La munió d’editorials catalanes que, per Sant Jordi, exhibeixen els seus llibres en parades que ocupen carrers i places pot fer pensar que sempre ha estat així. I, en realitat, durant força anys, en ple franquisme, l’edició de llibres en català va fer-se des de l’exili, no sols pel contingut d’alguns textos, sinó, sobretot, per la llengua en la qual aquest eren escrits: en català. La majoria d’aquestes editorials editaven també revistes en la mateixa llengua, pensant en un públic lector que volia continuar llegint en el seu idioma, llavors perseguit pel règim dictatorial. Segons Albert Manent, l’exili edità vora 600 títols, incloent-hi llibres i opuscles breus, dels quals 180 aparegueren a França i uns 170 a Mèxic, on es concentrà bona part de la diàspora catalana republicana.
A la capital mexicana, el 1942, Bartomeu Costa-Amic (1911-2002) promovia la Biblioteca Catalana per a l’edició de textos en la nostra llengua, tasca per a la qual hagué d’importar de Nova York les matrius de lletres pròpies de l’alfabet català, inexistents al país asteca, per fer possible l’activitat dels linotipistes. En sortiren 37 títols i 11 més fora de col·lecció, la xifra més elevada d’edició en català a l’exili. Hi rellançà l’obra del poeta Agustí Bartra i imprimia també la revista promoguda per ell de nom Catalonia per a "dar a conocer en América la personalidad nacional de los Países de Lengua Catalana", així com Enllà (Per la independència dels pobles i el socialisme), Cròniques, de Víctor Alba i V. Riera Llorca, i Senyera, òrgan de la Casa Regional de València. El primer títol editat per Costa-Amic va ser El comte Arnau, de J. M. de Sagarra, al qual seguiren, entre altres, obres de J.M. Murià, P. Matalonga, P. Foix, J.M. Poblet, A. Bladé i Desumvila, L. Nicolau d’Olwer, J. Carner-Ribalta fins al mateix J. Verdaguer. Altres col·leccions promogudes per Costa-Amic van ser Clàssics catalans, La Nostra Llengua, Antologies Poètiques Mínimes, Documents, Els Infants Catalans a Mèxic i Monografies d'Art, amb la col·laboració de Joan Sales com a corrector.
El vilafranquí Avel·lí Artís i Balaguer (1881-1954) va fundar el 1944 la col·lecció Catalònia, aviat nom també de l’editorial, on van sortir 18 títols de diferents gèneres literaris, que editava a la seva pròpia impremta, com també la publicació La Nostra Revista (1946-1954) que tenia Vicenç Riera Llorca com a secretari de redacció. La qualitat va ser sempre el senyal distintiu de la tasca editorial del pare del conegut escriptor Tísner, de qui edità 556 Brigada Mixta, al costat de Benissanet, d’A. Bladé, La collita tardana, de Rovira i Virgili, Miquel Servet de J. Aiguader, La novel·la del besavi d’A. Pi i Sunyer, Retrats literaris de D. Guansé, Tots tres surten per l'Ozama de Vicenç Riera Llorca, L’Atlàntida, de J. Verdaguer o Solitud, de Víctor Català, juntament amb una Història de Catalunya de Ferran Soldevila i Pere Bosch-Gimpera, Adrià Gual i la seva època, del mateix editor i l’emblemàtica obra de Josep Trueta, L'esperit de Catalunya.
El mateix 1944, Miquel Ferrer Sanxis (1899-1990), antic membre del PSUC i secretari general de la UGT, va ser el veritable artífex del Club del Llibre Català, projecte nascut a l’escalf de la Feria del Libro de la capital mexicana i vinculat inicialment a la Institució de Cultura Catalana de l’Orfeó Català, la qual tenia el poeta Josep Carner de president, Miquel Ferrer de secretari i, entre altres vocals, A. Artís-Gener, Agustí Bartra i Josep Roure-Torent. Implicat en diferents iniciatives culturals i polítiques de l’exili català, M. Ferrer mantingué l’editorial durant dues dècades en què publicà 16 títols, tots il·lustrats per artistes catalans, alguns d’ells prologats per J. Carner, de temàtica tan diversa com Contes d’Eivissa, de J. Roure-Torent fins a Els metges catalans emigrats, d’A. Peyrí, gendre de F. Macià.
