29
d'abril
de
2023
Actualitzat:
22
d'octubre,
12:49h
L'honestedat de Nick Murphy, un estudiant procedent de Sant Louis, a Missouri, als Estats Units, té un punt esclaridor. "Si et dic la veritat, no en tinc ni idea de quant ens costa viure aquí", diu mentre surt caminant de la residència d'estudiants Aparto Pallars, la darrera gran estrena del sector a Barcelona, inaugurada el novembre passat. La desena de joves que parlen amb aquest diari, al voltant del mateix edifici, ofereixen una resposta similar. "El que sé és que es paga tot d'una tongada. Va en pack. I és per tot el semestre", coincideixen alguns.
Segons el catàleg de la residència, el preu base d'entrar-hi a viure durant un semestre a un estudi de 17 metres quadrats és de 1.483 euros al mes. Si s'hi vol tenir un espai amb els mínims d'intimitat coberts, aquesta és l'opció més modesta. Incorpora microones, aigüera i dos fogons d'inducció. Per compartir amb una altra persona una habitació de 18 metres quadrats i sense cuina, la xifra es queda en 760 euros de preu base, si és per un semestre. Aquestes xifres queden lluny del que moltes famílies podrien pagar perquè el seu fill tingui un lloc on viure, mentre estudia lluny de casa. Tanmateix, el patró es repeteix entre les residències que han anat proliferant a la ciutat els darrers anys. El curs vinent se n'estrenarà una altra, Vita Student Poblenou. L'estudi més assumible hi costa 1.301 euros al mes. El més car supera els 1.800 euros. El valor de l'estada inclou instal·lacions amb una piscina o un gimnàs, així com la neteja de l'habitació.
Aquests preus, que superen el cost mitjà del lloguer de tot un habitatge a Barcelona -situat en 1.077 euros, en ple rècord- s'han convertit en una mina per als propietaris de residències, que acostumen a ser grans grups empresarials que han trobat en aquesta derivada del mercat de l'habitatge un negoci especialment rentable. Tant és així que, en el moment que se'n va detectar la proliferació, l'Ajuntament de Barcelona va decidir regular-les: va prohibir que se n'obrissin de noves al centre de la ciutat i va limitar el creixement als marges de la capital.
Moltes, però, ja tenien llicència, estaven de camí i comencen ara la seva activitat. Quan apareixen les tarifes, els estudiants sense un gran poder adquisitiu queden descartats. Davant aquesta segregació, el mateix govern municipal va reivindicar que intervindria els preus de les estades a les residències. Un any després d'aquell anunci, el més calent és a l'aigüera i l'instrument no arribarà abans del pròxim mandat. Ni s'ha acabat de redactar l'ordenança que ho ha de regular, ni es té rematada la forquilla de preus que s'hi establirà, ni s'ha entrat en la discussió de la iniciativa amb els grups municipals. A més, queda clar que la regulació que arribi tindrà un impacte limitat: només s'aplicarà a les residències que arribin a partir de la irrupció de la nova ordenança, i ni tan sols afectarà a totes les tipologies: només quedaran regulades aquelles que es projectin en terrenys qualificats com a equipament. Així ho apunten fonts municipals.
La idea, fixada pel govern municipal, era desenvolupar una norma que incorpori "la definició dels preus de tots els allotjaments dotacionals i residències d'estudiants" i que amb això les tarifes siguin "assequibles per facilitar-ne l'accés i afavorir una oferta de qualitat, inclusiva i amb igualtat d'oportunitats". Això es va aprovar el maig del 2022, i des de llavors només calia que es resolgués un mer tràmit -l'aprovació definitiva de la Modificació del Pla General Metropolità, a la Generalitat- per preparar el topall barceloní als preus a les residències d'estudiants. Una mesura que s'ha d'afegir al control que els últims anys l'Ajuntament ha intensificat sobre les residències, ja que molts d'aquests espais es dedicaven a oferir serveis hotelers tot i no tenir cap mena de llicència. Una pràctica, però, que no ha desaparegut del tot a la ciutat, tal com ha comprovat aquest diari.
Pel que fa a la regulació de preus, la tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz, en conversa amb Nació, insisteix que la mesura "està en tràmit". També matisa que aquests terminis acostumen a anar-se'n cap a "l'any i mig o dos anys, mínim". La responsable municipal remarca que quan una ordenança arriba de nou té moltes més dificultats que quan hi ha una base prèvia. "A més, el que li hem demanat a la Generalitat és com establim aquest criteri del preu. Des d'Urbanisme intentem polir aquestes dades, però algú econòmicament ens les ha d'avalar, perquè són els que tenen les relacions amb el sector. I aleshores, podrem fer ja la proposta", insisteix la regidora.
