. Es tracta del centre Aparto Pallars, que va estrenar-se el novembre passat a Provençals del Poblenou i aplega 743 places per a estudiants. És la residència amb més capacitat de tota la ciutat i la segona de tot Catalunya, només per darrere de la Vila Universitària de Bellaterra. I és que Aparto és la forma amb què el gegant immobiliari Hines, amb seu a Houston i propietats destacades a Catalunya com l'edifici de Mediapro, gestiona les 16 residències d'estudiants que té a Irlanda, Regne Unit i Itàlia.Ara ha desembarcat a Barcelona com a promotora d'aquesta gran residència d'estudiants, juntament amb el fons nord-americà Hendenson Parks, tot i que finalment van vendre's el macroedifici als alemanys Commerz Real AG. Un grup que recentment també va comprar dos edificis d'oficines al 22@ després d'una operació de 132 milions d'euros. Malgrat la compravenda de la residència d'estudiants, Hines se'n queda la gestió a través de la marca Aparto.
[noticiadiari]2/255439[/noticiadiari]
Però aquestes no són les úniques grans empreses internacionals amb experiència en el mercat de les residències que s'han fixat Barcelona com a objectiu on aterrar. Un altre operador amb una estratègia similar és Vita Group, que té una vintena de centres per a universitaris al Regne Unit en cartera i uns ingressos anuals d'uns 30 milions de dòlars, i ara ha arribat a Barcelona amb dos projectes que busquen maximitzar beneficis focalitzant-se en l'alt poder adquisitiu dels estudiants internacionals. Una residència és a Pedralbes, ja en actiu, i l'altra al Parc de la Llacuna i el Poblenou, que ho farà pròximament. Els preus que ofereixen arriben als 1.800 euros per estudi.
També el setembre passat va inaugurar-se la residència Liv Student Barcelona 22@. Una obra del fons de capital risc VStudent Aulis FCR, que alhora està promogut per Bankinter, Valeo Group i Plenium Partners. La gestió del centre, però, queda en mans de Valeo Groupe. De nou, una empresa nord-americana que ha irromput a Europa els darrers quatre anys obrint residències a Portugal, Regne Unit i diversos punts de l'estat espanyol, com Sevilla, Granada i ara també Barcelona. Al 2019, el conseller delegat de l'empresa a Europa va anunciar que volien arribar a tenir 20.000 llits per a estudiants a tot l'Estat.
A més, això s'afegeix a altres arribades com les de Micampus, que s'han desplegat també a Sant Adrià del Besòs i que formen part d'un gran grup amb presència a Alacant, Bilbao, Burgos, Màlaga, Madrid, Santander o Sevilla. Un aplec de centres que supera la quarantena de residències i els 6.000 llits ja en actiu. Micampus és propietat de Stoneshield, que va ser fundada per Juan Pepa i el fill d'Ana Botín, Felipe Morenés, i que va rebre suport del multimilionari Warren Buffet.
L'operadora Micampus, a més, va constituir-se com a socimi -empreses que necessiten un mínim de cinc milions d'euros de capital inicial, es dirigeixen al mercat immobiliari i tenen avantatges fiscals- recentment. Una tendència que també han seguit grups com Xior, de procedència belga i amb tres centres oberts a Barcelona els darrers quatre anys. En aquest cas, la propietat es diversifica entre diversos inversors. Tenen centres tant arreu de l'estat espanyol com a Bèlgica, Països Baixos i Portugal.
Els dominadors del mercat actual a Barcelona
Molts dels grups que arriben ara a la capital catalana encara són lluny, però, de fer ombra al clar dominador del mercat: la companyia RESA, que també té el major nombre de places arreu de l'Estat. A Barcelona té almenys 2.350 habitacions i estudis entre totes les seves residències, apunta un estudi de JLL. Això representa una de cada cinc places del mercat d'allotjament universitari a tota la ciutat. [bondia]
Fins ara la marca RESA, que només a Barcelona té set centres universitaris, havia estat en mans del gegant immobiliari Greystar, que forma part dels 50 gestors d'habitatges més grans dels Estats Units. L'any passat, però, la gran immobiliària nord-americana va tancar la venda del negoci per gairebé 900 milions d'euros. Greystar es va quedar com a gestora, però la nova propietària és el fons de pensió holandès PGGM, que es defineix com a una cooperativa sense ànim de lucre malgrat imposar-se en grans operacions immobiliàries a escala internacional. PGGM també és part important de projectes com Globalvia, concessionària d'infraesctures com el TRAM.
Una altra gran figura emergida els últims anys és la de Global Student Accomodation (GSA), que, de fet, també va intentar endur-se la compra de la cartera de RESA, sense èxit. En el seu cas, a Barcelona tenen les residències benestants Aleu i Garbí, que sumen gairebé 900 places sota la marca de Nexo Residencias. Una de les operacions empresarials més significatives d'aquest entorn és la comunió entre Nexo Residencias, The Student Housing i Uninest Student Residences, tres operadors de GSA que ara s'han unificat sota el nom de Yugo per convertir-se en el gran gestor mundial del sector. Yugo, amb base als Estats Units, té 95 residències en nou països.
I a tot això s'hi han de sumar la presència dels centres de Livensa Living, una marca que té té 19 residències a la península ibèrica i que va ser ràpidament comprada pel fons canadenc Brookfield, que també té en cartera la cadena d'hotels Selenta o l'hotel Princesa de Madrid. A Barcelona frega les mil places, entre els projectes actius i els que té en procés.
Alhora, una de les marques que més incidència inicial va tenir abans del boom de les residències a Europa va ser The Student Hotel, holandesos amb més de trenta anys d'història en un negoci que els va portar a aplegar més d'11.000 habitacions a tot Europa, l'any 2016. Ara, després de canviar el nom per The Social Hub, a Barcelona han optat per invertir-hi amb una proposta particular: 300 places d'un complex que barreja residència estudiantil i usos hotelers, per aprofitar la barreja d'universitaris i nòmades digitals. Aquesta és una de les últimes i més clares apostes per un perfil internacional, que poc té a veure amb la cobertura d'habitatge dels estudiants que venen a Barcelona i busquen un allotjament assequible. Pel curs vinent, només hi apareix una opció: una habitació a 1.342 euros i sense ni tan sols cuina.
