"Montcada és un codi de barres". Les paraules les diu Bartolo Egea, l'alcalde de la localitat que ha tornat a trobar-se una mort a les vies del tren que travessa el centre de la ciutat. Una adolescent de 16 anys es va convertir en la víctima mortal número 182 d'aquests encreuaments, segons els registres municipals. No feia res d'extraordinari. Va sortir acompanyada d'una amiga de tota la vida a comprar al supermercat i a fer un volt, explicava aquest dimarts la família. Precisament, la tragèdia immersa en un fet quotidià perfectament identificable és el que més colpeja el veïnat.
Fins que no arribi el soterrament històricament reivindicat, l'anomalia de tenir la ciutat travessada per unes vies amb trens que circulen a gran velocitat continua alimentant una certa angoixa comunitària. El mapa municipal té tantes vies que sembla un codi de barres, expressa l'alcalde. Hi ha "cinc estacions" i "tres línies" ferroviàries en un municipi de 37.000 habitants. Egea convida tothom que no entengui la situació a acostar-s'hi a Montcada i Reixac. Entre caminades i trens que xiulen pel centre de la vila, la irregularitat és palmària.
Les xifres, malgrat incloure també un nombre considerable de suïcidis, evidencien una realitat incòmoda: no hi ha prou mesures de prevenció, coincideixen les parts. Els més exigents són els veïns. Alguns d'aquests montcadencs fa anys que estan organitzats a la Plataforma Tracte Just pel Soterrament Total. Aquest dimarts, un dels portaveus de l'entitat, Josep Maria González, ha reclamat l'arribada de noves polítiques de seguretat. "Una seria posar personal en els punts de pas per vigilar. O fer-hi passos elevats", ha apuntat el representant veïnal. La idea d'aquesta última estructura evitaria creuar pels mateixos punts per on circulen els trens.
El cas, però, és que molts veïns es pregunten com no s'han materialitzat aquestes iniciatives -o d'altres- durant les dècades en què ja s'havia detectat un problema a vista de tothom. González espera que els fets d'aquest dilluns accelerin un canvi perquè "sense noves mesures" tot apunta que "els atropellaments continuaran".
Freqüència alta, esperes llargues, por perduda
El gran debat sobre les mesures que han d'aparèixer en aquest territori -meitat ciutat, meitat espai ferroviari- tenen a veure amb els mètodes que fins ara no han funcionat. Davant les zones de pas hi ha cartells que hi fan constar: "Ves amb compte! No siguis la pròxima víctima. Fins que no soterrin les vies aquest pas és molt perillós!". A més, en teoria, quan les estructures dels passos a nivell abaixen la barrera perquè hi ha algun tren a prop, no s'hi hauria de passar. Ara bé, el volum de pas de combois és tan elevat que la gent és clara a l'hora d'explicar-se. "Hem perdut la por", resumeix una dona gran que assenyala que, com no hi ha alternatives de curta distància per passar a l'altra banda de l'eix ferroviari, qui més qui menys creua mentre està prohibit. També va ser el cas de l'adolescent de 16 anys que va morir aquest dimarts.
Fonts municipals detallen que, depenent del dia, passen entre 170 i 200 trens per la ciutat. Si coincideix el pas de diversos combois de manera consecutiva, o si una estada s'allarga a l'estació, els tempos d'espera es dilaten. "Les esperes han arribat a durar 25 minuts", asseguren fonts de l'Ajuntament de Montcada i Reixac. Per això l'alcalde, Bartolo Egea, fa un equilibri entre reclamar més precaució a la ciutadania -perquè les normes garantirien l'absència de sinistralitat- i noves mesures de seguretat a la resta d'administracions públiques. Fa menys de tres setmanes va registrar-se una altra mort -també pel pas d'un comboi de la línia R2 amb que uneix Portbou i Sants- i des de llavors hi havia pendent una trobada que impliqués Generalitat, Renfe i Adif per tractar el tema. "No hi ha hagut temps de fer aquesta reunió", ha lamentat l'alcalde, tot afegint que s'espera que es concreti els pròxims dies.