Quan es pregunta a l'altra banda de la plaça Sant Jaume, al Departament de Recerca i Universitats, la situació no s'aclareix. Fonts de la conselleria han evitat donar cap informació sobre la fixació d'aquests preus i la relació amb el sistema universitari, malgrat les peticions d'aquest diari.
De moment, a Barcelona hi ha actives 63 residències en funcionament. Aquestes es divideixen entre les 33 ubicades en sòl d'equipament -una condició urbanística que fa que
construir-hi sigui més barat i, per tant, més profitós- i les 30 establertes en sòl de zona. A més, hi ha setze projectes més en procés d'obrir. Entre les actives i les que han de venir, cobreixen 13.800 places a tota la ciutat. Aquest creixement dels últims anys suposava una doble tensió: D'una banda, implicava "pèrdua de superfície destinada a equipaments i serveis bàsics" per a la ciutadania. D'altra banda, obria la porta a la pujada de preus.
Fonts municipals subratllen que, mentre no hi ha regulació de preus, durant l'últim mandat s'han concedit cinc llicències de residències d'estudiants que, després d'arribar a un pacte amb els promotors, han reservat una tercera part de les places per fer preus assequibles. Un exemple és la residència de 200 places que el fons Alba Spanish Popco aixecarà a l'avinguda del Paral·lel, que reserva una seixantena de llits per sota del preu de mercat i també cedeix un local per a usos municipals. Són acord, però, subjectes a la voluntat de la propietat i del govern municipal que hi hagi, en el moment de la negociació de la llicència.
Segons va anunciar la mateixa Sanz l'any passat, la intenció amb la nova norma és que qualsevol residència d'estudiants que aparegui a Barcelona tingui uns límits que facin rebaixar els preus actuals entre un 30% i un 50%. "Ara trobem que el preu d'una habitació doble oscil·la al voltant dels 700 euros, i proposem que no pugui superar els 550 euros com a màxim. I una habitació individual trobem que va de 900 a 1.200 euros al mes i el que estem proposant és que no pugui superar els 600 euros", va resoldre la màxima responsable en la matèria a l'Ajuntament de Barcelona. Això, però, era orientatiu, i encara ara s'espera un pas endavant del Govern català, remarquen des del consistori.
Barcelona ha limitat l'aparició de noves residències -vetant-les en algunes zones i aplicant radis mínims de separació allà on sí que poden aparèixer-, però això no ha evitat que moltes de les aparegudes prèviament s'hagin elititzat. "Aquí la majoria som d'Estats Units, i diria que tothom és de fora", apunta la Marian, una altra resident del macrocomplex ubicat a Provençals del Poblenou. Ella és de Cleveland. Igual que Ava Montgomery i Kelsey Trecarichi, que, tot i viure a la mateixa residència que la seva paisana, asseguren no conèixer-la. "Som molta gent. No ens sona". Tots ells venen només per a un semestre, molts mencionen que venen a fer "uns crèdits" per completar la seva carrera, en molts casos sobre empresarials i finances.
"Diria que molts venim amb el programa IES Abroad", explica Shea P., de Boston. Ho diu referència a una agència dels Estats Units que altres residents també mencionen i que ja els gestiona des d'allà els estudis i l'estada a nombroses ciutats del món, entre les quals Barcelona. Té acords amb universitats com la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Vic, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Ramon Llull i la Universitat de Barcelona. Ofereixen paquets que tenen títols com "Arts liberals i empresarials" o "Periodisme i comunicacions" i tenen un preu orientatiu de 20.000 dòlars per un semestre. "Alguns aprofitem per fer castellà perquè l'estudiàvem a l'institut, però moltes classes ja són en anglès aquí. Així que tampoc és un gran esforç", diu l'Elizabeth, de Wisconsin, i que en el seu cas barreja estudis econòmics amb cinema. "Barcelona té moltes coses, però la platja i les discoteques em van convèncer", s'explica.
