El Barça és el tercer club de futbol més valuós del món. Fins fa dos anys, el club blaugrana liderava la llista de Forbes per davant del Reial Madrid. Encara que fos a poca distància, a uns 10 dels 4.760 milions de dòlars amb els quals estava valorat el club, el Barça podia vantar-se de situar-se per davant del conjunt blanc. Avui, l’entitat culer ha retrocedit fins al tercer graó. No només l’ha avançat el Madrid, sinó que també li ha passat per davant el Manchester United, que no guanya una Premier League des de la temporada 2012-2013 i que no aixeca la Champions League des de la 2007-2008, quan el seu líder encara era Cristiano Ronaldo. Ha plogut, i molt. El Manchester United ha superat el Barça sense guanyar títols, anant de fracàs en fracàs a nivell esportiu.

El Barça té entre cella i cella augmentar el seu valor. Sobretot, en certs actius que el club intenta col·locar a inversors externs per tal de finançar-se, ara que la seva situació econòmica segueix sent dramàtica. Avui dia encara no sabem els números del tancament de l’exercici econòmic 2022-23 -feia molts anys que no es publicaven tan tard-, però la necessitat d’aconseguir diners extra està marcant les decisions estratègiques d’una junta directiva que no pot gestionar el club tranquil. El Barça no fitxa qui vol, sinó qui pot. No hi ha diners per invertir i, el més preocupant: el negoci ordinari genera pèrdues.

Sense les famoses palanques -la venda de patrimoni i l’avançament d’ingressos futurs-, el club tancaria cada exercici amb números negatius. I ja en serien uns quants, des que Josep Maria Bartomeu va deixar l’entitat de cap per avall l’octubre del 2020. “Vam estirar tant el braç com la màniga”, va arribar a dir el vicepresident econòmic Jordi Moix. Gastaven tant com ingressaven fins que la pandèmia ho va ofegar tot. Van caure els ingressos i les despeses no es van moure. Sobretot, perquè la gran part d’aquestes despeses corresponien als salaris dels futbolistes. I no van tancar exercicis amb pèrdues abans de la pandèmia pel maquillatge comptable de les operacions d’intercanvi amb el València i la Juventus (Cillessen-Neto i Arthur-Pjanic).

[noticiadiari]2/262027[/noticiadiari]
L’herència rebuda és dramàtica. Però no tot es pot justificar amb l’herència. Ja fa dos anys i mig que Joan Laporta és president i moltes de les decisions que ha pres la nova junta han fet que el club estigui en la situació actual, començant per la depreciació en 140 milions d’euros del valor d’alguns jugadors i l’aprovisionament de 90 milions d’uns casos judicials amb Neymar Jr que es va aplicar el juny del 2021. Aquella decisió, enviant directament 230 milions a la despesa, va provocar que les pèrdues de la temporada 2020-21 s’enfilessin fins als 481 milions i els fons propis del club caiguessin fins als 451 milions negatius, complicadíssims de recuperar.

Aquí neix, precisament, el problema del límit salarial que impedeix la inscripció regular de futbolistes: de les pèrdues i de tenir uns fons propis tan negatius. I aquest problema és el que ha comportat que la junta de Laporta hagi pres decisions importants per aconseguir finançament i revertir la situació. El club necessita diners extra i, per aquest motiu, ha decidit cedir i vendre part dels seus ingressos recurrents.

És a dir, el que ingressa el Barça ja no és tot pel Barça. Ho ha de repartir. El 25% dels drets de televisió de la Lliga espanyola els cobra el fons Sixth Street, el 49% del que ingressi Barça Studios (la productora audiovisual i vehicle dels actius digitals com el metavers o els NFT) s’ho queden Libero Football Finance, Nipa Capital, Socios.com i Orpheus Media. I tot allò que el club ingressi per l’estadi, fins a tornar el deute, serà propietat d’un Fons de Titulització que repartirà els beneficis entre els inversors que posen 1.450 milions per construir el nou Camp Nou. És cert que els primers 200 milions d’aquests ingressos seran pel club però, i si no s’arriba a la xifra mínima per tornar aquest deute? Què passarà amb aquests 200 milions inicials, que és precisament allò que actualment ingressa el club pels serveis i entrades de l’estadi?

Ja són molts inversors els que tenen diners del Barça en propietat. I més que en seran quan Barça Media, una empresa que es fundarà als Països Baixos, sortirà a la borsa Nasdaq de Nova York a la recerca de més finançament per al club. Més diners a curt termini a canvi de l’entrada de nous accionistes. Més parts del pastís a repartir per saciar les necessitats urgents. El Barça ja no és només dels seus socis, això s’ha de tenir clar.