La urgència l'expliquen tots els veïns sense excepcions. Alguns assenyalen als joves com a més despreocupats -"arriben a passar amb auriculars", esmenten-, però el cert és que fa prou de quedar-se al costat de les vies uns minuts per veure creuar gent gran amb el carro de la compra mentre hi ha la barrera avall. "Si m'hagués d'esperar cada vegada, m'hi floriria", diu la Maria Teresa, amb 76 anys i cinc dècades vivint vora les vies. També des de la plataforma pel soterrament especifiquen que és molt difícil no per diversos trajectes diaris de banda a banda de les vies, donada la centralitat de la infraestructura. "A un costat hi ha l'Ajuntament i l'eix comercial central. A l'altre costat hi tenim col·legis i l'ambulatori. És una necessitat constant. I aquestes esperes alguns dies són a ple sol, altres dies són plujoses. És a dir, insuportables", exposa el portaveu veïnal.
El soterrament, en marxa però no imminent
De moment, al gener es va inaugurar oficialment l'inici de les tasques per al soterrament de les vies de la línia R2 que acabarà amb el gran focus del problema. Tindrà un cost aproximat d'uns 500 milions d'euros. Actualment, els primers mesos s'està complint el calendari i el projecte avança tal com estava previst.
Ara bé, l'administració local calcula que es pot arribar a estendre fins a set anys. "Nosaltres reconeixem part de la culpa, perquè hi ha imprudències, però en aquest temps que falta s'han de fer coses que fa massa temps que queden pendents. No ens fan cas", diu Sindy Muñoz, veïna de la zona, mentre les seves amigues en grup assenteixen amb el cap. La seva principal demanda -una altra queixa repetida a les diverses converses dels cercles que es formaven aquest dimarts- és la reducció de la velocitat dels trens. "Els que no són de Rodalies passen volant. Això, enmig d'un poble amb tot de gent fent anades i vingudes és molt perillós. Si anessin més lents, només mentre passen per Montcada, que són cinc minuts, quanta gent hagués pogut rectificar i salvar-se?", planteja la dona.
Propostes i reunions, tot pendent
La proposta de l'alentiment dels combois és una de les possibilitats que l'alcalde ha esmentat a l'hora de valorar el futur de la reunió amb la resta d'administracions, tal com ha explicat en un discurs previ durant el minut de silenci que s'ha convocat aquest dimecres. Al mateix acte ha assistit el nou secretari de Mobilitat i Infraestructures de la Generalitat, Manel Nadal. En una compareixença davant els mitjans, l'alt càrrec del Govern s'ha centrat a confirmar un primer positiu en drogues de la maquinista en el control policial que se li va fer a posteriori de l'accident, però també ha remarcat que aquests resultats no són concloents i que els Mossos d'Esquadra seguiran les pròximes setmanes amb la investigació sobre el cas per tancar-ne els detalls.
Sobre les possibles solucions a curt termini, Nadal ha rebutjat d'entrada que les mesures correctores hagin de passar per desplegar la presència d'un treballador "guardabarreres" a cada pas de nivell. Tanmateix, ha obert la porta a poder-hi contractar "informadors" i ha acabat declarant que això s'haurà de treballar internament amb Adif i Renfe.
La ciutadania montcadenca, que s'ha bolcat amb la mort de l'adolescent i s'ha afegit al minut de silenci del migdia amb més d'un centenar de participants, viu entre la indignació i la resignació. De manera gairebé normalitzada, es podien sentir les converses que explicaven el dia que un veí o l'altre s'havia hagut de trobar les restes d'un cos repartides al voltant de les vies del tren després d'una col·lisió. O l'impacte psicològic que els quedava als testimonis d'aquests accidents. Tot plegat al mig de la ciutat. 182 vegades. Per cadascuna d'aquestes ocasions, hi ha un monòlit que recorda les víctimes i que suma un forat per cada persona que ha perdut la vida a les vies del tren. "No volem que es faci cap més forat. I això significa prendre mesures", remata Josep Maria Gonzàlez. Les peticions -i les justificacions- no poden ser més clares.
Montcada i Reixac