Creat per Abu Bakr al-Baghdadi, jove combatent d'Al-Qaeda, de la qual es va separar el 2013 per aixecar bandera pròpia, Estat Islàmic invoca a un nou califat d'inspiració fonamentalista i mètodes despietats. Malgrat això, ha aconseguit fer-se escoltar en alguns grupuscles de joves europeus, minoritaris, però que s'han deixat seduir pels falsos cants de sirena d'un discurs d'odi. Us oferim un diccionari que us pot ser útil per saber-ne una mica més.
A d'al-Baghdadi
Abu Bakr al-Baghdadi és el líder d'Estat Islàmic. Se sap d'ell que va néixer el 1971 a la ciutat iraquiana de Samarra, que té estudis universitaris i que va formar part de la xarxa d'Al-Qaeda abans de trencar amb l'organització entorn el 2013 per bastir la seva pròpia estructura de poder. L'any 2014 es va proclamar com a califa, exigint a tots els musulmans que s'adherissin al seu cabdillatge. Fa unes setmanes se'l va donar per mort, però a finals de juliol els Estats Units van desmentir la notícia.
Al-Baghdadi en una de les poques imatges que es té d'ell. Foto: Europa Press
B de Bin Laden
El saudita Osama Bin Laden (1957-2011) va ser el fundador de l'organització islamista radical Al-Qaeda, autora dels atemptats de l'11-S del 2001 a Nova York i de i 11-M del 2004 a l'estació d'Atocha de Madrid. En els seus rengles va militar al-Baghdadi. Bin Laden, convertit en l'enemic públic número 1 dels Estats Units, va morir el maig del 2011 en el transcurs d'una operació militar nord-americana.
Imatge d'Ossama bin Laden quan era home buscat. Foto: FBI/Pressroom
C de califa
Significa successor de l'"enviat de Déu". És el títol de cap suprem de l'islam, que reunia el poder polític i religiós en temps de Muhammad, al segle VII. Durant l'Imperi otomà, el monarca, el soldà, era alhora califa, cap religiós. Després de la caiguda del poder otomà en la Primera Guerra Mundial, Kemal Ataturk va proclamar la República turca i va suprimir el califat el 1924.
D de Daesh
L'Estat Islàmic ha anat adoptant diferents noms des que va aparèixer el 2004. Durant un temps va ser conegut com a ISIL (Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant). El Llevant àrab és el territori format aproximadament pels actuals estats de l'Iraq, Síria, Jordània, el Líban i sud de Turquia. El terme Daesh correspon a les seves sigles en àrab. Més tard, s'ha fet anomenar tan sols com a Estat Islàmic, probablement per superar un àmbit territorial massa delimitat.
E d'emirat
Emirat és en els països àrabs el governador o cap polític d'una província o territori, tot i que també s'ha utilitzat a vegades com a sinònim de califa. Durant un temps, al-Baghdadi va emprar el terme d'emirat per referir-se a la zona ocupada per la seva organització a l'Iraq l'any 2007.
F de finançament
El finançament de l'Estat Islàmic és una de les grans claus que expliquen el poder que ha acumulat l'organització. La comunitat internacional dona per fet el suport de capital privat procedent de l'Aràbia Saudita, Qatar, els Emirats Àrabs Units i Kuwait. EI ha enriquit les seves finances a partir del control de l'ampli territori que ha controlat, des de l'explotació del petroli a la creació d'impostos o extorsions directes. En el cas del petroli, va arribar a controlar el 60% de la producció siriana. El saqueig del banc de Mossul també li va suposar ingressos sucosos.
G de gihad
Combatents d'Estat Islàmic. Foto: Europa Press
H d'Hègira
S'anomena Hègira a l'emigració de Muhammad de la Meca, on va haver de fugir, a Medina, al segle VII, per convertir-la en la capital del seu califat. Té un gran valor simbòlic en l'islam i és un concepte emprat sovint per al-Baghdadi, que sol repetir que "no hi ha vida sense gihad, i no hi ha gihad sense hègira". Ell volia que la seva Medina fos la ciutat de Mossul, que va ocupar durant un temps.
I de l'Iran
La República Islàmica de l'Iran és la principal potència xiïta i aliat del règim sirià. També per això, és un dels principals enemics d'Estat Islàmic. El juny passat es va produir el primer atemptat directe d'EI al règim de Teheran, amb un atac contra el Parlament i un altre contra el mausoleu de l'aiatol·là Khomeiny, fundador del règim el 1979, amb el resultat d'una dotzena de morts.
Teheran va ser víctima del primer atemptat d'EI el juny passat Foto: Wikicommons
J de Jabhat Fateh al-Sham
Estat Islàmic no té el monopoli de l'extremisme islamista. Jabhat Fateh al-Sham (Front per la Victòria del Poble Sirià) comparteix ideologia i mètodes amb els d'EI, però en alguns moments també han estat rivals. El juliol passat, el govern de Rússia va informar que havia interceptat comunicacions entre les dues organitzacions i que es trobaven en contacte estret. Fundada per Muhammad al-Jolani, s'havia anomenat Jabhat Al-Nursa i havia estat la filial d'Al-Qaeda a Síria. S'especula amb una possible coordinació d'esforços o una aliança formal entre els d'al-Baghdadi i els d'al-Jolani.
K de Khaled al-Assad
El nom de Khaled al-Assad simbolitza com pocs el caràcter destructiu d'EI. Arqueòleg de prestigi internacional, va dirigir durant dècades els treballs arqueològics de la ciutat històrica de Palmira, Patrimoni de la Humanitat. El 18 d'agost del 2015, les Ruïnes de Palmira van caure en mans dels d'al-Baghdadi i Khaled al-Assad va ser assassinat. Va ser l'inici d'una destrucció de les restes d'un patrimoni únic. L'any següent, Palmira -o el que quedava- va ser recuperada per l'exèrcit de Damasc.
