Quins són els punts forts i quines són les febleses de la indústria catalana davant el que suposa la crisi actual? A aquesta pregunta vol donar resposta l'estudi Cadenes de valor estratègiques a la indústria catalana: anàlisi de dependències i especialització tecnològica. L'ha elaborat la directora d'Anàlisi econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, Carme Poveda, i forma part de la col·lecció Papers de l’Observatori de la Indústria del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat. L'han presentat aquest dijous a la Llotja la presdienta de la Cambra, Mònica Roca, la directora general d'Indústria, Natàlia Mas, junt amb Poveda.  

Mònica Roca ha destacat en la seva intervenció el component qualitatiu que suposa el sector industrial per un teixit econòmic. Ha recordat que la indústria ja és el 20% del PIB català, similar al conjunt de la Unió Europea. Però si ampliem la mirada als sectors complementaris com la logístic o la tecnologia ja és el 50% del Valor Afegit Brut (VAB). Roca ha subratllat que la indústria també genera llocs de treball i són de més qualitat i ha esmentat l'aposta que suposa el Pacte Nacional subscrit recentment. Un pacte que ha establert que el sector industrial ha de ser el 25% del PIB els propers anys.

Carme Poveda ha explicat com la pandèmia i el conflicte a Ucraïna han mostrat que la interrupció de les cadenes de valor afecten de ple el subministrament de productes crítics i ha motivat a la UE a fer una aposta estratègica per la reindustrialització. L'estudi identifica en aquest sentit les dependències en productes, inputs i matèries primeres que poden afectar a sectors estratègics (com la salut, l'automoció, el farmacèutic, l'energia...) i a les transicions ecològica i digital. L'obertura al comerç i a la inversió estrangera és una fortalesa i una font de creixement i resiliència per a la UE, però la Covid-19 i la guerra han demostrat que les interrupcions a les cadenes de subministrament globals tenen conseqüències i provoquen escassetat de productes.

Poveda ha explicat la metodologia seguida a partir d’una anàlisi de les xifres de comerç internacional de mercaderies, incloent-hi més de 1.000 productes. D'aquest estudi s'extreu que Catalunya té una dependència estratègica alta en 9 grups de productes (que són el 4% de les importacions catalanes), dels quals 6 són de caràcter estratègic: cereals i preparats de cereals (d'Ucraïna i Brasil); pinso per animals (de l'Argentina, el Brasil i els EUA); llavors i fruits oleaginosos (del Brasil i els EUA); pasta de paper (de Brasil i EUA); aparells i equips de telecomunicacions i equips de gravació i reproducció de so (de la Xina); i altre equip de transport, com aeronaus, satèl·lits, embarcacions (Corea del Sud i EUA). 

[noticia]239444[/noticia]
En aquests productes, Catalunya té una elevada dependència d'uns pocs països de fora de la UE, cosa que la deixa vulnerable davant d'un possible xoc extern, com s'ha vist amb el conflicte bèl·lic a Ucraïna, principal proveïdor de cereal de Catalunya. 

D'altra banda, Catalunya té una dependència mitjana-alta en 16 grups de productes que concentren el 25% de les importacions, dels quals 9 es poden considerar estratègics: fibres tèxtils (cotó, jute, fibres sintètiques, llana); petroli i derivats; gas natural i manufacturat; olis i greixos d'origen animal o vegetal; productes químics orgànics; productes químics inorgànics; metalls no ferrosos (plata, níquel, alumini, plom, estany); maquinària i equips industrials (equips de calefacció i refrigeració, aixetes, claus, vàlvules i calderes); instruments i aparells de medicina, cirurgia, odontologia o veterinària.

[h3]L'especialització tecnològica de la indústria[/h3] 
L'estudi també explicita les dependències tecnològiques actuals. S'ha pogut identificar que Catalunya té punts forts i punts febles. Els resultats mostren que Catalunya té un lideratge tecnològic sòlid, segons les dades de patents, en els sectors de la salut, la biotecnologia, el sector farmacèutic, i la química orgànica i química d'aliments. Catalunya també manté una sòlida situació en el sector de fabricació avançada, amb empreses destacades en maquinària i components mecànics, i més incipient en enginyeria civil, transport i infraestructures. Mostra d’això és que les empreses ubicades a Catalunya amb més patents pertanyen al sector químic-farmacèutic (Esteve, Almirall, Grífols) i al sector del transport i components mecànics (Ficosa, Seat, Alstom).

[h3]Les febleses[/h3]
En canvi, Catalunya no té una posició forta pel que fa a patents en l'àmbit elèctric, electrònic, telecomunicacions, informàtica, gestió TIC o semiconductors, ni tampoc en tecnologia mediambiental o materials avançats, àmbits en els quals la UE apostarà els propers anys. Però en emprenedoria tecnològica sí que s'observa un dinamisme important en start-ups, sobretot en àmbits com la salut, els serveis empresarials i software, les TIC (telecomunicacions, hardware, mòbils...) i l'oci (viatges, esports, xarxes socials, jocs, wellness). 

Si es compara amb la resta de l'estat espanyol, Catalunya destaca per tenir empreses innovadores líders en els sectors de biotecnologia, farmacèutic, salut, fabricació avançada i construcció i territori. Catalunya comptarà la propera dècada amb una estructura tecnològica que té fortaleses en sectors d'intensitat alta i mitjana-alta, però la pressió competitiva serà cada vegada més important. Per això, ambiciona posicionar-se favorablement en l'àmbit de l'autonomia tecnològica europea, sobretot en aquells àmbits en que pot ser forta o líder. Un exemple és la creació d’un nou microxip europeu, un projecte recolzat amb un PERTE que mobilitzarà una inversió pública de 12.500 milions d'euros fins al 2027.

Europa vol guanyar sobirania en aquest àmbit del que és molt dependent la indústria de l’automòbil, i Catalunya, amb el Barcelona Supercomputing Center i altres centres de recerca i universitats, pot aspirar a ser el nucli del disseny i prototip del xip europeu i de tots els seus derivats. Altres exemples de projectes presentats per la Generalitat per obtenir finançament dels Next Generation són l'hidrogen verd, la proteïna alternativa o les telecomunicacions quàntiques.

Natàlia Mas, directora general d'Indústria, ha elogiat l'estudi, que ha definit com a "pioner", i ha subratllat l'aposta del Govern per accelerar les transicions digital i verda, i l'esforç per solidificar el teixit industrial, que el Pacte Nacional per a la Indústria recull, d'acord amb els agents socials. Mas ha admès que hi ha terrenys en què cal avançar ràpid, com en el desenvolupament de les renovables, però que el moment ofereix unes oportunitats que el país ha de saber aprofitar.