El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJ), el Sindicat de Llogateres i l'Observatori DESC han posat en funcionament una pàgina web per resoldre dubtes sobre com accedir a un habitatge. El portal jovesllogateres.cat vol donar informació i consells als joves que es volen emancipar sobre les "traves i abusos" del mercat immobiliari; així com recollir, de manera sintetitzada, la situació del lloguer per als joves a Catalunya i ofereix informació sobre com afrontar el procés d'emancipació.

[noticiadiari]2/238358[/noticiadiari]
La web arriba després que, el 2020, impulsessin una radiografia sobre la situació del lloguer a Catalunya per aquest col·lectiu i mostra la situació habitacional de cada vegueria i els principals problemes de cada territori. Tanmateix, les entitats impulsores han recordat que hi ha alternatives habitacionals més enllà de la compra i el lloguer. Han fet també una crida a organitzar-se a través d'entitats i col·lectius que defensen el dret a l'habitatge.

Les 8 grans problemàtiques

Els problemes d'habitatge varien en funció del territori. Si bé, n'hi ha que són generalitzables. Amb tot, segons el CNJ, el Sindicat de Llogateres i l'Observatori DESC, els vuit grans entrebancs principals amb què es troben els joves llogaters a Catalunya són els següents:

• Pisos buits: els impulsors del web assenyalen els grans tenidors -fons voltor, bancs i grans propietaris- i, en menor mesura, les administracions -l'Estat disposa dels pisos de la SAREB- per mantenir pisos sense habitar i en mal estat en zones de demanda de lloguer a preu assequible.
• Massificació turística: la reducció de l'oferta de l'habitatge de lloguer a causa de la "voluntat especulativa en zones turistificades", lligada a "l'assetjament immobiliari i preus elevats" implica que els joves llogaters hagin de quedar-se amb els habitatges que la indústria turística no vol absorbir.
• Deficiències als edificis: a Catalunya, molts joves viuen en pisos amb deficiències estructurals, com humitats, falta d’equipaments de calefacció. Encara que no afecti a tots els parcs de l’habitatge uniformement -afecta principalment a les Terres de l’Ebre, al Camp de Tarragona i a les comarques centrals i gironines, sí que és un fet destacat.
• Alt volum de segones residències: l’Estat espanyol és a la cua d’Europa en habitatge social i emancipació juvenil, però és el país de la UE amb més habitatge no destinat a ser el principal.
• Discriminació als llogaters joves: pot ser directa o indirecta. A banda de les discriminacions que pateixen les persones migrades, amb dissidència sexual o de gènere, o amb discapacitat, els joves es troben també amb el fet que molts pisos estan destinats només per a famílies per evitar mals comportaments o dificultats per pagar el lloguer, el qual és un clar prejudici.
• Falta d'ajudes directes i de regulació del preu: la CNJ, el Sindicat de Llogateres i l'Observatori DESC entenen que les ajudes lligades al lloguer, com el bo jove estatal o l’ajut al lloguer català, han quedat curts en l’oferta del nombre i les quantitats d’ajuts.
• Falta de lloguer social: també lamenten que "el parc d’habitatge català queda molt per darrere del parc d’habitatge d’altres països europeus". A més, pel que fa al lloguer social, encara és més petit i amb disparitats segons el territori.
• Infrahabitatge i sensellarisme: una solució no desitjable a la manca d'oferta és el lloguer de locals que no compleixen les condicions òptimes per ser habitats, com garatges i centres ocupats. En els casos més vulnerables, el resultat és pitjor: el sensellarisme.

[plantillavirals]