Des dels moviments veïnals de zones amb especial concentració de residències, com el districte de Sant Martí, denuncien la poca implicació que tenen aquests perfils d'estrangers d'alt poder adquisitiu en el teixit dels barris. Algunes residències compten amb els seus propis espais recreatius, amb bar i sala de jocs. "Acaben articulant una altra forma de gentrificació, allunyada de les necessitats de la resta del barri i vivint en en espais que podrien ser equipaments i han acabat sent un macrocomplex amb preus privatius. A més, que el fet de concentrar moltes residències amb aquest perfil d'estudiant també acaba fent que els comerços acabin destinats a aquests col·lectius", sentencia Albert Valencia, de l'Observatori de Barris del Poblenou. Es refereix a aquella mena de negocis que només proliferen a les zones que atrauen un nou segment de població, normalment benestant: com els bars de cereals, de poke bowls, de donuts o d'empanades argentines. "A més són comerços que, molts, duren poquíssim", exposa el portaveu veïnal. Tot seguit, també assenyala que el fenomen de les residències colpeja el mercat del lloguer i col·labora en l'augment de preus. "Si poses un barri de moda entre estudiants rics, i tens oferta de residències de luxe, generes l'efecte campus universitari i acabes portant gent que vol venir-hi a viure disposada a pagar uns lloguers que altres no podem pagar", afegeix.
Tot plegat deixa un escenari gairebé de vida paral·lela, entre aquests residents passatgers i la ciutat, lamenta Valencia. Viuen uns mesos a Barcelona, però amb una gran segmentació del seu oci habitual. "Marxo amb la sensació d'haver fet poca vida de ciutat, potser. Però per això estic segura que tornaré", expressa la Marian, qui fa poca pinta d'haver trepitjat un mercat municipal o d'esmorzar en un d'aquells bars on encara serveixen un carquinyoli amb el cafè.
El lloguer tampoc no forma part de les seves preocupacions diàries, durant la seva estada, assenyalen els residents entrevistats. "Als Estats Units els preus estan ben disparats, així que ja hi comptem", afegeix la noia. Mentrestant, en la franja de 20 a 24 anys, encara en etapa d'estudis universitaris, la mitjana d'ingressos del jovent barceloní és de 579 euros al mes, segons la darrera Enquesta a la Joventut de Barcelona, de l'any 2020. Gairebé un terç dels diners que es necessitarien per accedir a un estudi amb cuina a la residència més gran de la ciutat.
Segons el catàleg de la residència, el preu base d'entrar-hi a viure durant un semestre a un estudi de 17 metres quadrats és de 1.483 euros al mes. Si s'hi vol tenir un espai amb els mínims d'intimitat coberts, aquesta és l'opció més modesta. Incorpora microones, aigüera i dos fogons d'inducció. Per compartir amb una altra persona una habitació de 18 metres quadrats i sense cuina, la xifra es queda en 760 euros de preu base, si és per un semestre. Aquestes xifres queden lluny del que moltes famílies podrien pagar perquè el seu fill tingui un lloc on viure, mentre estudia lluny de casa. Tanmateix, el patró es repeteix entre les residències que han anat proliferant a la ciutat els darrers anys. El curs vinent se n'estrenarà una altra, Vita Student Poblenou. L'estudi més assumible hi costa 1.301 euros al mes. El més car supera els 1.800 euros. El valor de l'estada inclou instal·lacions amb una piscina o un gimnàs, així com la neteja de l'habitació.
Aquests preus, que superen el cost mitjà del lloguer de tot un habitatge a Barcelona -situat en 1.077 euros, en ple rècord- s'han convertit en una mina per als propietaris de residències, que acostumen a ser grans grups empresarials que han trobat en aquesta derivada del mercat de l'habitatge un negoci especialment rentable. Tant és així que, en el moment que se'n va detectar la proliferació, l'Ajuntament de Barcelona va decidir regular-les: va prohibir que se n'obrissin de noves al centre de la ciutat i va limitar el creixement als marges de la capital.
Moltes, però, ja tenien llicència, estaven de camí i comencen ara la seva activitat. Quan apareixen les tarifes, els estudiants sense un gran poder adquisitiu queden descartats. Davant aquesta segregació, el mateix govern municipal va reivindicar que intervindria els preus de les estades a les residències. Un any després d'aquell anunci, el més calent és a l'aigüera i l'instrument no arribarà abans del pròxim mandat. Ni s'ha acabat de redactar l'ordenança que ho ha de regular, ni es té rematada la forquilla de preus que s'hi establirà, ni s'ha entrat en la discussió de la iniciativa amb els grups municipals. A més, queda clar que la regulació que arribi tindrà un impacte limitat: només s'aplicarà a les residències que arribin a partir de la irrupció de la nova ordenança, i ni tan sols afectarà a totes les tipologies: només quedaran regulades aquelles que es projectin en terrenys qualificats com a equipament. Així ho apunten fonts municipals.