Palmira, arrasada. Foto: Europa Press
L del Líban
L'exèrcit del Líban està duent a terme una ofensiva contra l'EI en la zona fronterera amb Síria. La recuperació d'una zona de 30 quilòmetres en les muntanyes de Qaa i Ras Baalbeck, al nord-est del país va fer que soldats libanesos mostressin una bandera espanyola com a senyal de solidaritat amb les víctimes de l'atemptat de Barcelona.
M de Mossul
Ciutat iraquiana -la segona del país- que es va convertir en el símbol del poder d'Estat Islàmic quan les seves tropes van avançar posicions en la guerra civil de l'Iraq. La recuperació de Mossul el juliol passat, per part de l'exèrcit iraquià, va ser el senyal de l'inici del declivi per part d'EI.
N de Nínive
Nom quasi bé mític de l'antiga Mesopotàmia i una de les regions històriques de l'Iraq. Va ser ocupada per EI i Mossul és la seva ciutat més important. Després de ser alliberada d'Estat Islàmic, es va avaluar que necessitava un milió d'habitatges nous.
Nínive després de ser alliberada d'Estat Islàmic. Foto: Europa Press
o d'Omeies
Els Omeies foren una dinastia de califes sunnites que van governar des de Damasc (s. VII-VIII) un imperi que anava des de Pèrsia a Al-Andalus passant pel nord d'Àfrica. Els va succeir la dinastia dels abàssides, al segle VIII. En l'imaginari d'EI, el record del passat omeia i abàssida és important. Els vestits negres que porten els combatents d'Estat Islàmic s'atribueix a l'uniforme que duien els abàssides.
P de Profeta
És així com s'anomena també Muhammad, l'"enviat de Déu". Al proclamar-se com a califa, a al-Baghdadi no li manca ambició perquè equival a presentar-se com a hereu de Muhammad, el Profeta.
Q d'Al-Qaeda
El terme Al-Qaeda significa "la base". Comparteix amb Estat Islàmic la versió més extremista del wahhabisme, però a diferència d'EI, Al-Qaeda -de la qual en va ser una escissió- era una xarxa internacional mentre que els d'al-Baghdadi han aspirat també a convertir-se en un estat amb base territorial.
R de Raqqa
Raqqa s'ha convertit en front de batalla contra EI. Foto: Europa Press
S de salafisme
Històricament, va ser un moviment que volia reformar l'islam i que va sorgir a Egipte a finals del segle XIX. Defensava la fi de la poligàmia i la fi de la rigidesa de les escoles més dogmàtiques. Era un corrent que buscava un retorn a una puresa doctrinal. El terme "salaf" es refereix als avantpassats pietosos que acompanyaven Muhammad.
S de sunnisme
És la branca majoritària de l'islam, amb prop del 90% dels seus creients. Representa la línia ortodoxa, que segueix més literalment la sunna (la tradició), una versió contestada pels xiïtes. En el moment de produir-se la fractura entre sunnites i xiïtes, arran de la successió de Muhammad, el sunnisme va adoptar una línia més moderada socialment. L'Estat Islàmic sorgeix d'un sector extrem del sunnisme, però molt allunyat de la majoria.
T de Taliban
Dones amb el burka a l'Afganistan. Foto: Europa Press
U d'Ummah
És un concepte emprat per anomenar la comunitat de creients de l'islam. També s'utilitza per parlar de nació islàmica o pàtria islàmica.
V de violència
La violència extrema és un dels trets característics d'Estat Islàmic. Però amb un element nou respecte a l'actuació d'altres organitzacions islamistes, com és la voluntat efectista i una escenificació de les actuacions més brutals, incloses execucions filmades en què sembla que es té cura de fins al mínim detall. Un dels exemples va ser l'assassinat del periodista nord-americà James Wright Foley, que havia estat segrestat i a qui es va fer pronunciar unes darreres paraules.
James Wright Foley, abans de ser degollat. Foto: Europa Press
W de Wahhabita
Felip VI i el rei Salman. Foto: Casa Reial
X de Xiïta
Branca minoritària i heterodoxa de l'islam, oposada al sunnisme. Té el seu origen en les disputes per la successió de Muhammad. Els xiïtes són els seguidors d'Alí, gendre del profeta, però aviat van ser més que una branca familiar per esdevenir un sector radical i social de l'islam, amb suport entre sectors populars. El fet d'haver estat minoritari i sovint perseguit li ha fet interioritzar un sentiment de fatalisme que conforma tota la cultura xiïta. És majoritari a l'Iran, i també té presència a l'Iraq i a Síria, on el poder de la família Al-Assad es basa en els alauites, una branca del xiïsme.
Y de yazidisme
Els yazidites han estat una de les grans víctimes d'Estat Islàmic. Es tracta d'una comunitat religiosa influïda per l'islam, el cristianisme i creences mesopotàmiques, una confessió sincrètica que és vista com una heretgia pels fonamentalistes. Habiten en zones de Síria, l'Iraq i Turquia i, com altres branques religioses minoritàries, són considerades com a infidels pels seguidors d'al-Baghdadi. Han estat durament reprimits per les forces d'al-Baghdadi.
Z d'al-Zawahiri
Ayman al-Zawahiri és un nom clau de la xarxa islamista radical. D'origen egipci, aquest metge es va sentir més atret pel terrorisme que per la cura dels malalts i va ser un dels rostres d'Al-Qaeda junt amb Bin Laden, a qui va substituir al capdavant de l'organització després de la seva eliminació per l'exèrcit nord-americà. Se l'ha donat per mort diverses vegades. Al-Baghdadi va fundar l'EI després de trencar amb ell.
