Alhora, el recompte inclou les persones que dormen en els 13 equipaments o recursos residencials de què disposa la XAPSLL, un nombre que des del 2008 també ha augmentat sustancialment: de 1.190 a 1.954, un increment del 64%. En total, s'han comptabilitzat 3.395 persones sense llar si se sumen a les 1.026, les 1.954 que dormen en equipaments municipals o entitats socials i les 415 que ho fan en assentaments irregulars.
Un miler de voluntaris –930 l’any passat– han pentinat 287 zones de Barcelona durant cinc hores amb l’objectiu de comptabilitzar la quantitat de persones que pernocten al carrer i detectar els espais on ho fan. "El recompte no és un fet anecdòtic sinó que ha de ser útil per sensibilitzar la ciutadania del sensellarisme –explica el portaveu de XAPSLL, Ricard Barrull-. Les xifres obtingudes també seran objecte de reflexió per la comissió que treballa tot l’any i permetrà millorar la nostra acció aplicant polítiques socials més adequades".
La també portaveu Maite Mauricio explica que gràcies a aquesta iniciativa s'han pogut destinar recursos a perfils més concrets. "En edicions passades, per exemple, es va posar el focus a identificar el nombre de dones sense llar. Aquest any, a petició d'algunes entitats, s’han comptat també els animals de companyia dels sense llar, que han ascendit a 33 gossos”, subratlla.
Un grup de voluntàries de la XAPSLL al barri del Raval Foto: Jordi Jon Pardo
Ciutat Vella, el districte amb més sensesostre de Barcelona
"Aquest carrer està regat i no hi haurà ningú", comenta Rosa Llopis, membre de l’Associació Dit i Fet i participant del recompte a la zona nord del Raval. Com a resident del barri, la Rosa es coneix bé el terreny. Però ni els serveis de BCNeta ni el xivarri impedeixen que, juntament amb tres voluntàries més, anotin fins a vuit sensesostre durant les dues hores que pentinen la zona.
La dificultat de conciliar el son s’intensifica a la plaça dels Àngels, on el trànsit de gent s’assimila al que hi ha durant el dia. Més d’un centenar de persones comparteixen anècdotes i cerveses i algun d'ells consumeixen droga davant mateix d’un sensellar, que dorm aliè a la invasió del "seu espai", tal com anomenen les voluntàries a la zona de descans escollida pels sensesostre.
Una persona esnifant davant d'un home que dorm a la Plaça dels Àngels. Foto: Jordi Jon Pardo
Ciutat Vella és el districte on s’han comptabilitzat més persones dormint al carrer, passant de 185, l’any passat, a 271, enguany. En canvi, es redueix el nombre de sensesostre a l’Eixample, on s'han comptabilitzat 210 persones, i a Gràcia, on hi ha 29 persones dormint al carrer, essent el districte amb menys sensellarisme.
Laia Ortiz: "Falta una estratègia de país"
"El fenomen del sensellarisme té una explicació multicausal, tot i que hi ha tres factors clars: l’augment del preu del lloguer, la inexistència d'un parc públic d’habitatge suficient per donar resposta a les necessitats socials i la precarització del mercat laboral", ha especificat la tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz. En aquest sentit, Ortiz ha remarcat els esforços de l’Ajuntament de Barcelona. "Hem demanat reiteradament una llei que permeti fixar topalls al lloguer, l’augment del salari mínim i la derogació de l’útlima reforma laboral".
Juntament amb les entitats, s'ha elaborat el Pla de lluita contra el sensellarisme a Barcelona 2016-2020, que preveu una inversió superior als 5 milions d’euros fins al 2020 en equipaments i un increment de 10 milions d’euros anuals en atenció, passant de 26,85 a 37,42 milions d’euros. Però Ortiz lamenta que estiguin sols. "No hi ha una estratègia de país per combatre el sensellarisme i això multiplica la pressió a la zona de Catalunya on l’habitatge és mes difícil de trobar, que és Barcelona", ha conclòs.
Un dels sensesostre detectat per la Xarxa d'Atenció a les Persones Sense Llar Foto: Jordi Jon Pardo