Deures pendents, calendari incert i peticions a la Generalitat
La idea, fixada pel govern municipal, era desenvolupar una norma que incorpori "la definició dels preus de tots els allotjaments dotacionals i residències d'estudiants" i que amb això les tarifes siguin "assequibles per facilitar-ne l'accés i afavorir una oferta de qualitat, inclusiva i amb igualtat d'oportunitats". Això es va aprovar el maig del 2022, i des de llavors només calia que es resolgués un mer tràmit -l'aprovació definitiva de la Modificació del Pla General Metropolità, a la Generalitat- per preparar el topall barceloní als preus a les residències d'estudiants. Una mesura que s'ha d'afegir al control que els últims anys l'Ajuntament ha intensificat sobre les residències, ja que molts d'aquests espais es dedicaven a oferir serveis hotelers tot i no tenir cap mena de llicència. Una pràctica, però, que no ha desaparegut del tot a la ciutat, tal com ha comprovat aquest diari.Pel que fa a la regulació de preus, la tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz, en conversa amb Nació, insisteix que la mesura "està en tràmit". També matisa que aquests terminis acostumen a anar-se'n cap a "l'any i mig o dos anys, mínim". La responsable municipal remarca que quan una ordenança arriba de nou té moltes més dificultats que quan hi ha una base prèvia. "A més, el que li hem demanat a la Generalitat és com establim aquest criteri del preu. Des d'Urbanisme intentem polir aquestes dades, però algú econòmicament ens les ha d'avalar, perquè són els que tenen les relacions amb el sector. I aleshores, podrem fer ja la proposta", insisteix la regidora.
Quan es pregunta a l'altra banda de la plaça Sant Jaume, al Departament de Recerca i Universitats, la situació no s'aclareix. Fonts de la conselleria han evitat donar cap informació sobre la fixació d'aquests preus i la relació amb el sistema universitari, malgrat les peticions d'aquest diari.
De moment, a Barcelona hi ha actives 63 residències en funcionament. Aquestes es divideixen entre les 33 ubicades en sòl d'equipament -una condició urbanística que fa que
construir-hi sigui més barat i, per tant, més profitós- i les 30 establertes en sòl de zona. A més, hi ha setze projectes més en procés d'obrir. Entre les actives i les que han de venir, cobreixen 13.800 places a tota la ciutat. Aquest creixement dels últims anys suposava una doble tensió: D'una banda, implicava "pèrdua de superfície destinada a equipaments i serveis bàsics" per a la ciutadania. D'altra banda, obria la porta a la pujada de preus.
Fonts municipals subratllen que, mentre no hi ha regulació de preus, durant l'últim mandat s'han concedit cinc llicències de residències d'estudiants que, després d'arribar a un pacte amb els promotors, han reservat una tercera part de les places per fer preus assequibles. Un exemple és la residència de 200 places que el fons Alba Spanish Popco aixecarà a l'avinguda del Paral·lel, que reserva una seixantena de llits per sota del preu de mercat i també cedeix un local per a usos municipals. Són acord, però, subjectes a la voluntat de la propietat i del govern municipal que hi hagi, en el moment de la negociació de la llicència.
Segons va anunciar la mateixa Sanz l'any passat, la intenció amb la nova norma és que qualsevol residència d'estudiants que aparegui a Barcelona tingui uns límits que facin rebaixar els preus actuals entre un 30% i un 50%. "Ara trobem que el preu d'una habitació doble oscil·la al voltant dels 700 euros, i proposem que no pugui superar els 550 euros com a màxim. I una habitació individual trobem que va de 900 a 1.200 euros al mes i el que estem proposant és que no pugui superar els 600 euros", va resoldre la màxima responsable en la matèria a l'Ajuntament de Barcelona. Això, però, era orientatiu, i encara ara s'espera un pas endavant del Govern català, remarquen des del consistori.
