26
d'octubre
de
2023, 12:00
Actualitzat:
27
d'octubre,
11:42h
Milers de catalans i catalanes aniran als cementiris per recordar els seus difunts i difuntes el pròxim dimecres 1 de novembre. Aquesta és la imatge típica que es repeteix any rere any en aquestes dates, el dia que se celebra la festivitat de Tot Sants. Sabem, però, quin és l'origen d'aquesta tradició?
Els celtes dividien l'any en dues parts; la de la llum, que abraçava els mesos de primavera i estiu, i la de la foscor, que englobava l'època de tardor i hivern. Enmig d'aquests dos períodes hi havia uns quants dies de "transició", que eren aprofitats per celebrar el Samhain, un mot gaèlic que donava nom a la festivitat que servia per donar la benvinguda a l'època d'obscuritat que arribava i que es creia que els difunts podien contactar amb els vius.
No és fins al segle VII quan el cristianisme adopta aquesta festa com a pròpia, i ho fa de la mà del papa Bonifaci IV, que, en lloc de destruir el Panteó romà en honor a tots els déus, i que era pagà, va consagrar el temple en honor a la Verge i a tots els màrtirs, una decisió que, segles més tard, s'estendria a tots els sants. El papa Gregori IV va ser el responsable d'aquest canvi, i va fixar el primer dia de novembre com la festa en honor als difunts emulant la tradició celta, que també la celebrava per aquestes dates.
El famós costumista Joan Amades explica al Costumari Català com eren els estris que usaven aquestes professionals per treure les castanyes del foc: "Fogons de terrissa semblants a una copa", i més endavant "torraven les castanyes amb paella d’aram o de ferro grosserament foradada perquè la flama arribés més bé a les castanyes".
Una altra menja molt típica d’aquests dies són els panellets. Segons Amades, en algunes èpoques els padrins obsequiaven amb panellets els seus fillols, igual que per Pasqua els regalaven la mona. En altres èpoques, els panellets es compraven en parades al carrer on feien rifes: el més habitual era anar a les taules que es paraven a carrers i places i fer una mena de juguesca per obtenir els panellets com a premi. Sembla que inicialment els establiments que posaven parada per vendre els panellets eren els cafès, i no va ser fins més endavant que van aparèixer les pastisseries.
L'origen d'aquesta festa es troba també en la cultura celta i en la creença que durant els dies d'impàs entre l'època de llum i de l'obscuritat els morts podien entrar en contacte amb els vius. Els esperits dels difunts tornaven a la terra per demanar aliments, i si els humans no accedien a les seves peticions, els feien víctimes de malediccions: "O em dones alguna cosa o et faig una mala passada", que és la traducció del popular trick or treat (truc o tracte).
Per evitar que entressin a les cases, la gent les decorava amb ossos, calaveres i tota mena de coses desagradables per espantar els morts que sortien de les tombes. Moltes de les tradicions de Halloween es varen convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos van portar als Estats Units durant el segle XIX.
L'origen cèltic de Tots Sants
Està marcada al calendari com una de les dates assenyalades per l'Església catòlica, però el cert és que els orígens d'aquesta diada tenen el segell de la cultura celta i no pas de la cristiana, que la va adoptar posteriorment.Els celtes dividien l'any en dues parts; la de la llum, que abraçava els mesos de primavera i estiu, i la de la foscor, que englobava l'època de tardor i hivern. Enmig d'aquests dos períodes hi havia uns quants dies de "transició", que eren aprofitats per celebrar el Samhain, un mot gaèlic que donava nom a la festivitat que servia per donar la benvinguda a l'època d'obscuritat que arribava i que es creia que els difunts podien contactar amb els vius.
No és fins al segle VII quan el cristianisme adopta aquesta festa com a pròpia, i ho fa de la mà del papa Bonifaci IV, que, en lloc de destruir el Panteó romà en honor a tots els déus, i que era pagà, va consagrar el temple en honor a la Verge i a tots els màrtirs, una decisió que, segles més tard, s'estendria a tots els sants. El papa Gregori IV va ser el responsable d'aquest canvi, i va fixar el primer dia de novembre com la festa en honor als difunts emulant la tradició celta, que també la celebrava per aquestes dates.
Tradicions de Tots Sants
Amb el pas dels anys, es va anar incorporant a la festivitat el toc de campanes en honor als morts. Els campaners de nombrosos municipis catalans feien repicar fins a la matinada, motiu pel qual se'ls hi portava algunes de les viandes típiques d'aquella època de l'any: castanyes i moniatos. Aquests aplecs improvisats van anar arrelant a Catalunya fins al punt que la menja de castanyes es va establir com una tradició que va adquirir un nom, la castanyada, i un símbol, la castanyera.El famós costumista Joan Amades explica al Costumari Català com eren els estris que usaven aquestes professionals per treure les castanyes del foc: "Fogons de terrissa semblants a una copa", i més endavant "torraven les castanyes amb paella d’aram o de ferro grosserament foradada perquè la flama arribés més bé a les castanyes".
Una altra menja molt típica d’aquests dies són els panellets. Segons Amades, en algunes èpoques els padrins obsequiaven amb panellets els seus fillols, igual que per Pasqua els regalaven la mona. En altres èpoques, els panellets es compraven en parades al carrer on feien rifes: el més habitual era anar a les taules que es paraven a carrers i places i fer una mena de juguesca per obtenir els panellets com a premi. Sembla que inicialment els establiments que posaven parada per vendre els panellets eren els cafès, i no va ser fins més endavant que van aparèixer les pastisseries.
Celebracions de Tots Sants al món
La tardor sempre ha estat vista com un període de canvi del cicle vital i, precisament per aquest motiu, amb la seva arribada és el moment perfecte per recordar tots aquells i aquelles que ja no hi són. Retre culte als morts és un tret comú en gairebé totes les cultures. Cadascuna, però, la celebra de forma diferent. En algunes parts del món com Mèxic o els Estats Units, per exemple, és tota una festa.Dia dels Morts a Mèxic
Amb l’expansió del cristianisme en terres americanes, la festivitat va entrar en contacte amb les creences indígenes de culte als morts. Així va néixer el Dia dels Morts, un conjunt de festes autòctones procedents d’uns quants punts de Llatinoamèrica que aquests darrers anys s’han fet molt populars a casa nostra. Una de les més espectaculars és la que es fa a Mèxic i que va ser declarada patrimoni cultural immaterial de la humanitat l’any 2008.Halloween als Estats Units
En els darrers anys, la festa de la castanyada i Tot Sants s'ha vist "amenaçada" pel Halloween, una festivitat molt estesa a Amèrica del Nord i que ha travessat l'Atlàntic per influència del màrquetingi dels films amb segell de Hollywood. Tot i el que es podria pensar, l'origen d'aquesta celebració beu de les mateixes fonts que la de Tot Sants. El mateix nom ja dona una pista. Halloween és l'abreviació dels mots anglesos antics All Hallows Eve (vigília de Tots Sants).L'origen d'aquesta festa es troba també en la cultura celta i en la creença que durant els dies d'impàs entre l'època de llum i de l'obscuritat els morts podien entrar en contacte amb els vius. Els esperits dels difunts tornaven a la terra per demanar aliments, i si els humans no accedien a les seves peticions, els feien víctimes de malediccions: "O em dones alguna cosa o et faig una mala passada", que és la traducció del popular trick or treat (truc o tracte).
Per evitar que entressin a les cases, la gent les decorava amb ossos, calaveres i tota mena de coses desagradables per espantar els morts que sortien de les tombes. Moltes de les tradicions de Halloween es varen convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos van portar als Estats Units durant el segle XIX.