El borgenc Ramon Fabregat (1894-1995), independentista de Prats de Molló que feu el pas cap al comunisme dissident com tants altres, creà, també a Mèxic, el 1952, les Edicions Catalanes de Mèxic, que editaren 4 títols, el primer dels quals escrit per ell mateix: Macià. La seva actuació a l'estranger al qual seguí Pere Fages, descobridor, cronista i governador de la nova Califòrnia, de Josep Soler Vidal, obra que desvetllà l’interès català pels temes americans, i dos llibres més: d’Abelard Tona i d’A. Bartra. Una altra línia editorial de Fabregat van ser les Monografies Bages, mercès al mecenatge del manresà F. Farreras i Duran, de les quals van sortir-ne tres títols: Compendi de doctrina catalanista, d’E. Prat de la Riba i P. Muntayola, La poesia catalana fins a la Renaixença, de Joan Fuster, i Catalunya en la Corona d'Aragó, de V. Riera Llorca. Altres llibres preparats, amb els Països Catalans com a unitat d’anàlisi, no van veure la llum. Tres anys després, es formà l’editorial Xaloc, que publicà vuit títols, dels quals destaquen els dos volums de les memòries d’Amadeu Hurtado, a càrrec dels mateixos impulsors de la revista Pont Blau: R. Fabregat, V. Riera Llorca, A. Tona, J. Soler Vidal i J. M. Giménez Botey.
A Buenos Aires, el 1939, naixia l’Agrupació d’Ajut a la Cultura Catalana, que edità 6 títols. Promoguda per exiliats republicans i, paradoxalment, amb el suport econòmic de Francesc Cambó que hi residia, edità 6 títols, algun de tan destacat com Els darrers dies de la Catalunya republicana, d’A. Rovira i Virgili, o Nabí, de Josep Carner, al costat d’obres de P. Coromines, X. Benguerel, C. A. Jordana, M. Valldeperes. L’antic resident R. Girona Ribera, director de la revista local Catalunya, en fou el màxim promotor i responsable. I el 1947, Joan Oliver i Xavier Benguerel, exiliats a Santiago de Xile, hi crearen El Pi de les Tres Branques, que va treure 7 llibres i un opuscle, amb el suport del gestor de l’editorial, Salvador Sarrà i Serravinyals. Edità poemaris del mateix Pere Quart (Saló de tardor), Carles Riba (Elegies de Bierville) i Josep Carner (Llunyania), així com obres de J. Ferrater Mora, X. Benguerel, D. Guansé i C.A. Jordana. El retorn al país d’Oliver (1948) i de Benguerel (1954) precipità el final de la iniciativa.
D’altra banda, a París, el 1943, Ferran Canyameres fundà l’editorial Albor. El primer llibre sortit al carrer fou Tot l’any, de Rafael Tasis, amb 12 litografies d’Antoni Clavé. Els 7 títols primers van ser edicions catalanes de luxe per a bibliòfils, amb la col·laboració artística de Picasso, J. Rebull, A. Clavé, M. Mas i E. Grau Sala. Canyameres establí una relació estreta d’amistat i col·laboració amb l’escriptor belga G. Simenon, de qui n’obtingué els drets de traducció de la seva obra al català i a l’espanyol. També a la capital francesa, naixien les Edicions Catalanes de París, (1969), dirigida des de l’interior per Josep Benet, Jordi Pujol i Albert Manent, com a principals impulsors. A París, l’editorial tenia com a responsables Romà Planas i Angelí Castanyer. Activa fins a 1977, publicà una vintena de títols, entre els quals Catalunya sota el règim franquista, de J. Benet, la monumental Panoràmica del nacionalisme català, de Fèlix Cucurull, Marxisme català i qüestió nacional catalana, també de J. Benet, El mallorquinisme polític, de Gregori Mir, així com altres títols del coronel Escofet o de Gaziel, en algun cas amb pseudònim per defugir la repressió.
En terra catalana, però a l’exili, el 1951, Josep Queralt havia reprès a Perpinyà les Edicions Proa, on aparegueren 11 dels 12 volums d’El pelegrí apassionat, de J. Puig i Ferrater, així com versions de Robert Louis Stevenson, George Sand o John Steinbeck, però el projecte no acabà prosperant. En diferents països amb exiliats catalans, finalment, van produir-se també altres iniciatives editorials de caràcter efímer, lligades a grups polítics o a projectes individuals, amb un impacte menor i, sovint, limitades a l’edició d’una sola obra o a diferents títols en format opuscle.
Per a saber-ne més:
- Albert Manent, La literatura catalana a l'exili, Albert Manent, Curial, Barcelona, 1982.
- Teresa Férriz Roure, La edición catalana en México, Colegio de Jalisco, 1998.