El mercat nord-americà i els paquets d'agències
Sigui com sigui, en aquest impàs temporal, han arribat algunes de les residències que més clarament exposen el problema d'accés a una plaça d'aquesta mena. La proposta de luxe del grup Vita Student, que va irrompre a Pedralbes al setembre i ara ho farà pròximament amb un segon edifici al barri del Parc i la Llacuna del Poblenou, o la d'Aparto Pallars, que té 743 places i és el complex residencial d'estudiants més gran de Catalunya només per darrere de tota la vila universitària de la UAB, tenen una demanda que els cobreix l'oferta. Hi ha qui ho paga. I això dona ales al negoci.Barcelona ha limitat l'aparició de noves residències -vetant-les en algunes zones i aplicant radis mínims de separació allà on sí que poden aparèixer-, però això no ha evitat que moltes de les aparegudes prèviament s'hagin elititzat. "Aquí la majoria som d'Estats Units, i diria que tothom és de fora", apunta la Marian, una altra resident del macrocomplex ubicat a Provençals del Poblenou. Ella és de Cleveland. Igual que Ava Montgomery i Kelsey Trecarichi, que, tot i viure a la mateixa residència que la seva paisana, asseguren no conèixer-la. "Som molta gent. No ens sona". Tots ells venen només per a un semestre, molts mencionen que venen a fer "uns crèdits" per completar la seva carrera, en molts casos sobre empresarials i finances.
"Diria que molts venim amb el programa IES Abroad", explica Shea P., de Boston. Ho diu referència a una agència dels Estats Units que altres residents també mencionen i que ja els gestiona des d'allà els estudis i l'estada a nombroses ciutats del món, entre les quals Barcelona. Té acords amb universitats com la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Vic, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Ramon Llull i la Universitat de Barcelona. Ofereixen paquets que tenen títols com "Arts liberals i empresarials" o "Periodisme i comunicacions" i tenen un preu orientatiu de 20.000 dòlars per un semestre. "Alguns aprofitem per fer castellà perquè l'estudiàvem a l'institut, però moltes classes ja són en anglès aquí. Així que tampoc és un gran esforç", diu l'Elizabeth, de Wisconsin, i que en el seu cas barreja estudis econòmics amb cinema. "Barcelona té moltes coses, però la platja i les discoteques em van convèncer", s'explica.
Un altre gra a la gentrificació
Des dels moviments veïnals de zones amb especial concentració de residències, com el districte de Sant Martí, denuncien la poca implicació que tenen aquests perfils d'estrangers d'alt poder adquisitiu en el teixit dels barris. Algunes residències compten amb els seus propis espais recreatius, amb bar i sala de jocs. "Acaben articulant una altra forma de gentrificació, allunyada de les necessitats de la resta del barri i vivint en en espais que podrien ser equipaments i han acabat sent un macrocomplex amb preus privatius. A més, que el fet de concentrar moltes residències amb aquest perfil d'estudiant també acaba fent que els comerços acabin destinats a aquests col·lectius", sentencia Albert Valencia, de l'Observatori de Barris del Poblenou. Es refereix a aquella mena de negocis que només proliferen a les zones que atrauen un nou segment de població, normalment benestant: com els bars de cereals, de poke bowls, de donuts o d'empanades argentines. "A més són comerços que, molts, duren poquíssim", exposa el portaveu veïnal. Tot seguit, també assenyala que el fenomen de les residències colpeja el mercat del lloguer i col·labora en l'augment de preus. "Si poses un barri de moda entre estudiants rics, i tens oferta de residències de luxe, generes l'efecte campus universitari i acabes portant gent que vol venir-hi a viure disposada a pagar uns lloguers que altres no podem pagar", afegeix.Tot plegat deixa un escenari gairebé de vida paral·lela, entre aquests residents passatgers i la ciutat, lamenta Valencia. Viuen uns mesos a Barcelona, però amb una gran segmentació del seu oci habitual. "Marxo amb la sensació d'haver fet poca vida de ciutat, potser. Però per això estic segura que tornaré", expressa la Marian, qui fa poca pinta d'haver trepitjat un mercat municipal o d'esmorzar en un d'aquells bars on encara serveixen un carquinyoli amb el cafè.
El lloguer tampoc no forma part de les seves preocupacions diàries, durant la seva estada, assenyalen els residents entrevistats. "Als Estats Units els preus estan ben disparats, així que ja hi comptem", afegeix la noia. Mentrestant, en la franja de 20 a 24 anys, encara en etapa d'estudis universitaris, la mitjana d'ingressos del jovent barceloní és de 579 euros al mes, segons la darrera Enquesta a la Joventut de Barcelona, de l'any 2020. Gairebé un terç dels diners que es necessitarien per accedir a un estudi amb cuina a la residència més gran de la ciutat.