Pedro Sánchez assegura que té la fórmula per, amb uns pressupostos prorrogats, comprar les armes que ha promès a l’OTAN en el marc de l’increment de la despesa militar fins al 2% del PIB espanyol sense retallar la despesa social i complint amb carpetes pendents com ara el finançament singular de Catalunya. Però el cas és que la despesa armamentística, coherent amb el rol que busca tenir en una UE que sigui una alternativa no només econòmica als Estats Units de Donald Trump, amenaça molt seriosament l’estabilitat del seu govern. Us ho explica Tània Tapia en la seva anàlisi.

[Si vols rebre al correu El Despertador o un altre butlletí de Nació clica aquí]

Sumar i els partits que en formen part o estan al seu entorn, com ara IU o Podem, que sempre s’han negat a considerar, de forma per ells simplista, a Rússia com “els dolents” i als ucraïnesos com “els bons” de la pel·lícula, no en volen ni sentir a parlar de més inversió militar per salvar l’OTAN. Els Estats Units es neguen a sostenir-la econòmicament com fins ara, però no consta que estiguin disposats a deixar de liderar-la.

A la previsió d’inversió —segons Sánchez per apujar els sous dels soldats, comprar munició i reforçar el Centre Nacional d’Intel·ligència i no per tenir més tropa o armament— hi ha un contracte per comprar bales a Israel i el PSOE es nega a revocar-lo. Semblava que això podia provocar fins i tot el trencament del govern de coalició o, com a mínim, que en sortís IU.

Ser el soci minoritari de l’executiu té aquestes coses. Es pot fer força fins a cert punt i demanar oxigen al partit gran, però toca empassar-se gripaus. Entre altres coses perquè a ningú, tampoc als socis que són fora del govern, els convé trencar i anar a unes noves eleccions. I el PSOE intenta que l’agenda que s’imposi sigui la seva encara que això trepitgi ulls de poll. És el mateix que fa Illa a Catalunya a l’hora de triar les Creus de Sant Jordi o d’investir, com ha fet aquests dies, a Javier Cercas, que ahir va triomfar amb un oportuníssim llibre sobre el papa Francesc, en l’estrella del Sant Jordi “de tots”.

Sánchez està segur que la seva aposta per les armes (Espanya és un país exportador) ajudarà a reindustrialitzar el país amb 10.470 milions que diu que sortiran de romanents, d’estalvis, de partides "reorientades" del pla de recuperació de la UE i de diners pressupostats i no gastats el 2023. Tot plegat calcula que crearà gairebé 100.000 llocs de treball directes i indirectes. Però el problema espanyol no és d’atur o de duració de la jornada laboral malgrat el que prediquen Yolanda Díaz i els sindicats. És d’uns salaris baixos que han impedit que arribin a les butxaques de la gent els bons números macroeconòmics.

Avui no et perdis

• Un altre triple salt mortal de Sánchez: fer de la necessitat virtut amb la despesa militar; per Tània Tapia.
• La defensa de la llengua es fa un lloc per Sant Jordi; per Sara Escalera.
• Crònica: Sant Jordi torna a batre el drac de les incerteses (i el mal temps); per Pep Martí i Vallverdú.
• Crònica: Rodoreda, Candel i un autògraf per salvar l'Espanyol: el primer Sant Jordi del president Illa; per Bernat Surroca Albet.
• Memòria nacional: Editorials de l'exili; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

El passadís

No és habitual que polítics d’esquerres, ecologistes i independentistes arribin, de la mà de futbolistes famosos i empresaris d’èxit, a presidir un club de futbol al nostre país. Acaba de passar al Centre d’Esports l’Hospitalet, un històric del futbol català que fa anys va ser filial de l’Espanyol i que ara milita a Tercera RFEF. Antoni García ha estat l’únic candidat que ha concorregut al procés electoral i s’ha convertit en el nou president de l’entitat. L’acompanyen els futbolistes Jordi Alba i Thiago Alcántara i el fundador de Glovo, Óscar Pierre.

García va ser dirigent d’Els Verds-Esquerra Ecologista, que se situava a l’òrbita d’ICV, fins que es va dissoldre i el 2007 es va fer militant d’ERC. El 2015 i el 2019 va ser cap de llista dels republicans a la ciutat convertint-los en la segona força però sense amenaçar l’hegemonia socialista. El partit va decidir rellevar-lo el 2023 i optar per Jaume Graells, un ex del PSC que, en la línia del partit a escala nacional, no va aconseguir el bon resultat esperat. García es va distanciar d’ERC, es va mostrar crític amb els acords amb els socialistes, i es va implicar molt en la vida del club fins a arribar a la presidència. Fa anys, des de l’Hospi va fer el salt a la política Miguel García, que havia estat proper al PSC i que va ser un dels líders de Ciutadans i cap de files a la ciutat. Al ple va coincidir amb García.  

Vist i llegit

Sempre és bon moment per ser corresponsal als Estats Units. Però ara, amb Donald Trump, un president que esmena l’ordre mundial que ha construït el seu país a la segona meitat del segle XX, és apassionant. Lídia Heredia ho és per TV3 i periòdicament explica com estan les coses i també les seves experiències personals en un to distès a El Suplement de Catalunya Ràdio que presenta els caps de setmana Roger Escapa. Fa uns dies relatava com Trump mercantilitzava la Pasqua, què passava amb les polèmiques deportacions a El Salvador o perquè Elon Musk deixaria formalment l’administració Trump per centrar-se en els negocis, cosa que ahir ja va confirmar que farà. La podeu recuperar aquí.

El nom propi

Xavier Bosch (Barcelona, 1967) va ser ahir el triomfador de Sant Jordi. La seva última novel·la, Diagonal Manhattan, va ser, a l’espera de les dades definitives, la més venuda d’entre les de ficció en català. L’èxit no és nou per Bosch, tot i que ahir va agrair-lo eufòric als lectors: de les deu novel·les que ha publicat en els darrers anys, cinc han aconseguit ser les més venudes per Sant Jordi.

Bosch ha guanyat diversos premis literaris gràcies a la seva capacitat per entretenir i atrapar al lector i arribar a públics diversos. Va arribar a la literatura, que s’ha convertit en la seva principal ocupació, des del periodisme. Va ser un dels creadors de l’APM a Catalunya Ràdio i va treballar a La Vanguardia, TV3 i Rac1 amb una important dedicació al periodisme esportiu i al Barça. Va dirigir l’Avui i és impulsor i petit accionista de l’Ara. A TV3 va dirigir Un tomb per la vida i l'Aquest any cent i va presentar l’espai d’entrevistes i debat Àgora.

[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]